Jenaro Pérez Villaamil
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1807 Ferrol (província de la Corunya) |
| Mort | 5 juny 1854 (47 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Justo |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, litògraf |
| Gènere | Vedutismo, aquarel·la, gràfics i litografia |
| Moviment | Romanticisme |
| Alumnes | Francisco Maffei Rosal |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Germans | Juan Pérez Villaamil |
Premis | |
 | |
Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 – Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol del segle xix. Fou l'introductor del gènere orientalista a Espanya. Influenciat per lectures romàntiques, per la contemplació de gravats i per una trobada amb David Roberts, a qui va conèixer a Andalusia als anys 1830, Pérez Villaamil va pintar evocacions del passat àrab, recreacions d'escenes històriques i paisatges imaginaris.[1][2]
Biografia[modifica]
Va néixer a la ciutat gallega de Ferrol el 3 de febrer de 1807.[3] El 1812 va ingressar en el Col·legi Militar de Santiago de Compostel·la,[4] on el seu pare era professor. el 1820 estudiava a Madrid, en San Isidro el Real. Es va enrolar a l'exèrcit liberal el 1823 per combatre les tropes franceses enviades pel duc d'Angulema, a Cadis, i restaurat l'absolutisme de Ferran VII, va romandre confinat estudiant en l'Escola de Belles Arts.
.jpg)
El 1830 va viatjar a Puerto Rico per decorar el teatre Tapia, i a la seva tornada a Sevilla el 1833 coneix el pintor escocès David Roberts que influirà decisivament en el seu estil artístic. S'instal·la a Madrid, el 1834, assisteix a la tertúlia romàntica de «El Parnasillo» amb José de Espronceda, Patricio de la Escosura i Ventura de la Vega. Durant la regència d'Espartero, entre 1840 i 1844, va estar exiliat a França i Bèlgica.[5] Va viatjar per Europa i el 1845 va obtenir la primera càtedra de paisatge a Espanya, en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, de la que seria director. Va exercir com a pintor de cambra de La seva Elisabet II d'Espanya (honorari) el 1840,[6] i va ser acadèmic de mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran el 1835.[6] Va morir a Madrid, el 5 de juny de 1854, i les seves despulles reposen a la Sacramental de San Justo a Madrid.[7]
Honors[modifica]
Va tenir els títols de:[6]
- Cavaller de l'Orde de Carles III-
- Cavaller de l'Orde de Leopold de Bèlgica.
- Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
Obra[modifica]
Va ser autor d'una col·lecció de litografies, publicades en tres volums a París entre 1842 i 1850, sota el nom genèric de España Artística y Monumental, on es recollien les vistes i la descripció de destacats monuments espanyols.[8][9][10]
Entre les seves obres pictòriques es poden nomenar Corrida de toros en un pueblo (1838) o La capilla de los Benavente en Medina de Rioseco (1842), aquest últim exemple de llenç d'estudi que va servir més endavant per elaborar les litografies de España Artística y Monumental.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Genaro Pérez Villaamil» (en castellà). Biografía y obra. Arteespaña. [Consulta: 23 desembre 2015]..]
- ↑ Josep Tapiró. Pintor de Tànger. Dossier. MNAC, 2014
- ↑ Arias Anglés, 1986, p. 14.
- ↑ Arias Anglés, 1986, p. 18.
- ↑ Arias Anglés, 2008, p. 118.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Jenaro Pérez Villaamil» (en castellà). Museo Nacional del Prado. [Consulta: 23 desembre 2015].
- ↑ Fernández Malaval I, Pastor Cerezo MJ. Apuntes de Alcalá. Dibujos de Jenaro Pérez Villaamil. Madrid: Comunidad de Madrid; 2001. ISBN 84-451-1994-X
- ↑ «Jenaro Pérez Villaamil. Museo de Bellas Artes de La Coruña. Consultado el 20/08/2012.». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 23 desembre 2015].
- ↑ España Artística y Monumental / obra dirigida y ejecutada por Don Genaro Pérez de Villa-Amil. Depósito Digital de Documentos de la UAB. Consultado el 24/07/2012.
- ↑ España Artística y Monumental: vistas y descripción de los sitios y monumentos más notables de España obra dirigida y ejecutada por Genaro Perez de Villa Amil... ; text redactat per Patricio de la Escosura. Digitalitzada i disponible a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional de España
- ↑ Comentari d'obra por José Luis Díez, 18/11/15.
Bibliografia[modifica]
- Arias Anglés, Enrique. El paisajista romántico Jenaro Pérez Villaamil (en castellà). CSIC - CSIC Press, 1986. ISBN 8400063961, 9788400063962 [Consulta: 23 desembre 2015].
- Arias Anglés, Enrique «Paisajes decimonónicos españoles» (PDF) (en castellà). Archivo Español de Arte, 2008, pàg. 115-138. ISSN: volumen=81. número=322 0004-0428. volumen=81. número=322 [Consulta: 23 desembre 2015].
- Genaro Pérez de Villa-amil, Patricio de la Escosura. España artística y monumental: vistas y descripción de los sitios y monumentos más notables de España. París: Alberto Hauser (Imprenta de Fain y Thunot); tomo I 1842, tomo II 1844, tomo III 1850.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jenaro Pérez Villaamil |