Jehan Alain

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Jehan Alain
Bunker de guerra en el poble de Jehan Alain. Guerra que li costa la vida.
Bunker de guerra en el poble de Jehan Alain. Guerra que li costa la vida.
Naixença: 3 de febrer de 1911
Saint-Germain-en-Laye França
Defunció: 20 de juny de 1940 (als 29 anys)
Camp de Batalla durant la Segona Guerra Mundial
Nacionalitat: França França
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Organista

Jehan Alain (Saint-Germain-en-Laye, 3 de febrer de 1911 - camp de batalla, durant la Segona Guerra Mundial als voltants de Saumur, 20 de juny de 1940) fou un compositor i organista francès.

Estudià en el Conservatori Nacional Superior de París, on fou deixeble de Caussade, Dukas, Roger-Ducasse i Dupré. Fou organista de Maisons-Lafytte. Era un improvisador formidable i de poderosa fantasia. En aquest sentit pot ser considerat junt a Messiaen, Litaize, Langlé i Grunenwlad, com formant part dels últims successors de l'escola d'orgue francesa de Tournemire i Dupré. Com a compositor la seva obra destaca, encara dintre del grup heterogeni d'Independents, per una llibertat absoluta i una tècnica sorprenent que el fan puix menys que inclassificable. En realitat, podria ser considerat com a romàntic i expressionista. Malgrat llur exuberància, la seva sensibilitat, la seva fantasia, llur vacil·lació juvenil i llur curiositat encara no canalitzada, el seu saber tècnic i llur recerca d'una forma –encara què adequada a cada obra-, no permeten d'encasellar-lo entre els romàntics. A més, és fill espiritual de Fauré, Debussy i Ravel, en els quals sempre s'imposa la proporció i la mesura. També se li podrien reconèixer influències –encara què relatives- de Franck, Tournemire, Dupré i del mateix Messiaen.

Tècnicament, escriu amb una mobilitat rítmica, que és solament fruit de llur exacerbada sensibilitat, i sense tonalitat ni modalitat, ni tan sols atonalitat reconegudes. Tot això el fa representar com un cas a part en la història de la música francesa. A més, místic d'inspiració eminentment cristiana i somniador, s'aparta decididament del sentit burocràtic o artesà que caracteritza a molts dels Independents francesos. Per la seva curta vida, la seva obra, el seu instrument predilecte i el seu sentit místic, ofereix un curiós paral·lel amb un altre compatriota seu: Nicolás de Grigny (1671-1703), autor d'un únic llibre d'obres per a orgue, de vàlua incomparable. És autor d'uns Corals, Variacions sobre un tema de Janequin, Lletanies, Tres danses, El jardí suspès, Climat i Aria, per a orgue, a més de la transcripció de les obres de François Campion, una Suite Monòdica, per a piano, i diverses peces corals: Misses, diversos Motets, un Ofici de Completes, Te lucis ante terminum i una Prière pour nous autres charnels.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jehan Alain Modifica l'enllaç a Wikidata