Jesús històric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jesús històric

Crist crucificat de Diego Velázquez, (segle XVII)
Naixement 7-2 aC [nota 1]
Defunció 30-33 dC[nota 2]
Causa de la mort Crucifixió
Nacionalitat Jueu[6]
Altres noms Jesús de Natzaret, Crist
Títol Messies
Predecessor Joan Baptista
Successor Simó Pere
Pares Déus,[7] Maria, Josep
Parents Jaume el Just

El Jesús històric és un concepte que es refereix a l'autenticitat històrica de l'existència de Jesús de Natzaret. Els estudiosos solen establir una distinció entre Jesús com reconstruït a través dels mètodes històrics i el Crist de la fe tal com s'entén a través de la tradició teològica. La figura històrica de Jesús és d'importància central pel cristianisme i l'islam, en què els detalls històrics de la vida de Jesús són essencials.[8] La qüestió del Jesús històric, plantejada des dels evangelis queda per tant una qüestió rellevant però sense resposta definitiva.[9]

Fins a mitjans del segle XVIII no es plantejava la veracitat i fiabilitat històrica dels evangelis. A partir de llavors, comença a qüestionar-se des dels corrents filosòfics del racionalisme alemany la veritat històrica dels evangelis. Són els protestants alemanys els que comencen a intentar una resposta a aquestes qüestions, obrint-se així la que s'ha anomenat la «recerca del Jesús històric». El tema queda viu, tot i els Països Catalans.[10] El 2010, a Barcelona va organitzar-se un seminari sobre el tema «El Jesús històric i el Crist de la fe»[11][9][12]

Estudis crítics[modifica | modifica el codi]

La majoria dels erudits crítics, en els àmbits de la història i els estudis de la Bíblia, creuen que algunes parts del Nou Testament són útils per a la reconstrucció de la vida de Jesús, i estan d'acord que Jesús era un jueu que va ser considerat com un mestre i sanador. Tot i això, conclouen que «la categoria d’història, aplicada als evangelis (certament a l’Evangeli segons Joan), és molt problemàtica.»[9] També en general s'accepta que va ser batejat per Joan Baptista i va ser crucificat a Jerusalem per ordre del prefecte romà de Judea, Ponç Pilat, pel delicte de sedició contra l'imperi romà. A banda d'aquestes poques conclusions, els estudis acadèmics segueixen sense ser concloents sobre la cronologia, el missatge central de la predicació de Jesús, la seva classe social, l'entorn cultural i l'orientació religiosa. Els erudits debaten sobre diferents descripcions de Jesús:[7]

  • com el messies esperat,
  • com el líder d'un moviment apocalíptic,
  • com un savi itinerant,
  • com un guaridor carismàtic o
  • com a fundador d'un moviment religiós independent.

Fonts cristianes[modifica | modifica el codi]

Els quatre evangelis canònics, escrits entre els anys 65 i 110 i els escrits de Pau del Nou Testament es troben entre els primers documents coneguts relacionats amb la vida de Jesús. Alguns estudiosos també consideren l'existència de textos anteriors, com la Lògia, l'Evangeli dels Signes i la Font Q. Hi ha estudiosos que consideren parts de l'Evangeli de Tomàs com històrics.

Són diverses les opinions dels experts sobre la historicitat dels relats del Nou Testament. Poden anar des dels que opinen que són descripcions fidels de la vida de Jesús, fins al punt de que no creuen que proporcionin informació històrica sobre la seva vida. Les fonts existents contenen poca evidència de la vida de Jesús abans del relat del Baptisme de Jesús, i s'ha suggerit per molts que els esdeveniments registrats en els evangelis, abasten un període de menys de tres anys. Els historiadors dels evangelis fan una anàlisi crítica dels escrits, en un intent de diferenciar la informació fidel del que consideren invencions, exageracions, o alteracions.

Fonts no cristianes[modifica | modifica el codi]

Les Antiguitats jueves són una crònica de l'historiador Flavi Josep que narra la història del poble jueu d'una manera raonablement completa. Els interessos de Flavi Josep, entre ells guanyar la simpatia de Roma cap als jueus, el porten però a minimitzar les notícies que puguin resultar conflictives. Josep no esmenta els cristians (Pere i Pau) ni Maria, la suposada mare de Jesús. No obstant això, dos paràgrafs tracten directament de Jesús:

« Per aquell temps va existir un home savi, anomenat Jesús, [si és lícit anomenar-home], perquè va realitzar grans miracles i va ser mestre d'aquells homes que accepten amb plaer la veritat. Va atreure a molts jueus i molts gentils. [Era el Crist.] Delatat pels principals dels jueus, Pilat el va condemnar a la crucifixió. Aquells que abans ho havien estimat no van deixar de fer-ho, [perquè se'ls va aparèixer al tercer dia ressuscitat, els profetes havien anunciat aquest i mil altres fets meravellosos sobre ell.] Des de llavors fins a l'actualitat hi ha l'agrupació dels cristians. »

L'autenticitat del fragment ha estat qüestionada filològicament i historiogràficament. Encara que hi ha qui dubte de l'autenticitat d'aquest text, la majoria dels historiadors i filòlegs consideren que és autèntic, llevat dels extractes assenyalats, que són sens dubte interpolacions cristianes.

  • En el capítol 20 s'esmenta indirectament a Jesús al relatar la mort del seu germà Jaume:
« Ananies era un Saduceus sense ànima. Convocar astutament el Sanedrí en el moment propici. El procurador Festo havia mort. El successor, Albí, encara no havia pres possessió. Va fer que el sanedrí jutgés a Jaume, el germà de Jesús, [anomenat Crist] i alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perquè fossin apedregats.[14] »

Aquesta cita ajuda a datar la mort de Jaume, germà de Jesús, l'any 62. El text del capítol 20 és filològica i historio-gràficament més consistent que el testimoni flavià. Coincideix formalment amb l'estil de Josep, i sembla poc probable una interpolació cristiana per la falta d'èmfasi hagiogràfic i la menció d'un «germà de Jesús", que hauria resultat conflictiva per a una fe que proclamava la virginitat de Maria, un fet conflictiu dins d'un ambient cristià, la virginitat de Maria no va ser dogma fins molt més tard.

En un altre passatge es fa referència a la mort de Joan Baptista a mans d'Herodes, però sense esmentar la seva relació amb Jesús.[15]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jesús històric Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Armand Puig, Jesús: Un perfil biogràfic, Barcelona, Proa, 2010, 680 pàgines, ISBN 9788482561264
  • Antonio Piñero (editor), ¿Existió Jesús realmente? (castellà), Madrid, Ed. Raíces, 2008, 352 pàgines, ISBN 9788486115647.
  • Francisco Varo, «Jesús vist des del judaisme», Temes d’Avui Núm. 28, 2008, pàgines 19-37
  • Xavier Alegre, El Jesús històric: estat de la qüestió i reptes per a l'Església d'avui : cicle sobre arrels històriques de la fe cristiana, Barcelona, Claret, 2007, 33 pàgines, ISBN 9788498460155
  • Salvador Pié Nino, «A la recerca del Jesús històric», Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, I Vol. 44, Nº 2, 1971, página 297, SSN 0304-4300,

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. John P. Meier escriu que Jesús va néixer entre l'any 7 i 6 aC.[1] Rahner sosté que hi ha consens entre els historiadors en que va néixer al 4 aC.[2] Sanders assegura que va ser el 4 aC, i ho justifica per el consens general.[3] Finegan diu que podria haver nascut l'any 3 o 2 aC, i ho defensa basant-se en les primerenques tradicions cristianes.[4]
  2. La majoria dels estudiosos estimen que la Crucifixió de Jesús va ser entre l'any 30 i el 33 dC.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Meier, John P. A Marginal Jew: The roots of the problem and the person. Yale University Press, 1991, p. 407. ISBN 978-0-300-14018-7. 
  2. Rahner 2004, p. 732.
  3. Sanders 1993, p. 10–11.
  4. Finegan, Jack. Handbook of Biblical Chronology, rev. ed.. Hendrickson Publishers, 1998, p. 319. ISBN 978-1-56563-143-4. 
  5. Humphreys, Colin J.; Waddington, W.G. «The Jewish Calendar, a Lunar Eclipse and the Date of Christ's Crucifixion». Tyndale Bulletin, 43, 2, 1992, pàg. 340.
  6. Francisco Varo, op. cit. pàgina 37
  7. 7,0 7,1 Jaume Reixach, «Santa Setmana sàvia! Ara mateix seria impossible trobar un líder de les característiques de Jesús. », El Punt Avui, 28 de març de 2010
  8. Ramon Alcobero, «El debat sobre el Jesús històric», Filosofia i pensament [consulta el 20 de novembre de 2013]
  9. 9,0 9,1 9,2 Josep Oriol Tuñí, «La recerca del Jesús històric: Una recerca teològicament interessada», Revista Catalana de Teologia 2008, Vol. 33 Núm. 2, pàgines 327-341
  10. Lluís Busquets i Grabalosa, «Simposi bíblic sobre el Jesús històric», Diari de Girona, 2 de juny de 2008
  11. «El Jesús històric i el Crist de la fe», 6 de maig de 2010
  12. FTC, «Teòlegs catòlics i protestants reflexionen sobre la continuïtat entre el Jesús històric i el de la fe», Catalunya Religió.cat, 12 de maig de 2010
  13. Flavi Josep, Antiguitats jueves, 18:3:3
  14. Flavi Josep, Antiguitats jueves, 20:9:1.
  15. Flavi Josep, Antiguitats jueves, 18:5:2