Jenůfa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jenůfa
Cartell de l'estrena de Jenůfa
Cartell de l'estrena de Jenůfa
Títol original: Její pastorkyňa
Llengua original: txec
Música: Leóš Janáček
Llibret: Leóš Janáček
Font literària: en el drama Její pastorkyňa (La seua fillastra) de Gabriela Preissová
Actes: 3
Estrena: 21 de gener de 1904
Teatre: Teatre de Brno, Brno
Estrena al Liceu: 14 de gener de 1965 (estrena a Espanya)
Personatges:

Jenůfa (Její pastorkyňa en txec) és una òpera en tres actes de Leóš Janáček sobre un llibret en txec del mateix compositor, basat en l'obra de teatre Její pastorkyňa (La seua fillastra) de Gabriela Preissová. Va ser estrenada al Teatre de Brno, Brno, el 21 de gener de 1904.

Janáček va trigar nou anys a compondre Jenůfa. L'estrena va passar desapercebuda. Va haver d'esperar 12 anys per veure-la muntada al Teatre Nacional de Praga i l'any 1918 es va estrenar a Viena, ara traduïda a l'alemany. Des d'allà el prestigi del compositor, que llavors tenia 64 anys, es va estendre ràpidament. Jenůfa es considera avui una peça clau del teatre musical modern. Al Liceu s'hi va estrenar l'any 1965 i s'hi va representar per últim cop la temporada 2004-05.

És la primera de les òperes de Janáček en què queda palesa la seua veu personal, en una violenta història d'infanticidi i redempció. Com en l'obra de teatre original, destaca pel seu sever i despullat realisme. Tot i que en l'actualitat es representa en la versió original del compositor, la inicial popularitat de Jenůfa va sorgir arran de l'adaptació feta pel compositor Karel Kovarovic, moderant el que llavors es consideraven els aspectes més excèntrics de l'estil i l'orquestració de Janáček. Amb aquesta alteració va ser ben rebuda en primer lloc a Praga, i després pertot arreu. Haurien de passar més de 70 anys perquè el públic poguera escoltar la versió original de Janáček.

Janáček va viure un drama semblant al de Jenůfa quan va perdre la seva filla Olga a causa d'un tifus a Rússia, on el seu pare la va enviar per separar-la d'un pretendent. Igual que passa en l'òpera, on Kostelnicka altera el curs natural de les coses al decidir eliminar el nadó il·legítim que Jenůfa va donar a llum, Janáček va canviar la vida de la seva descendent al voler trencar una relació no desitjada. "Janáček va bolcar el seu propi turment en Jenůfa, on apareixen moltes formes d'amor: l'amor sexual, el filial, el maternal, l'amor caritatiu i l'egoista. L'altre tema clau de Jenůfa és el de la responsabilitat i la maduresa o com l'home ha de millorar per poder ser feliç", diu Tambosi.[1]

Àries destacades[modifica | modifica el codi]

  • "En un moment" (Kostelnička)
  • Pregària de Jenůfa (Jenůfa)

Sinopsi argumental[modifica | modifica el codi]

L'acció té lloc en una aldea morava en el Segle XIX. L'argument té el seu origen en una preexistent i complicada xarxa de relacions familiars: l'àvia Buryja, propietària del molí, va tenir dos fills i aquests es van casar. El fill major va tenir dos fills mascles, Števa i Laca, cadascun d'ells amb una dona diferent. El segon fill, un sagristà, va tenir una filla, Jenůfa. Els dos fills de l'àvia i les seues mullers han mort, a excepció de Kostelnička (la sagristana), la jove segona esposa del fill menor i madrastra de Jenůfa. El costum dicta que només Števa, el fill major del primogènit de l'àvia, heretarà el molí, i el seu mig-germà Laca i a la seua cosina Jenůfa hauran de buscar la manera de guanyar-se la vida.

Jenůfa, una noia ingènua i confiada, esdevé la víctima d'un joc d'enfrontaments entre tres personatges: la inflexible i enèrgica, però també protectora Kostelnička, el frustrat i violent però enamorat Laca i l'inconscient i feble Števa.

Acte I[modifica | modifica el codi]

Jenůfa, Laca i l'àvia Buryja esperen que Števa torne a casa. Jenůfa, enamorada de Števa i embarassada d'ell en secret, té por que Števa siga destinat a l'exèrcit en el sorteig que tindrà lloc aqueix mateix dia. L'absència de Števa impediria un casament precipitat i ella quedaria exposada a l'escàndol públic. Laca, que està enamorat de Jenůfa, expressa la seua amargor davant la posició de privilegi que el seu mig-germà gaudeix a la família. Mentre es queixa, juga amb un ganivet i, en adonar-se que no està ben esmolat, entra dins del molí per a esmolar-lo.

El capatàs anuncia a la família que Števa ha sortit excedent en el sorteig dels quints i no haurà de fer el sevei militar. Jenůfa expressa la seua joia, mentre que la frustració de Laca va en augment. Jenůfa es queda sola esperant Števa. Aquest fa la seua aparició en companyia d'un grup de quints, completament borratxo i vanagloriant-se del seu èxit entre les noies. Demana música i arrosega una confosa Jenůfa a ballar amb ell.

Kostelnička fa la seua aparició interrompent aquesta sorollosa escena, fa callar els músics, i enutjada pel capteniment de Števa, prohibeix que es case amb Jenůfa fins que no haja demostrat que és capaç de passar un any sencer sense beure alcohol. Els quints i la família deixen Števa i Jenůfa sols. Ella li demana que l'estime, però ell, inconscient de l'embaràs de Jenůfa, li respon amb evasives.

Laca torna, tan amargat com sempre. Intenta amoïnar Jenůfa criticant Števa, però ella, malgrat tot, defensa fèrriament el seu estimat. Laca li diu que Števa mai no s'hauria fixat en ella si no fóra per la bellesa del seu rostre i la frescor de les seues galtes. Llavors, enfurismat, li talla una galta amb el seu ganivet.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Mesos després. En hivern. Ningú no ha sabut de l'embaràs de Jenůfa, perquè Kostelnička ha dit pel poble que ha anat a passar una temporada a Viena, quan en realitat ha estat enclaustrada a casa. El nen ha nascut, però Števa encara no ha vingut a visitar el seu fill. El rostre de Jenůfa mostra la cicatriu, però ella és feliç amb el seu bebé. Kostelnička posa un sedant en la beguda de Jenůfa. Mentre dorm profundament, Kostelnička fa venir Števa i li demana que assumisca la seua responsabilitat. Ell contesta que els donarà diners en secret, a condició que ningú no sàpiga que el fill és seu. El seu amor per Jenůfa va acabar quan Laca va desfigurar-li el rostre, i ara està compromès amb Karolka, la bonica filla de l'alcalde.

Števa se'n va. Poc després arriba Laca. Ell encara no sap la veritat a propòsit de l'infant, i quan Kostelnička li ho diu, la seua primera reacció és de disgust: ara no li agrada la idea de casar-se amb Jenůfa, si ha de fer-se càrrec d'un fill de Števa. Kostelnička, que veu la boda de Laca i Jenůfa com l'única eixida per a la felicitat de la seua fillastra, diu a Laca que el nen va morir al poc de nàixer. Llavors Laca es mostra més satisfet, i disposat a casar-s'hi. Quan Laca se'n va, Kostelnička s'enfronta a la necessitat de ver realitat la seua mentida. Agafa l'infant, l'enrotlla amb un llençol, i surt de casa amb la intenció de llançar-lo al riu gelat.

Jenůfa es desperta i comença a resar pel futur del seu fill. Quan Kostelnička torna, la convenç que ha estat molt malalta, i que durant el seu període d'inconsciència el seu fill ha mort. Laca fa la seua aparició i tracta de consolar Jenůfa amb afecte, preguntant-li si vol que passen plegats la resta de llurs vides. Veient la tendresa de la parella, Kostelnička intenta convéncer-se a si mateixa que ha actuat de la millor manera possible.

Acte III[modifica | modifica el codi]

De nou és primavera, i Laca i Jenůfa celebren el seu casament. Ara tot sembla perfecte, excepte pel fet que Kostelnička sempre es mostra nerviosa. Števa i Karolka apareixen com a convidats, i un cor de noies del poble canten una cançó de noces. Just en aquest moment se senten crits. El cos d'un bebé ha estat descobert en el rierol que fa moure el molí, sota el glaç mig fos. Jenůfa immediatament s'adona que es tracta del seu fill, pensant que potser ella l'ha matat inconscientment. La gent del poble està disposada a portar Jenůfa davant de la justícia, però Kostelnička els atura, reconeixent el seu crim. En escoltar els fets per boca de Kostelnička, Jenůfa perdona la seua madrastra. La multitud s'emporta Kostelnička a la presó. Jenůfa i Laca queden sols.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tyrrell, John (2006/7). 'Janáček: Years of a Life', London - Una biografia en dos volums de Janáček (anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]