Jikji

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jikji és el títol abreviat d'un document budista coreà imprès l'any 1377[1] durant la Dinastia Goryeo. El seu títol complet es pot traduir com a "Antologia del monjo Baegun sobre les ensenyances del Gran Mestre sobre la identificació de l'esperit de Buda a través de la pràctica del zen". És el llibre més antic existent al món imprès amb peces de metall per cada caràcter, el que va ser confirmat per la UNESCO el setembre de 2001, que el va incloure al Programa Memòria del món.[2]

El Jikji es va publicar l'any 1377 al Temple Heungdeok, 78 anys abans que la Bíblia de Johannes Gutenberg impresa durant els anys 1452-1455. La major part del Jikji s'ha perdut, i actualment només se'n conserva el darrer volum, que és a la divisió de Manuscrits Orientals de la Biblioteca Nacional de França.

Autoria[modifica | modifica el codi]

El Jikji va ser escrit pel monjo budista Baegun (1298-1374, amb el nom busdista de Gyeonghan), que va ser monjo superior als temples d'Anguk i Shingwang a Haeju, i va ser publicat en dos volums a Seongbulsan l'any 1372. Baegun va morir al Temple de Chwiam a Yeoju l'any 1374.

Contingut[modifica | modifica el codi]

El Jikji conté una col·lecció de resums de textos dels monjos budistes més venerats durant generacions successives. Es va crear com una guia pels estudiosos del budisme, aleshores la religió nacional a Corea sota la Dinastia Goryeo (918-1392).

El Jikji exposa els principis bàsics del Seon, el predecessor del Budisme zen japonès.

Té dos volums. La versió impresa amb metall publicada al Temple Heungdeok és a la Biblioteca Nacional de França, amb la primera pàgina de l'últim volum (Llibre 1, capítol 38) arrencada. Una versió impresa amb talla de fusta publicada al Temple de Chwiamsa té els dos volums, i es conserva a la Biblioteca Nacional de Corea, als temples de Jangsagak i Bulgap temples, així com a l'Acadèmia d'Estudis Coreans.

Impressió[modifica | modifica el codi]

A la darrera pàgina del Jikji hi ha diversos detalls sobre la seva publicació, que indiquen que va ser publicat al tercer any del Rei U (Juliol de 1377) a partir d'una impressió amb metall al Temple de Heungdeok a Cheongju. Originalment el Jikji tenia dos volums amb 307 capítols.

També s'hi pot llegir que l'any 1377 els alumnes d'en Baegun, els sacerdots Seoksan i Daldam, van col·laborar en la publicació del Jikji amb les peces metàl·liques de la impressió i també hi va col·laborar la sacerdotessa Myodeok.[2]

La còpia feta amb metall té unes mides de 24.6 x 17.0 cm, amb papers molt prims i blancs. La tapa sembla tornada a fer. El títol de Jikji també sembla que s'hagi reescrit amb tinta índia sobre l'original. A la tapa del volum existent de l'edició feta amb metall hi ha escrit en francès "Aquest és el llibre imprès més antic amb motlles" amb la crònica de 1377, escrit per Maurice Courant.

Les línies no són rectes, sinó tortes. La diferència del gruix de la tinta de color mostrada a les lletres és gran, i sovint hi ha espais. Fins i tot alguns caràcters, com 'dia' (日) o 'un' (一), són escrits al revés, mentre que altres lletres no són completament impreses. Hi ha lletres iguals que no són impreses al mateix paper, tot i que sí que apareixen en altres pàgines. També hi ha difuminacions i taques al voltant dels caràcters.

References[modifica | modifica el codi]

  1. Traces of Jikji and Korean movable metal types: in commemoration of the 10th anniversary. Cheongju Early Printing Museum, 2003, p. 349. 
  2. 2,0 2,1 «Memòria del Món». unesco.org. [Consulta: Novembre de 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jikji Modifica l'enllaç a Wikidata