Jean Piaget

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escultura de Jean Piaget, a Ginebra

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.

Idees clau[modifica | modifica el codi]

Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebè en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.

A Ginebra va amistar el pedagog català Pere Rosselló i Blanch i només sota la insistència d'en Rosselló,[1] va acceptar la funció de director del BIE (Bureau International d'Education) el 1929.

En La psicologia de la intel·ligència (1947), Piaget recopila les classes del curs que va impartir en el Col·legi de França durant l'any 1942, resumint allà les seves investigacions psicogenètiques de la intel·ligència. Aquí Piaget postula que la lògica és la base del pensament i que, en conseqüència, la intel·ligència és un terme genèric per a designar al conjunt d'operacions lògiques per a les quals està capacitat l'ésser humà, anant des de la percepció, les operacions de classificació fins al càlcul proporcional.

Piaget va treballar amb el matemàtic sud-africà Seymour Papert en la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963. Piaget demostrà que existeixen diferències qualitatives entre el pensar infantil i el pensar adult; més encara: existeixen diferències qualitatives en diferents moments o etapes de la infància (la qual cosa no implica que no hi hagi en la societat humana actual una multitud d'adults cronològics que mantenen una edat mental pueril, explicable per l'efecte del medi social). Per tal demostració, Piaget fa notar que la capacitat cognitiva i la intel·ligència es troben estretament lligades al medi social i físic. Així considera Piaget que els dos processos que caracteritzen a l'evolució i adaptació del psiquisme humà són els de l'assimilació i l'acomodació. Ambdues són capacitats innates que per factors genètics es van desplegant davant determinats estímuls en molt determinades etapes o estadis del desenvolupament, en determinades edats successives).

Etapes de Piaget[modifica | modifica el codi]

Piaget considera que el desenvolupament cognitiu és gradual i, malgrat les diferències individuals, totes les persones passen per les mateixes etapes, ja que la maduració de la ment és universal.

Període sensoriomotriu[modifica | modifica el codi]

La primera etapa (de 0 a 2 anys) l’infant experimenta els primers contactes amb el món que l’envolta a través dels sentits. Des que neix, fins i tot quan és a l’úter matern, rep les primeres impressions mitjançant els òrgans sensorials. En aquest sentit es pot afirmat que aquest és el primer pas en el procés de formació de les seves funcions cognitives i afectives.

El nadó, quan neix, els sentits no tan sols li permeten el contacte amb els medis extern i intern, sinó que també funcionen com a receptors que l’ajudaran a construir-se com a ésser, a existir com a persona i a pensar-se com una totalitat.

És per això que el paper de les funcions sensorials de l’infant és molt més important que la simple intervenció en el desenvolupament de les funcions afectives i cognitives.

S’ha de tenir en compte que el desenvolupament sensorial coincideix de del començament amb el desenvolupament motor, socioafectiu i cognitiu, encara que per al seu estudi es considerin per separat els aspectes del seu creixement, la seva maduració i el seu desenvolupament.

Sensació o percepció. LLEIS DE LA GESTALT

- Sensació i percepció:

 • Les primeres sensacions
           
 • El procés sensorial i afectiu
 

- Principis d’organització perceptiva:

   Lleis de la Gestalt: 
      • Llei de la pregnància o de la bona forma 
      • Llei de la proximitat
      • Llei de la semblança 
      • Llei del tancament
      • Llei de la continuïtat
        
      • Llei de la figura – fons
    

- Altres lleis:

      • Llei de la constància perceptiva
      • Llei de la predisposició perceptiva

Període preoperatori[modifica | modifica el codi]

El segon període de desenvolupament s'anomena preoperatori i dura des dels dos anys fins al set, aproximadament. Als dos anys el nen ja té un llenguatge prou desenvolupat com per mantenir una relació simbòlica amb els objectes, que associen a un nom (concepte), un dibuix o un altre objecte que actua com a icona del primer. Sorgeixen el joc simbòlic i la creativitat. A partir dels quatre anys augmenta la curiositat per entendre el món (per això s'anomena també l'edat de les preguntes), ja que l'infant percep que hi ha un coneixement dels objectes que se li escapa i que pot estar en possessió de l'adult.

És una etapa egocèntrica, on l'infant no pot assumir una perspectiva diferent a la seva fàcilment, i on la fantasia i l'atribució causal intuïtiva juguen un paper preponderant en les explicacions internes sobre el món.[2] La capacitat de memòria augmenta força durant aquest període.

Període de les operacions concretes[modifica | modifica el codi]

Entre els set i els dotze anys es desenvolupa el període de les operacions concretes, enteses com a aplicació de la lògica a les interaccions amb l'exterior. El nen pot comprendre i adoptar perspectives d'altres persones i resoldre problemes concrets amb les seves facultats mentals, és a dir, sense necessitar sempre una relació física amb els objectes.

L'etapa coincideix aproximadament amb l'educació primària a molts països. Durant l'ensenyament formal s'accentuen les possibilitats cognitives dels infants plantejant reptes i introduint conceptes per manipular amb símbols. Poden classificar idees, apropar-se a les matemàtiques, copsar els passos d'un procés i imaginar-ne un ordre diferent.

Període de les operacions formals[modifica | modifica el codi]

Als 12 anys s'entra en el període d'operacions formals o de l'abstracció. L'adolescent pot realitzar raonaments deductius, entendre conceptes complexos, analitzar problemes de forma sistemàtica i considerar alternatives per a la seva solució.

Biografies i autobiografies[modifica | modifica el codi]

  • Bringuier, J.C. (1977). Conversaciones con Piaget. Barcelona: Gedisa (Original en francés, 1997).
  • Evans, R. (1973). Jean Piaget, the man and his ideas. [Jean Piaget, el hombre y sus ideas] New York: Dutton.
  • Piaget, J. (1952). Autobiography [Autobiografia]. En E. Boring (Ed) History of psychology in autobiography. Vol. 4. Worcester, MA: Clark University Press.
  • Piaget, J. (1976). Autobiographie [Autobiografia]. Revuee Européenne des Sciences Sociales, 14 (38-39), 1-43.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

  • 1918, Recherche [Búsqueda]. Lausanne: La Concorde.
  • 1924, Le jugement et le raisonnement chez l'enfant [El juicio y el razonamiento en el niño. Madrid: La Lectura, 1929. Reedición, 1972; Buenos Aires: Guadalupe].
  • 1936, La naissance de l'intelligence chez l'enfant. [El nacimiento de la inteligencia en el niño. Madrid: Aguilar, 1969].
  • 1957, La construction du réel chez l'enfant. [La construcción de lo real en el niño. Buenos Aires: Proteo, 1965].
  • 1941, La genèse du nombre chez l'enfant (con Alina Szeminska). [La génesis del número en el niño. Buenos Aires: Guadalupe, 1967].
  • 1946, La formation du symbole chez l'enfant. [ La formación del símbolo en el niño. México: Fondo de Cultura Económica, 1961].
  • 1949, Traité de logique. Essai de logistique opératorie. [Ensayo de lógica operatoria. Buenos Aires: Guadalupe, 1977].
  • 1950, Introduction à l'épistémologie génétique. [Introducción a la Epistemología Genética. T1: El pensamiento matemático. T2: El pensamiento físico. T 3: El pensamiento biológico, el pensamiento psicológico y el pensamiento sociológico. Buenos Aires: Paidós, 1975].
  • 1954, Les relations entre l'intelligence et l'affectivité dans le développement de l'enfant. [ Inteligencia y Afectividad. Buenos Aires: AIQUE, 2001].
  • 1955, De la logique de l'enfant à la logique de l'adolescent. Essai sur la construction des structures opératories (con Bärbel Inhelder). [De la lógica del niño a la lógica del adolescente. Buenos Aires: Paidós, 1972].
  • 1962, Commentary on Vygotsky's criticisms. New Ideas in Psychology, 13, 325-40, 1995
  • 1965, Etudes Sociologiques. [ Estudios sociológicos. Barcelona: Ariel, 1977].
  • 1967, Logique et connaissance scientifique. [ Lógica y conocimiento científico. Buenos Aires: Proteo, 1979].
  • 1967, Biologie et connaissance. [Biología y Conocimiento. Madrid: Siglo XXI, 1969].
  • 1970, Piaget's theory. [La teoría de Piaget. Monografías de Infancia y Aprendizaje, 2, 1981].
  • 1970, Main trends in psychology. [Corrientes principales en psicología] London: George Allen & Unwin, 1973.
  • 1975, L'equilibration des structures cognitives: Problème central du développement. [La equilibración de las estructuras cognitivas. Problema central del desarrollo. Madrid: Siglo XXI, 1978.
  • 1977, Resherches sur l'abstraction refléchissante. L'abstraction des relations logico- arithmétiques. [Investigaciones sobre la abstracción reflexionante. I. La abstracción de las relaciones lógico- matemáticas. Buenos Aires: Huemul, 1979].
  • 1977, Essay on necessity [Ensayo sobre la necesidad]. Human Development, 29, 301-14, 1986.
  • 1981, Le possible et le necessarie 1. L'evolution des possibles chez l'enfant. [Lo posible y lo necesario. La evolución de los posibles en el niños] (Traducción portuguesa, 1986).
  • 1983, Psychogenèse et historie des sciences (con Rolando Garcia) [Psicogénesis e Historia de las Ciencias. México: Siglo XXI, 1982].
  • 1987, Vers une logique des significations (con Rolando García). [Hacia una lógica de los significados. Barcelona: Gedisa, 1989].
  • 1990, Morphismes et catégories. [Morfismos y categorías]. Neuchatel, París: Delachaux et Niestlé.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alberto Munari, Jean Piaget et l'Education, extrait de Perspectives: revue trimestrielle d'éducation comparée, Paris, Unesco, 1994
  2. Piaget, J. (1977). Gruber, H.E.; Voneche, J.J.. eds. The essential Piaget. New York: Basic Books.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Piaget