Jerome Seymour Bruner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jerome Seymour Bruner nascut el 1915, és un psicòleg estatunidenc. Se'l considera un dels principals autors de la psicologia cognitiva i també del Constructivisme.

Actualment, Bruner és professor de la New York University School of Law. Les idees de Bruner estan basades en la categorització. Per aquest autor, percebre, conceptualitzar, aprendre o prendre decisions són activitats que impliquen categoritzar. Segons Bruner, les persones interpreten el món en termes d'igualtats i diferències i suggereix un sistema de codificació pel qual les persones formen organitzacions jeràrquiques de categories relacionades, com en la taxonomia de Bloom.

També va suggerir que hi havia dues maneres de pensament: el pensament narratiu i el pensament pragmàtic. El pensament narratiu és seqüencial, orientat per l'acció i guiat pels detalls. El pensament pragmàtic transcendeix les particularitats per assolir un pensament sistemàtic i categòric.

En la seva recerca sobre el desenvolupament dels infants (1966), Bruner va proposar tres maneres de representació: representació enactiva (basada en el pensament) representació icònica (basada en imatges) i representació simbòlica (basada en el llenguatge). Aquestes maneres de representar no es troben per separat sinó que estan integrades i les unes es tradueixen en les altres. D'aquesta manera, quan fem un nou aprenentatge, el coneixement primer es representa de forma enactiva, posteriorment icònica i finalment en forma simbòlica. La manera més efectiva de retenir aquesta adquisició és l'anomenat aprenentatge per descobriment, de manera que es pugui copsar el nou coneixement d'una forma pròpia i autònoma.

Va desenvolupar el model teòric proposat per Vigotsky. Però la seva formulació teòrica era una mica més específica. Va proposar dos conceptes principals: format i bastida. Els formats són interaccions rutinitzades, repetides i amb un alt grau de predicció, que es donen entre nens petits i els adults que els envolten. Un exemple en seria la lectura de contes. Les bastides són ajudes que els adults donen als nens que aprenen i que els permeten seguir avançant. Són ajuts que al nen li permeten anar assolint nivells més alts de desenvolupament i que progressivament van desapareixent (igual que una bastida en una obra, que tal com aquesta avança és menys necessària)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Bruner, J. S. & Postman, L. (1947). Tension and tension-release as organizing factors in perception. Journal of Personality, 15, 300-308.
  • Bruner, J. S. & Postman, L. (1949). On the perception of incongruity: A paradigm. Journal of Personality, 18, 206-223. Dsponible a Classics in the History of Psychology archive.
  • Wood, D., Bruner, J., & Ross, G. (1976). The role of tutoring in problem solving. Journal of child psychology and psychiatry, 17, 89-100. (Tracta el concepte de Teoria de la Bastida.)
  • "The Narrative Construction of Reality" (1991). Critical Inquiry, 18:1, 1-21.
  • Shore, Bradd. (1997). Keeping the Conversation Going. Ethos, 25:1, 7-62. Disponible a JSTOR.
  • Mattingly, C., Lutkehaus, N. C. & Throop, C. J. (2008). Bruner's Search for Meaning: A Conversation between Psychology and Anthropology. Ethos, 36, 1-28. Disponible a Blackwell Synergy.
  • Gràcia Garcia, Marta (1999). Interacció social en contextos naturals i desenvolupament de la comunicació i el llenguatge: aspectes teòrics. Suports, vol.3, núm.1, pp.6-18. Disponible a http://www.raco.cat/index.php/Suports/article/view/101923/141897

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]