Jeanne de Valois-Saint-Rémy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJeanne de Valois-Saint-Rémy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1756 Modifica el valor a Wikidata
Fontette (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1791 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi i mort accidental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómemorialista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNicolas de La Motte Modifica el valor a Wikidata
ParesJacques I de Saint-Rémy, Baron de Saint-Rémy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Marie Jossel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsHenri de Saint-Rémi () Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 12945424 Modifica el valor a Wikidata

Jeanne de Valois-Saint-Rémy, comtessa de Lamotte (Fontette, 22 de juliol de 1756 - Londres, 23 d'agost de 1791) fou una aventurera francesa, filla d'una família de la baixa noblesa vinguda a menys, que es feu cèlebre per la seva participació en el famós Assumpte del collar.[1][2]

Descendia d'Enric de Valois-Saint-Rémi, fill natural d'Enric II. Jeanne fou enviada pels seus pares a l'abadia de Longchamp, d'on s'escapoli junt amb el seva germana, que estava en el mateix establiment. Conegué més tard un noble de províncies, Marc Antoine Nicholas de Lamotte, gendarme del rei i d'equívoca conducta. Es casà amb ell i tots dos es traslladaren a París, entrant en relacions amb el cardenal Louis-René Rohan, que desenvolupà el principal paper en el susdit assumpte, que tanta ressonància assolí.

El 31 de maig de 1786 fou condemnada a ser marcada amb un ferro roent i a ser fuetejada públicament. Reclosa en la Salpêtrière a cadena perpètua, aconseguí escapar-se'n un any més tard i passà a Londres, on es trobava el seu marit, que també havia estat condemnat a galeres per contumàcia, sent ambdós objecte de les persecucions de la policia.

Un matí fou trobada moribunda al carrer, al qual s'havia llençat des d'un tercer pis. Després de la seva mort Nicholas de Lamotte retornà a París i morí quaranta anys més tard en un hospital.

La comtessa de Lamotte va escriure unes Memoires justificatives (Londres, 1789), i una Autobiografia (1793), la primera edició de la qual fou destruïda per la policia.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Queralt del Hierro, María Pilar. «Escándalo en Versalles» (en castellà). La Vanguardia, 12-01-2018. [Consulta: 17 maig 2021].
  2. «Jeanne De Saint-Remy De Valois (1756-1791)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 17 maig 2021].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeanne de Valois-Saint-Rémy