Jenő Hubay

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jenö Hubay)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hubay l'any 1897

Jenö Hubay (nascut Eugen Huber, Pest, 15 de setembre de 1858Budapest, 12 de març de 1937) fou un compositor i violinista hongarès.

Considerat un dels mestres del violí de la seva època. Començà estudiar música amb el seu pare Karoly Huber, el qual era professor del Conservatori de la capital hongaresa i director principal del teatre Nacional d’Hongria. Hubay debutà amb èxit el 1872 interpretant el Concert en La menor de Viotti. L'any següent es traslladà a Berlín on i va romandre tres anys estudiant violí amb Josep Joachim i composició amb Benno Hartel.

Després de tornar a Budapest, Friedrich Volkmann i Franz Liszt influïren de forma important en llur carrera. Donà recitals amb Liszt a Budapest, en els que interpretaren sovint la Rapsòdia nº, 12 del compositor hongarès i la Sonata Kreutzer de Beethoven. Seguint el consell de Liszt, Hubay viatjà a París on debutà amb èxit el 1878 i en els seus salons musicals fou un convidat d'excepció. Així mateix, donà nombrosos recitals a França, Anglaterra i altres països europeus.

En la capital francesa travà amistat amb Henry Vieuxtemps, que restà impressionat pel seu talent i l'animà a orquestrar llur Concert nº, 7. A més, el músic francès li proporcionà un lloc de professor en el Conservatori de Brussel·les que ell mateix i Wieniawski havien ocupat anteriorment. Hubay assumí el lloc el 1882 i 4 anys més tard acceptà el càrrec de cap del departament de violí en l'Acadèmia de Música de Budapest, institució que a més dirigí entre els anys 1919 i 1934. entre llurs alumnes si trobaven senyalats violinistes i violistes com Bruno Léner, Joseph Smilovitz, Sandor Roth,[1] Isvan Partos, Bram Eldering, Franz von Vecsey, Erna Rubinstein, Joseph Szigeti o Jelly d'Aranyi i la seva germana Adila d'Aranyi, el que convertí l'Acadèmia en un prestigiós centre per l'estudi del violí.

A partir de la dècada dels vuitanta, i després de diversos anys dedicats quasi de ple a la pedagogia, Hubay realitzà nombroses gires per Europa amb pianistes com Backhaus o Dohnányi. El 1886 formà un quartet que portava el seu nom i amb el que estrenà diverses obres de Brahms en presència del propi compositor. Per la primavera de 1919, Hubay es traslladà a Suïssa amb la seva família, però mesos després tornà a la seva ciutat nadiua i continuà en el seu lloc en l'Acadèmia de Budapest fins al 1936. en les últimes dècades de la seva vida, es convertí en una figura destacada en l'ambient musical i en l'aristocràcia hongaresa i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Kolozsvar (avui Cluj-Napoca, Romania).

El seu estil musical té clares influències dels francesos Vieuxtemps i Massenet, així com certes ressonàncies de l'obra de Richard Strauss i Claude Debussy. Malgrat restar fermament inscrites en la tradició romàntica europea, moltes de llurs composicions també utilitzen temes populars hongaresos. De la seva obra cal destacar dos centenars de peces per a violí i una gran quantitat d'obres vocals entre les quals hi ha Lieder melodies i cançons hongareses.

Com a compositor de música escènica, recreà el món del teatre popular en òperes com A falu rossza i Lavotta szerelme. La seva òpera A cremonai hegedus (El constructor de violins de Cremona) fou la primera òpera hongaresa estrenada a Amèrica (1897). Publicà també revisions digitades de peces per a violí de R. Kreutzer, J.S. Bach. Paganini i Rode.

Operes més importants[modifica | modifica el codi]

  • Alienor (1885)
  • A cremonai hegedűs (1888)
  • A falu rossza (1893)
  • Moharózsa (1903)
  • Lavotta szerelme (1905)
  • Az álarc (1931)
  • A milói Vénusz (1934)
  • Anna Karenina (1924)
  • Az önző óriás (1935)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jenő Hubay
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. VI, pàg. 1127 (ISBN 84-239-4576-6)