Jiddah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Centre històric de Jiddah, Porta de la Meca
Casa de Naseef
Casa de Naseef
Informació
Localització Província de Makkah
Aràbia Saudita Aràbia Saudí
Superfície 18 ha

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iv),(vi)
ID 1361
Regió * Àsia i Oceania
Inscripció 2014 (38a sessió)
Coordenades 21° 29′ 2″ N, 39° 11′ 15″ E / 21.48389°N,39.18750°E / 21.48389; 39.18750
* Segons les regions de la UNESCO.
Situació de Jiddah

Jiddah o Gidda (en àrab جدة, Jidda), és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de Makkah, segona ciutat del país després de la capital Al-Riyad.[1] Té una població (2011) de 3.430.697 habitants.[2] És el port d'entrada dels peregrins que van a la Meca. Disposa d'un aeroport internacional al nord de la ciutat (Aeroport Reis Abd al-Aziz). És la tercera ciutat industrial del país després de Jubail i Yanbu.

El nom pot derivar de jaddah (àvia) ja que segons la tradició és el lloc on fou enterrada Eva, la parella d'Adam, però més probablement derivaria de judda que vol dir "ruta" (el gran viatger del segle XIV, Ibn Battuta, l'anomena Djudda o Juddah[3]).

Història[modifica | modifica el codi]

Jiddah el 1924
Jiddah el 1938

Fundada com a port pescador fa dos mil anys per la tribu iemenita dels Quada, fou convertida en port per peregrins pel tercer califa Uthman el 647. Va seguir la història del Hedjaz. Al segle XI tenia uns 5000 habitants i la governava un esclau del xerif de la Meca. Fou domini dels aiubites (segle XII) i els mamelucs (1254) que el 1425 van començar a recaptar directament les taxes als peregrins, encara que repartint amb els xerifs. El governador mameluc Husayn al-Kurdi va construir les muralles defensives el 1511. Lope Soares de Albergaria va perseguir fins prop de la ciutat a la flota de Salman Reis però no va atacar la vila mateix (1517).

El 1537 els otomans van entrar a la ciutat de la que van reconstruir els murs amb sis torres d'observació i sis portes. També van construir un castell (Qishla). El 1541 els portuguesos van fer el darrer atac a la ciutat que fou defensada pel xerif Abu Numayr, que va obtenir del sultà otomà el dret de la meitat de les taxes recaptades a la ciutat. El comerç per la mar Roja va entrar en decadència al començament del segle XVII. Sota els otomans era capital d'un sandjak i per un temps capital de la província d'Habesh, i finalment de la d'Hedjaz. El gran visir otomà Kara Mustafà Pasha (1676-1683) hi va construir una mesquita i un hammam.

Al segle XIX les portes van passar a ser quatre amb quatre torres. El 1803 fou assetjada per forces wahhabites (que atacaven també la resta del Hedjaz) que fou defensada pel xerif Ghalib, que finalment es va rendir, passant la ciutat als atacants. El sultà va ordenar al virrei d'Egipte Muhammad Alí de reconquerir Hedjaz, cosa que va aconseguir el 1813. Llavors tenia entre 12 i 15 mil habitants. El 1840 els egipcis van abandonar la ciutat i s'hi va establir un wali otomà. El 15 de juny de 1858 s'hi va produir l'anomenada "Matança de Jiddah" provocada probablement per un antic cap de policia i diversos comerciants malcontents, i 25 cristians foren massacrats entre els quals el cònsol de la Gran Bretanya i el de França i uns comerciants grecs. El vapor anglès Cyclops va bombardejar la ciutat durant dos dies i va restablir l'orde.

Mohammed Abu Zenada cap local el 1925

El 1916 els xerifs de la Meca es van revoltar i la ciutat fou la primera que va caure a les seves mans el 17 de juny de 1916 amb el suport de vaixells britànics; va formar part del Regne d'Hedjaz creat pel xerif. L'octubre de 1924 La Meca fou ocupada pels saudites i Jiddah va esdevenir capital del regne, quedant assetjada el gener del 1925 i el desembre del 1925 els saudites van entrar a Jiddah. El xerif va fugir a Bagdad. El maig de 1927 es va signar el Tractat de Jiddah pel que Gran Bretanya (representada per Gilbert Clayton) reconeixia al Regne de Nedj i Hedjaz i la seva completa independència.

El 1932 els saudites hi van construir un palau pel rei Abd al-Aziz.[4] Les muralles antigues foren enderrocades el 1947 i alguns edificis històrics van quedar destruïts pel foc el 1982; tot i així encara resten edificis antics i segons una inspecció general que es va fer el 1979 se'n va trobar un miler. El 1990 es va fundar el Departament de Preservació de l'Àrea Històrica de Jiddah.[5][6] La ciutat disposa de les universitats "Rei Abd al-Aziz" i "Universitat Àrab Oberta" a més d'escoles superiors i acadèmies.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Jiddah té 23 ciutats agermanades:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. An article in Al-Riyadh Newspaper
  2. Central Department of Statistics and Information, Saudi Arabia; Population of cities with at least 5,000 inhabitants, at the 2010 Population Census (pdf, in arabic) Consultat en 13/12/2010
  3. Ibn Battota's Safari :Tuhfat Al-Nothaar Fe Gharaa'ib Al-Amsaar - Chapter: From Cairo to Hejaz to Tunisia again, ISBN 9953-34-180-X
  4. Leaflet for Khuzam Palace Jeddah, Deputy Ministry of Antiquities & Museums
  5. Preserving Jeddah's Historic Buildings
  6. The Biet Nassif in Jeddah on www.asiarooms.com.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hani Farsi, (Mohamed Said): Jeddah: city of art: the sculptures and monuments. Londres: Stacey International, 1991. ISBN 0-905743-66-0
  • Muhammad Yusuf Tarabulsi, Jeddah: A Story of a City. 2006 - King Fahd National Liberary, Riyadh. ISBN 9960-52-413-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jiddah Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 21° 32′ 36″ N, 39° 10′ 22″ E / 21.54333°N,39.17278°E / 21.54333; 39.17278