Jehan Alain
  |
||
|---|---|---|
 Bunker de guerra en el poble de Jehan Alain. Guerra que li costa la vida. |
||
| Estil: | Clàssic | |
| Naixença: | 3 de febrer de 1911 Saint-Germain-en-Laye França |
|
| Defunció: | 20 de juny de 1940 (als 29 anys) Camp de Batalla durant la Segona Guerra Mundial |
|
| Nacionalitat: |  França |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Organista | |
Jehan Alain (Saint-Germain-en-Laye, 3 de febrer de 1911 - camp de batalla, durant la Segona Guerra Mundial als voltants de Saumur, 20 de juny de 1940) fou un compositor i organista francès.
Estudià en el Conservatori Nacional Superior de París, on fou deixeble de Caussade, Dukas, Roger-Ducasse i Dupré. Fou organista de Maisons-Lafytte. Era un improvisador formidable i de poderosa fantasia. En aquest sentit pot ser considerat junt a Messiaen, Litaize, Langlé i Grunenwlad, com formant part dels últims successors de l'escola d'orgue francesa de Tournemire i Dupré. Com a compositor la seva obra destaca, encara dintre del grup heterogeni d'Independents, per una llibertat absoluta i una tècnica sorprenent que el fan puix menys que inclassificable. En realitat, podria ser considerat com a romàntic i expressionista. Malgrat llur exuberància, la seva sensibilitat, la seva fantasia, llur vacil·lació juvenil i llur curiositat encara no canalitzada, el seu saber tècnic i llur recerca d'una forma –encara què adequada a cada obra-, no permeten d'encasellar-lo entre els romàntics. A més, és fill espiritual de Fauré, Debussy i Ravel, en els quals sempre s'imposa la proporció i la mesura. També se'l hi podrien reconèixer influencies –encara què relatives- de Franck, Tournemire, Dupré i del mateix Messiaen.
Tècnicament, escriu amb una mobilitat rítmica, que és solament fruit de llur exacerbada sensibilitat, i sense tonalitat ni modalitat, ni tan sols atonalitat reconegudes. Tot això el fa representar com un cas apart en la història de la música francesa. A més, místic d'inspiració eminentment cristiana i somniador, s'aparta decididament del sentit burocràtic o artesà que caracteritza a molts dels Independents francesos. Per la seva curta vida, la seva obra, el seu instrument predilecte i el seu sentit místic, ofereix un curiós paral·lel amb un altre compatriota seu: Nicolás de Grigny (1671-1703), autor d'un únic llibre d'obres per a orgue, de vàlua incomparable. És autor d'uns Corals, Variacions sobre un tema de Janequin, Lletanies, Tres danses, El jardí suspès, Climat i Aria, per a orgue, a més de la transcripció de les obres de François Campion, una Suite Monòdica, per a piano, i varies peces corals: Misses, diversos Motets, un Ofici de Completes, Te lucis ante terminum i una Prière pour nous autres charnels.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jehan Alain |
- Suplement dels anys 1967-1968, pàg. 199, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4598-7)
