Jean Dieudonné

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean Dieudonné
Jean Dieudonné (1970)
Jean Dieudonné (1970)
Naixement 1 de juliol de 1906
Lille
Mort 29 de novembre de 1992 (als 86 anys)
París
Residència França
Ciutadania Francesa
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Sao Paulo
Universitat de Michigan
Northwestern University
Institut des Hautes Études Scientifiques
Universitat de Niça
Universitat École Normale Supérieure
Assessorament acadèmic   Paul Montel
Estudiants doctorals   Alexander Grothendieck
Paulo Ribenboim
Treball(s) Teorema de Cartan-Dieudonné
Premis importants Gaston Julia (1966)

Jean Dieudonné (Lille, 1 de juliol de 1906 - París, 29 de novembre de 1992) fou un matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de grups i en la Topologia. També és conegut pels seus estudis en Història de les Matemàtiques que va publicar en els seus darrers anys.

Va estudiar a l'École Normale Supérieure i va obtenir el seu doctorat l'any 1931 a París sota la direcció de Paul Montel. Juntament amb André Weil i altres, va ser un dels membres fundadors i un dels màxims contribuents [1] del grup N. Bourbaki que a mitjans del segle XX va intentar una interpretació unificada de les matemàtiques sota la Teoria de conjunts. Es va casar el 1935 amb Odette Clavel amb qui van tenir dos fills.

Va ser Maître de Conférences a la Facultat de Ciències de Nancy de 1937 a 1946. Després d'estar dos anys com a professor de matemàtiques a Sao Paulo (Brasil) va retornar a Nancy on va ser professor de 1948 a 1952. El 1952 va acceptar una plaça per un any a la Universitat de Michigan de la que va passar a la Nothwestern University on va restar fins al 1959, quan va ser nomenat professor de matemàtiques al IHEC (Institut des Hautes Études Scientifiques) de París. A partir de 1964 i fins a la seva jubilació el 1970 va ser catedràtic de la Facultat de Ciències de Niça. Tot i aquesta carrera docent, sempre va estar més interessat per la recerca que per la docència.

Entre 1960 i 1982 va dirigir l'edició dels nou volums dels Éléments d'analyse. A partir de 1980, més interessat en els temes històrics, va publicar Història de l'anàlisi funcional (1981), Història de la geometria algebraica (1985) i Història de la topologia algebraica i diferencial (1989), entre altres obres històriques de la matemàtica i edicions d'obres de matemàtics anteriors com Evariste Galois i Camille Jordan.

Dieudonné va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1968, va rebre el premi Gaston Julia el 1966 i va ser nomenat Oficial de la Legió d'Honor.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Dugac, Pierre. Jean Dieudonné: Mathématicien complet: Plus de Lumière. Éditions Jacques Gabay, Sceaux, 1995. ISBN 978-2-87647-156-6



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons Armand Borel, un altre dels membres de N. Bourbaki, el fet que ell escrivís bona part de la obra de Bourbaki li va donar uniformitat d'estil als no menys de 13 volums que es van publicar mentre ell era membre del grup. Armand Borel, Twenty-Five Years with Nicolas Bourbaki, (1949-1973), Notices of American Mathematical Society, Num. 45-3 (1998), pàgines 373-380. Pierre Cartier va arribar a afirmar en una entrevista que no sortia una pàgina del grup que no hagués estat corregida i revisada per Dieudonné.