Jean le Rond d'Alembert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:58, 4 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJean le Rond d'Alembert

Jean le Rond d'Alembert
Nom original(fr) Jean le Rond D'Alembert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 de novembre de 1717
París, França
Mort24 d'octubre de 1783(1783-10-24) (als 65 anys)
París, França
SepulturaCatacumbes de París Modifica el valor a Wikidata
Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa
9 abril 1772 – 29 octubre 1783
← Charles Pinot DuclosJean-François Marmontel →
Seient 25 de l'Académie française
28 novembre 1754 – 29 octubre 1783
← Jean-Baptiste Surian (en) TradueixMarie-Gabriel-Florent-Auguste Choiseul-Gouffier → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaFranceFrança
NacionalitatFranceFrancès
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Col·legi de les Quatre Nacions (–1735) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCriteri de d'Alembert
Principi de d'Alembert
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i mecànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Filosofia
Membre de
AlumnesPierre-Simon Laplace Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsDenis Diderot: Diderot et d'Alembert Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPierre-Simon Laplace
Família
ParesLéopold-Philippe d'Arenberg i Louis-Camus Destouches Modifica el valor a Wikidata  i Claudine Guérin de Tencin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 50596

Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre 1717 - París, 24 d'octubre 1783) fou un matemàtic i filòsof francès.[1]

La seva filosofia es caracteritzà per la tolerància en general i l'escepticisme en el camp de la religió i de la metafísica. S'especialitzà en filosofia natural i redactà el discurs preliminar de l'Encyclopédie, codirigida amb Denis Diderot. D'Alembert representa un nou tipus d'intel·lectual,[2] capaç de liderar la nova xarxa internacional d'institucions científiques (d'altra banda, molt vinculades als estats que les financen), i alhora d'exercir un assagisme independent i políticament compromès.

Abordà les matemàtiques mitjançant la física, amb el problema dels tres cossos (impossibilitat de trobar equacions de les trajectòries - inestabilitat del sistema), la precessió dels equinoccis (raó del lliscament de les estacions), les cordes vibrants (diferents tipus de vibració - aplicació a la música). Això el dugué a estudiar les equacions diferencials i les equacions en derivades parcials que havia estudiat en l'Analyse démontrée de Charles René Reyneau.[3] També trobà un criteri per a distingir una sèrie convergent d'una de divergent, el criteri de d'Alembert.

La seva obra mestra fou el tractat de dinàmica, en què enuncià el teorema que duu el seu nom (principi de d'Alembert). El teorema fonamental de l'àlgebra rep en alguns països el nom de teorema de d'Alembert-–Gauss, ja que d'Alembert fou el primer a donar una prova gairebé completa d'aquest teorema.

Vegeu també

Referències


Enllaços externs