Jennifer Capriati
Biografia | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (en) Jennifer Marie Capriati 29 març 1976 (48 anys) Nova York | ||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||
Alçada | 1,70 m | ||||||||||||||||||||
Lateralitat | Dretana | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Ocupació | tennista (1990–) | ||||||||||||||||||||
Activitat | 5 març 1990 – 2004 | ||||||||||||||||||||
Patrimoni net estimat | 10.206.639 $ | ||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica | ||||||||||||||||||||
Esport | tennis | ||||||||||||||||||||
Disciplina esportiva | tennis individual tennis dobles | ||||||||||||||||||||
Mà de joc | dretana i revés a dues mans | ||||||||||||||||||||
Entrenador principal | Harold Solomon | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||
1992 | Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Individual femení (medalla d'or olímpica) | ||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||
Parella | Xavier Malisse | ||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||
|
Jennifer Marie Capriati (Long Island, Nova York, 29 de març de 1976) és una exjugadora de tennis professional de nacionalitat estatunidenca. Actualment resideix a Wesley Chapel, Florida.[1]
Capriati va aprendre a jugar al tennis des de molt petita, ja que el seu pare Stephano li va fer les primeres classes. Actualment, ell és el seu entrenador. Quan era més jove, va ser entrenada per Chris Evert. Es va convertir en professional el 5 de març de 1990, als 13 anys, en el seu debut en el WTA Tour de Boca Ratón. Es va convertir en la jugadora professional més jove en jugar una final (13 anys i onze mesos).
Va derrotar 4 jugadores cap de sèrie, entre elles la número 10 del món Helena Suková.
El 9 d'abril de 1990 va debutar en el rànquing WTA en el lloc número 25. Més tard, aquell mateix any, es va convertir en la semifinalista més jove en el Roland Garros, amb 14 anys i 2 mesos, perdent davant de Monica Seles. Això la va posicionar dins del top 20 de la WTA. En el torneig de Wimbledon d'aquell any, es va convertir en la dona més jove de tots els caps de sèrie. Era cap de sèrie número 12. Va guanyar el seu primer títol a Puerto Rico, derrotant a Zina Garrison a la final i convertint-se en la quarta jugadora més jove en guanyar un títol. Això la va deixar dins del top 10 del WTA, sent la dona més jove en ser dins de les 10 primeres posicions a l'edat de 14 anys i 235 dies. Aquell mateix any, va jugar amb la número 1 Steffi Graf un partit de tres sets i va acabar la temporada al lloc número 8 del món.
El 1991 va arribar a la segona semifinal de Grand Slam de forma consecutiva amb 15 anys i 95 dies, convertint-se en la semifinalista més jove de Wimbledon derrotant Martina Navratilova en els quarts de final. Va vèncer a la número u del món Monica Seles aquell any i també va defensar el campionat contra Gabriela Sabatini en l'Obert dels Estats Units. El 1992 va arribar a 3 quarts de final a Grand Slam. Va guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, derrotant Steffi Graf en el partit per la medalla d'or.
Després d'algunes derrotes decebedores el 1993, Capriati va agafar-se un descans de les competicions per concentrar-se en la seva educació universitària, i després es va veure embolicada en una sèrie de problemes personals i legals. Descoberta per robar en una botiga el desembre de 1993, Capriati també va ser arrestada per possessió de marihuana el maig de 1994. Va retornar a les competicions de tennis el novembre d'aquell any, però va jugar només un partit, que va perdre per a novament deixar de jugar, però aquesta vegada durant quinze mesos. Va baixar del top 10 el gener de 1994 i no va jugar en el WTA tour el 1995. Va tornar a les competicions el 1996, i encara que va tenir un començament dubitatiu, finalment va guanyar el títol en individuals de Luxemburg el 25 de setembre de 2000.
El 2001 va començar un reeixit retorn, guanyant l'Obert d'Austràlia i l'Obert de França i va defensar amb èxit a l'any següent el títol obtingut a Austràlia. Capriati va perdre el seu primer partit defensant el títol de l'Obert d'Austràlia. Tanmateix, va guanyar el títol en individuals a New Haven, Connecticut el 18 d'agost d'aquell mateix any, culminant l'any al top 10 del WTA per sisena vegada.
Va guanyar 42 de 60 partits jugats, guanyant al voltant de 2 milions de dòlars en premis.
En el 2003 tenia 14 títols individuals guanyats i un doble al costat de Monica Seles, obtingut l'any 1991 en l'Obert d'Itàlia. Va ser número u en certs períodes de 2001 i 2002. El gener de 2004, es va retirar de l'Obert d'Austràlia a causa d'un problema a la seva esquena. L'agost, es va veure forçada a abandonar l'equip de tennis dels Estats Units per als Jocs Olímpics per una lesió a un tendó i va ser reemplaçada per Lisa Raymond. El setembre, en l'Obert dels Estats Units, va ser derrotada una vegada més.
El 15 d'abril de 2012 va ser ingressada al Saló de la Fama del Tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.[2]
Torneigs del Grand Slam (3)
Individuals (3)
Títols
Any | Torneig | Oponent | Resultat |
2001 | Obert d'Austràlia | Martina Hingis | 6-4, 6-3 |
2001 | Roland Garros | Kim Clijsters | 1-6, 6-4, 12-10 |
2002 | Obert d'Austràlia (2) | Martina Hingis | 4–6, 7–6(7), 6–2 |
Títols (15, 14+1)
Llegenda |
Grand Slam (3) |
Tier I (2) |
Tier II (4) |
Tier III (3) |
Tier IV & V (1) |
WTA Championships (0) |
Or Olímpic (1) |
Individuals (14)
Num. | Data | Torneig | Superfície | Oponent en la final | Resultat |
---|---|---|---|---|---|
1. | 22 d'octubre de 1991 | San Juan | Dura | Zina Garrison | 5–7, 6–4, 6–2 |
2. | 29 de juliol de 1991 | San Diego | Dura | Mónica Seles | 4–6, 6–1, 7–6(2) |
3. | 5 d'agost de 1991 | Toronto | Dura | Katerina Maleeva | 6–2, 6–3 |
4. | 27 de juliol de 1992 | Jocs Olímpics | Terra batuda | Steffi Graf | 3–6, 6–3, 6–4 |
5. | 24 d'agost de 1992 | San Diego | Dura | Conchita Martínez | 6–3, 6–2 |
6. | 11 de gener de 1993 | Sydney | Dura | Anke Huber | 6–1, 6–4 |
7. | 17 de maig de 1999 | Estrasburg | Terra batuda | Elena Likhovtseva | 6–1, 6–3 |
8. | 1 de novembre de 1999 | Quebec | Dura | Chanda Rubin | 4–6, 6–1, 6–2 |
9. | 25 de setembre de 2000 | Luxemburg | Moqueta | Magdalena Maleeva | 4–6, 6–1, 6–4 |
10. | 15 de gener de 2001 | Obert d'Austràlia | Dura | Martina Hingis | 6–4, 6–3 |
11. | 16 d'abril de 2001 | Charleston | Terra batuda | Martina Hingis | 6–0, 4–6, 6–4 |
12. | 28 de maig de 2001 | Roland Garros | Terra batuda | Kim Clijsters | 1–6, 6–4, 12–10 |
13. | 14 de gener de 2002 | Obert d'Austràlia | Dura | Martina Hingis | 4–6, 7–6(7), 6–2 |
14. | 18 d'agost de 2003 | New Haven | Dura | Lindsay Davenport | 6–2, 4–0 ret |
Dobles (1)
Num. | Data | Torneig | Superfície | Parella | Oponent en la final | Resultat |
1. | 12 de maig de 1991 | Roma | Terra batuda | Mónica Seles | Nicole Bradtke Elna Reinach |
7–5, 6–2 |
Finalista en individuals (17)
Llegenda |
---|
Grand Slam (0) |
Tier I (8) |
Tier II (6) |
Tier III (3) |
Tier IV (0) |
WTA Tour Championship (0) |
Plata Olímpica(0) |
# | Data | Torneig | Superfície | Oponent en la final | Resultat |
---|---|---|---|---|---|
1. | 11 de març de 1990 | Torneig de Florida, Boca Raton, Estats Units | Dura | Gabriela Sabatini | 6–4, 7-5 |
2. | 8 d'abril de 1990 | Torneig de Charleston, Estats Units | Terra batuda | Martina Navrátilová | 6–2, 6-4 |
3. | 17 de novembre de 1991 | Filadelfia, Estats Units | Moqueta | Mónica Seles | 7-5, 6-1 |
4. | 22 d'agost de 1993 | Obert de Canadà | Dura | Steffi Graf | 6-1, 0-6, 6-3 |
5. | 3 de novembre de 1996 | Ameritech Cup, Chicago, Estats Units | Moqueta | Jana Novotná | 6-4, 3-6, 6-1 |
6. | 12 de gener de 1997 | Sydney, Austràlia | Dura | Martina Hingis | 6-1, 5-7, 6-1 |
7. | 5 de novembre de 2000 | Torneig de Quebec, Canadà | Dura (I) | Chanda Rubin | 6-4, 6-2 |
8. | 25 de febrer de 2001 | Torneig de Oklahoma City, Estats Units | Dura (I) | Mónica Seles | 6-3, 5-7, 6-2 |
9. | 1 d'abril de 2001 | Masters de Miami, Estats Units | Dura | Venus Williams | 4-6, 6-1, 7-6(4) |
10. | 13 de maig de 2001 | Torneig de Berlín, Alemania | Terra batuda | Amélie Mauresmo | 6-4, 2-6, 6-3 |
11. | 19 d'agost de 2001 | Masters de Canadà, Montreal | Dura | Serena Williams | 6-1, 6-7(7), 6-3 |
12. | 3 de març de 2002 | Scottsdale, Estats Units | Dura | Serena Williams | 6-2, 4-6, 6-4 |
13. | 1 d'abril de 2002 | Masters de Miami, Estats Units | Dura | Serena Williams | 7-5, 7-6(4) |
14. | 18 d'agost de 2002 | Masters de Canadà, Montreal | Dura (I) | Amélie Mauresmo | 6-4, 6-1 |
15. | 29 de març de 2003 | Masters de Miami, Estats Units | Dura | Serena Williams | 4-6, 6-4, 6-1 |
16. | 27 de juliol de 2003 | Torneig de Stanford, Estats Units | Dura | Kim Clijsters | 4-6, 6-4, 6-2 |
17. | 16 de maig de 2004 | Masters de Roma, Italia | Terra batuda | Amélie Mauresmo | 3-6, 6-3, 7-6(6) |
Finalista en dobles (1)
Num. | Data | Torneig | Superfície | Parella | Oponent en la final | Resultat |
1. | 21 de juny de 2003 | Torneig de Eastbourne, Regne Unit | Hierba | Magüi Serna | Lindsay Davenport Lisa Raymond |
6-3, 6-2 |
Classificació Històrica en els Grand Slams
Tournament | 1990 | 1991 | 1992 | 1993 | 1994 | 1995 | 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | Career SR |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Obert d'Austràlia | A | A | QF | QF | A | A | A | 1R | A | 2R | SF | W | W | 1R | A | 2 / 8 |
Roland Garros | SF | 4R | QF | QF | A | A | 1R | A | A | 4R | 1R | W | SF | 4R | SF | 1 / 11 |
Wimbledon | 4R | SF | QF | QF | A | A | A | A | 2R | 2R | 4R | SF | QF | QF | QF | 0 / 11 |
Obert dels Estats Units | 4R | SF | 3R | 1R | A | A | 1R | 1R | 1R | 4R | 4R | SF | QF | SF | SF | 0 / 13 |
Grand Slam SR | 0 / 3 | 0 / 3 | 0 / 4 | 0 / 4 | 0 / 0 | 0 / 0 | 0 / 2 | 0 / 2 | 0 / 2 | 0 / 4 | 0 / 4 | 2 / 4 | 1 / 4 | 0 / 4 | 0 / 3 | 3 / 43 |
A = Absent, no va participar en el torneig
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jennifer Capriati |
- Pàgina oficial
- Jennifer Capriati a la WTA (anglès)
- Fed Cup