Jean Armand de Maillé-Brézé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jean Armand de Maillé-Brézé (Milly, 18 d'octubre de 1619 - Orbetello, 14 de juny de 1646, marquès de Brézé, duc de Fronsac, fou un almirall francès del segle XVII, que va dirigir la marina francesa del Mediterrani occidental.

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Fill d'Urbain de Maillé-Brézé, mariscal de França, virrei de Catalunya i nebot del Cardenal Richelieu per part de mare, Nicole du Plessis-Richelieu, va servir a la marina als 15 anys.

Com li permetia la categoria familiar, va dirigir un regiment d'infanteria a la guerra de Flandes amb el grau de coronel, i el 1636, Richelieu li va donar el títol de gran mestre de la navegació, substituint el 1637 a Henri d'Escoubleau de Sourdis al front de l'estol de ponent.

La Guerra dels Trenta Anys[modifica | modifica el codi]

Nomenat el 1639 general de galeres, va operar al Mediterrani durant la Guerra dels Trenta Anys, participant el 1640 a la batalla de Cadis. L'any següent fou l'ambaixador francès al Regne de Portugal, revoltat contra els Habsburg.

La guerra dels Segadors[modifica | modifica el codi]

El 1642, comanda 20 vaixells Brest i arriba a Barcelona,el 25 de maig concentrant un estol de 41 galions, 17 galeres i 13 brulots. El 30 de juny, es va lliurar la batalla naval de Tarragona, que va acabar amb la retirada espanyola de l'estol de García Álvarez de Toledo y Mendoza, però unes setmanes després, la segona batalla naval de Tarragona va acabar amb la retirada francesa fins a Barcelona enfront del mateix almirall espanyol, que havia aconseguit reforços, assegurant la costa nord de Catalunya impedint l'arribada de reforços castellans al Rosselló i l'Empordà, que foren conquerits.

La victòria a la batalla naval de Cartagena el 3 de setembre de 1643 va significar la destrucció de la flota espanyola del Mediterrani i la dominació francesa de les costes occidentals. Després de la campanya de 1646 a Tarragona, la guerra el va dur a Itàlia, on el Cardenal Mazzarino volia caçar als espanyols, i on va obtenir una victòria que li va costar la mort a la Batalla d'Orbetello, el 14 de juny de 1646.