Jiang Zemin
| Jiang Zemin 江泽民 |
|
|---|---|
 Jiang Zemin |
|
|
|
|
| Mandat 1989 – 2002 |
|
| Precedit per | Zhao Ziyang |
| Succeït per | Hu Jintao |
|
|
|
| Mandat 27 de març de 1993 – 15 de març de 2003 |
|
| Vice President(s) | Hu Jintao Rong Yiren |
| Precedit per | Yang Shangkun |
| Succeït per | Hu Jintao |
|
1er Cap d'estat de Hong Kong de la República Popular de la Xina
|
|
| Mandat 1 de juliol de 1997 – 15 de març de 2003 |
|
| Succeït per | Hu Jintao |
|
1er Cap d'estat de Macau de la República Popular de la Xina
|
|
| Mandat 20 de desembre de 1999 – 15 de març de 2003 |
|
| Succeït per | Hu Jintao |
|
|
|
| Mandat Novembre de 1989 – 19 de setembre de 2004 |
|
| Precedit per | Deng Xiaobing |
| Succeït per | Hu Jintao |
|
|
|
| Naixement | 17 d'agost de 1926 Yangzhou, Jiangsu, República de Xina |
| Partit polític | Partit Comunista Xinès |
| Parella | Wang Yeping |
| Professió | Enginyer electrònic |
| Ètnia o nacionalitat | Xinesa |
Jiang Zemin (Xinès simplificat: 江泽民; Xinès tradicional: 江澤民; pinyin: Jiāng Zémín; Wade-Giles: Chiang Tse-min; 17 d'agost de 1926) és un polític xinès, que va ocupar els càrrecs de Secretari General del Partit Comunista Xinès entre 1989 i 2002, President de la República Popular de la Xina des de 1993 i 2003 i president de la Comissió Militar Central entre 1989 i 2004. El seu successor com a líder suprem de la Xina va ser Hu Jintao. El seu primer càrrec polític d'importància fou el d'alcalde de Xangai, en 1985.
Jiang, un enginyer, va arribar al poder arran de les Protestes de la Plaça de Tian'anmen de 1989, substituint Zhao Ziyang, que va ser purgat per ser massa conciliador amb els manifestants, com a Secretari General del Partit Comunista Xinès. Amb la paulatina pèrdua d'influència d'un Deng Xiaobing que va haver de cedir els seus càrrecs polítics a causa de la vellesa, Jiang substitueix Xiaobing com a líder suprem xinès durant el decenni de 1990. Sota el seu lideratge, la Xina va experimentar un creixement substancial de les reformes econòmiques liberalitzadores, es va produir el retorn pacífic a la Xina de Hong Kong del Regne Unit i Macau de Portugal, i la millora de les relacions xineses amb el món exterior, mentre que el Partit Comunista va mantenir el seu control sobre el govern. Considerat un dels polítics menys carismàtic de la Xina, Jiang ha estat criticat per ser massa preocupat per la seva imatge pública, pel que fa a la política interna, i massa conciliador amb Rússia i els Estats Units pel que fa a política exterior.[1] Alguns crítics també apunten a la incapacitat de Jiang per mantenir el control sobre diversos problemes i desequilibris socials que van sorgir durant el seu mandat. Els comunistes xinesos més conservadors acusen Jiang de ser un líder revisionista que legitima el capitalisme estricte. La seua contribució a la doctrina marxista, una llista de principis ideològics mitjançant els quals el Parit Comunista governa la Xina, anomenada com la teoria de la Triple representativitat, es troba escrita a les constitucions del Partit Comunista Xinès i la República Popular.
[modifica] Enllaços externs
- Biografia al People's Daily (anglès)
- Biografia a China Vitae (anglès)
[modifica] Referències
- ↑ Tomoyuki Kojima. China's Omnidirectional Diplomacy: Cooperation with all, Emphasis on Major Powers. Asia-Pacific Review, 1469-2937, volum 8, capítol 2, 2001
| Precedit per: Zhao Ziyang |
Secretari General del Partit Comunista Xinès 1989-2002 |
Succeït per: Hu Jintao |
| Precedit per: Yang Shangkun |
President de la República Popular de la Xina 1993-2003 |
|
| Precedit per: Deng Xiaobing |
President de la Comissió Militar Central del PCX 1989-2004 |
