Jeux d'eau (Ravel)
  | |
| Forma musical | composició per a piano |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | mi major |
| Compositor | Maurice Ravel |
| Creació | 1901 |
| Data de publicació | 1902 |
| Moviment | impressionisme |
| Instrumentació | piano |
| Estrena | |
| Estrena | 1902 |
| Intèrpret | Ricard Viñes i Roda |
   | |
Jeux d'eau (Jocs d'aigua) és una peça per a piano de Maurice Ravel composta el 1901. La va dedicar al seu mestre Gabriel Fauré i l'estrena va tenir lloc el 5 d'abril de 1902 interpretada per Ricard Viñes, gran amic del compositor. La partitura porta en epígraf una citació de Henri de Régnier: «Dieu fluvial riant de l'eau qui le chatouille».[1] L'execució de l'obra dura aproximadament uns cinc minuts.
Encara que la reputació de "debussyste" i d'impressionista de Ravel s'inicia amb aquesta obra, Jocs d'aigua, en aquest cas és en Liszt (A la vora d'una font, 1855 i Jocs d'aigua de la vil·la d'Este, 1883) on cal buscar les fonts del compositor.
| « | «Els Jocs d'aigua, apareguts el 1901, són a l'origen de totes les novetats pianístiques en què s'ha volgut fixar-se a la meva obra. Aquesta habitació, inspirada del soroll de l'aigua i dels sons musicals que fan sentir els brolladors d'aigua, les cascades i els rierols, és fundada en dos motius a la manera d'un primer temps de sonata, sense tanmateix sotmetre's al pla tonal clàssic.»[2] | » |
| — Maurice Ravel, Esbós autobiogràfic, 1928 | ||
Fauré tenia els Jocs d'aigua en gran estima, però Saint-Saëns no va voler veure en aquesta peça d'avantguarda més que una «cacofonia». Tanmateix l'obra va tenir ràpidament un gran èxit, va afirmar definitivament la personalitat musical de Ravel i va tenir una influència sobre alguns dels seus contemporanis com, per exemple, Debussy (Preludis, Estudis). La seva brevetat i la seva dolçor la fan una pàgina preuada en els concerts.
Notes[modifica]
- ↑ Déu fluvial rient-se de l'aigua que li fa pessigolles
- ↑ «Les Jeux d'eau, parus en 1901, sont à l'origine de toutes les nouveautés pianistiques qu'on a voulu remarquer dans mon œuvre. Cette pièce, inspirée du bruit de l'eau et des sons musicaux que font entendre les jets d'eau, les cascades et les ruisseaux, est fondée sur deux motifs à la façon d'un premier temps de sonate, sans toutefois s'assujettir au plan tonal classique.»