Jeroni Albertí i Picornell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJeroni Albertí i Picornell
Biografia
Naixement(ca) Jeroni Albertí Picornell Modifica el valor a Wikidata
26 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Banyalbufar (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 2024 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
2n President del Parlament de les Illes Balears
3 juliol 1987 – 2 abril 1991
← Antoni Cirerol ThomàsCristòfol Soler i Cladera →
3r President del Consell Insular de Mallorca
23 juny 1983 – 16 juny 1987
← Maximilià Morales GómezJoan Verger Pocoví →
Diputat al Parlament de les Illes Balears
31 maig 1983 – 2 abril 1991

Circumscripció electoral: Mallorca

1r President d'Unió Mallorquina
octubre 1982 – 1988
← cap valor – Antoni Pons Sastre →
1r President del Consell Insular de Mallorca
24 juny 1979 – 27 setembre 1982 (dimissió)
← cap valor – Maximilià Morales Gómez →
1r President Consell General Interinsular
24 juliol 1978 – 27 setembre 1982 (dimissió)
← cap valor – Francesc Tutzó Bennàssar →
Senador al Senat espanyol
13 juliol 1977 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Mallorca

President Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears
juliol 1977 – 24 juliol 1978
← cap valor – Supressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Mallorquina (1993–)
Unió Mallorquina (1982–1988)
Unió de Centre Democràtic (1977–1982) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Jeroni Albertí i Picornell (Banyalbufar, 26 d'octubre de 1927 - Palma, 22 de febrer de 2024) fou un polític mallorquí.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar batxillerat a l'Institut Ramon Llull i la carrera de comerç a l'escola professional de Palma, on es va graduar com a professor mercantil.[2] De 1954 a 1963 va treballar a Veneçuela. Quan va tornar fou director general del Grup d'Hotels del Mediterrani[3] i va ser president de l'Associació d'Industrials de Mallorca (ASIMA) entre 1971 i 1983, durant aquest període destaca la fundació de l'IBEDE, Institut Balear de Direcció empresarial inaugurat el 1971, va ser un institut de formació permanent de l'empresariat balear que es va transformar en un centre de discussió política i bressol de part de la classe política balear.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit senador per Mallorca com a independent dins les files de la UCD. De 1977 a 1979 fou Vicepresident Segon de la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme del Senat d'Espanya.[4] Alhora, com els altres diputats i senadors balears, va formar part de l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears, que presidí el juliol de 1977, per tal impulsar la redacció de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983. Del 1978 al 1982, fou president del Consell General Interinsular, l'òrgan pre-autonòmic que després es convertiria en el Govern Balear, càrrec que exercí fins al 1982, en què presentà la dimissió, juntament amb el de president del Consell Insular de Mallorca.

Després d'estar a les files de la UCD, fou un dels fundadors del partit Unió Mallorquina l'octubre de 1982. En fou el president fins al 1988, en què el rellevà Maria Antònia Munar. Des de 1993 és president fundador d'aquest partit.

Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 per UM. Després de les eleccions el seu partit governaria en coalició amb Alianza Popular i donaria suport la presidència de Gabriel Cañellas arran d'un pacte signat a Madrid entre Albertí i Cañellas al despatx de la Fundación Juan March.[5] Per a les eleccions generals espanyoles de 1986 va donar suport el Partit Reformista Democràtic impulsat per Miquel Roca i Junyent i en fou cap de llista per les Illes Balears al Congrés dels Diputats, però no fou escollit. Després de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987 fou nomenat president del Parlament de les Illes Balears, càrrec que va ocupar fins al 1991, any en què abandonà Unió Mallorquina. Tot i això, fou novament candidat per aquest partit a les eleccions generals espanyoles de 1993 i a les eleccions a batle de Palma de 1995, però en cap de les dues fou escollit.[6]

El 1988 li fou atorgada la Medalla al Mèrit Constitucional i declarat fill il·lustre del municipi de Banyalbufar.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Càrrec nou
President del Consell General Interinsular
Illes Balears

1978 - 1982
Succeït per:
Francesc Tutzó Bennàsar
Precedit per:
Càrrec nou
President del Consell Insular de Mallorca
Palma de Mallorca

1979 - 1982
Succeït per:
Maximilià Morales Gómez
Precedit per:
Maximilià Morales Gómez
President del Consell Insular de Mallorca
Palma de Mallorca

1983 - 1987
Succeït per:
Joan Verger Pocoví
Precedit per:
Antoni Cirerol
President del Parlament de les Illes Balears
Illes Balears

1987 - 1991
Succeït per:
Cristòfol Soler Cladera
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Càrrec nou
President d'Unió Mallorquina
1982 - 1990
Succeït per:
Maria Antònia Munar Riutort