Jeanne d'Arc au bûcher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joana d'Arc a la foguera
Inge Lange en el rol de Joana d'Arc.
Inge Lange en el rol de Joana d'Arc.
Títol original: Jeanne d'Arc au bûcher
Llengua original: Alemany
Gènere: Oratori
Música: Arthur Honegger
Llibret: Paul Claudel
Font literària: En fets historics
Actes: 11 escenes
Època de composició: 1937-38.
Estrena: En concert 12 de maig de 1938, Basilea
en escena 13 de juny de 1942, Zuric
Teatre: (Grosser Musiksaal)
(Teatre Municipal)
Personatges:

Joana d'Arc - Sant Domènec de Guzmán i la Verge Maria

Jeanne d'Arc au bûcher (Joana d'Arc a la foguera) és un oratori del compositor Arthur Honegger amb llibret de Paul Claudel estrenat primer en format de concert a Basilea el 12 de maig de 1938 i escenificat el 13 de juny de 1942 a Zuric.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'acció transcorre a Rouen el 30 de maig de 1431. Després d'ésser capturada i processada pels anglesos, Joana resta a punt de morir en la foguera. El seu esperit és visitat per Sant Domènec de Guzmán, fundador de l'Orde dels Predicadors, i per la Verge Maria. Joana manté un diàleg amb les dues figures mentre retorna, escrutadora, a la vida. Darrere aquestes visions, s'accepta plenament i es dirigeix a la foguera, sentint-se lliure, per a fi, de tots els lligams terrenals.

Oratori o òpera ?[modifica | modifica el codi]

En realitat es tracta d'una mescla de peça de teatre, òpera i oratori. L'obra es féu molt popular a França a principis de l'ocupació alemanya. A partir de 1941 es representà en més de 40 ciutats per una companyia fundada amb aquest fi. Com a mèrit més significatiu d'Honegger figura la integració de la veu parlada en el curs musical. Poc comú també resulta el repartiment de l'orquestra amb tres saxofons, diversos tipus de clarinet i les Ones Martenot.

L'oratori dramàtic de Honegger pertany al model d'escenari més gran. L'estrena alemany es realitzà a Berlín el 1947. Causà sensació la posada en escena de Roberto Rossellini el 1950 en el Teatre San Carlo de Nàpols, amb Ingrid Bergman i amb Gianandrea Gavazzeni com a director d'orquestra.

També la representació de 1984 a Munic es digna de recordar-se, amb Andrea Jonasson en el paper de protagonista, Silvio Varviso com a director d'orquestra i direcció artística d'August Everding. Entre totes les adaptacions del tema de Joana d'Arc, la d'Arthur Honegger ocupa un lloc especial que es manifesta en cada escenificació, per molt diferent que aquesta sia, i així veiem que en el moment de la mort sorgeixen la veritat de la vida viscuda i la mort com a últim gran esforç per entendre aquesta veritat.

En presència de la mort[modifica | modifica el codi]

Des de l'estrena, la versió de Joana d'Arc de Honegger s'assentà en els escenaris de tot el món a pesar del caràcter poc comú del seu gènere. Una de les raons del perquè inclús artistes consagrats com Ingrid Bergman i director coneguts en el món sencer com Roberto Rossellini s'apassionessin amb l'obra, s'escau en el missatge central. És un tema recorrent de l'art europeu el fet de recordar el viscut fins a l'instant de la mort. Aquest dramàtic moment, en general, havia servit sols com a vehicle per la representació de les estacions passades de la vida. Tanmateix el tractament de Honegger és diferent, ja que en l'instant de la mort es fa referència a la vida per alliberar-la de tot lligam terrenal. Aquest moment es converteix aquí en un fet heroic davant el qual tots els triomfs aconseguits en la guerra s'esvaeixen per a entregar-se amb fervor i assolir l'alliberació. Es tracta d'una forma de satisfer l'esperança i l'anhel de nombrosos éssers humans.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]