Jean Genet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean Genet (1983).

Jean Genet (París, 9 de desembre de 1910- París, 15 d'abril de 1986), va ser un novel·lista, dramaturg i poeta francès. El 1983 fou guardonat amb el Grand Prix des Lettres Françaises.[1] Està soterrat en l'antic cementeri espanyol de Larraix, Marroc, en una bonica i austera tomba enfront de l'Oceà Atlàntic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De pare desconegut, sa mare el va lliurar a l'assistència pública que el va mantenir fins als vuit anys. Dels vuit als deu anys va viure amb uns llauradors de Morvan als que va fer víctimes dels seus primers robatoris. Descobert i acusat, a l'edat de deu anys, Genet es va convertir en un autèntic lladre, va passar la seva adolescència en presons juvenils i més tard va acabar prostituint-se.[1] El 1943 va ser condemnat a cadena perpètua i a partir de llavors va començar a escriure.

Les seves novel·les i obres teatrals estan plenes de situacions sexuals i temes que tracten sobre proxenetes, lladres, homosexuals i altres marginats socials, reflectint la seva pròpia experiència com a pres i homosexual. Jean-Paul Sartre, Jean Cocteau i Pablo Picasso van trobar la seva obra tan brillant que van demanar l'indult i la seva condemna va ser finalment revocada el 1948.

Del 1954 al 1956 va ser novament condemnat a uns mesos de presó per atemptat contra el pudor i pornografia. El compromís polític de Genet li va portar a donar suport als Panteres Negres i a l'OAP. En la seva obra pòstuma Un captiu enamorat, editada per Gallimard l'any 1986, Genet recull textos elaborats durant la seva estada a Jordània i Líban al costat dels fedaijin.

Quan es trobava a Beirut, va ser un dels primers europeus a entrar en el camp de refugiats palestins de Xatila on tan sols hores abans els falangistes (kataeb) libanesos, amb el suport de l'exèrcit israelià, acabaven d'assassinar la majoria dels seus indefensos habitants. El resultat d'aquesta visita és el seu text 4 hores a Xatila publicat censurat en la Revue d'Etudes palestiniennes en el seu número de gener de 1983.

El 1984 l'Acadèmia Francesa li va concedir el Premi Nacional de Literatura. Va morir a l'abril de 1986, quasi oblidat.

Obres[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 1940 al 1946, va escriure les seues primeres obres en les presons de Fresnes, de Tourelles, i de la Santé. La seua primera novel·la, considerada la seua millor obra va ser La Mare de Déu de les flors (1944). Hi descriu un viatge a través del món de l'hampa parisenca. En El miracle de la rosa (1946), escriu sobre la seua vida a la presó, on torna a trobar-se amb antics amants de les presons juvenils.

Novel·les

  • La Mare de Déu de les flors (1944)
  • El miracle de la rosa (1946)
  • Pompes fúnebres (1947)
  • Querella de Brest (1947)
  • Diari del lladre (1949)

Teatre

Textos

  • Un captiu enamorat (1986)

Poesia

  • El condemnat a mort (1942)

Pel·lícules

  • Un cant d'amor (Un chant d'Amour) (1950)

Sobre Jean Genet

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Jean Genet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Genet Modifica l'enllaç a Wikidata