Jim DeMint
James Warren "Jim" DeMint (n. Greenville, Carolina del Sud, Estats Units el 2 de setembre de 1951) era un Senador per l'estat de Carolina de Sud al Senat dels Estats Units. És membre del partit Republicà i un dels líders del moviment del Tea Party. Anteriorment va ser representant pel 4 districte congressual de Carolina del Sud entre 1999 i 2005.
Vida primerenca i educació[modifica]
DeMint va néixer a Greenville, Carolina del Sud i és un de quatre fills. Els seus pares, Betty W. Rawlings i Thomas Eugene DeMint,[1] es van divorciar quan ell tenia cinc anys.[2] Després del divorci, Betty DeMint va obrir un estudi de ball en la casa de la família.[3][4]
DeMint va ser educat a l'Escola Episcopal de l'Església de Jesucrist i en la Secundària Wade Hampton a Greenville. Mentre era a l'escola, DeMint va tocar la bateria per a una banda cover anomenada Salt & Pepper.[5] Va rebre el seu títol de llicenciatura de la Universitat de Tennessee, on va ser part de la fraternitat Sigma Alpha Epsilon, i va obtenir un MBA de la Universitat de Clemson.
La dona de DeMint, la morta Debbie Henderson, és un dels tres fills del emprededor publicitari de Greenville, James Marvin Henderson Sr (1921-1995). Henderson va ser el candidat republicà nominat per vicegovernador de Carolina del Sud, perdent les eleccions al costat del candidat a la governació, llavors Congressista Albert W. Watson. Henderson després va ser assistent del director del Servei de Correus, Winton M. Blount, durant l'administració del president Richard M. Nixon. També va ser el director del comitè de reelecció de Nixon a Carolina de Sud el 1972.[6]
Carrera en el sector privat[modifica]
DeMint treballar en el camp de la investigació de mercat. El 1983 va fundar The DeMint Group, una firma d'investigació amb seu a Greenville, i va dirigir la companyia fins a 1998 quan va entrar al Congrés.[4]
Carrera al Senat[modifica]
Comitès[modifica]
- Comitè de Banca, Habitatge i Assumptes Urbans
- Comitè de Comerç, Ciència i Transport
- Comitè de Relacions Exteriors
- Comitè Econòmic Conjunt
- Comitè del Judici d'Impugnación sobre els Articles en contra del jutge G. Thomas Porteous Jr.[7]
Posicions polítiques[modifica]
- DeMint és catalogat per The National Journal com un dels senadors més conservadors.[8] Salon.com l'ha anomenat "pot ser el membre més conservador del Senat."[9]
- DeMint està a favor d'una esmena a la Constitució dels Estats Units que obligaria a balancejar el pressupost.[10]
- El senador DeMint ha donat suport en forma consistent de l'oració organitzada i dirigida a les escoles, i ha introduït legislació que permetria a les escoles públiques el mostrar públicament pancartes que continguin frases com "God Bless America" (Déu beneeixi als Estats Units) .[11]
- DeMint està en contra de l'avortament, incloent en casos de violació i incest. Està a favor de l'avortament només en aquells casos quan la vida de la mare està en perill.[11][12]
- DeMint està a favor d'exigir a tots els immigrants il·legals als Estats Units que es tornin als seus països d'origen o que apliquin per a la residència legal. Està a favor d'establir l'anglès com l'idioma oficial del país.[11]
- DeMint va vestir Hondures el 2009 i es va reunir amb el president de facto Roberto Micheletti, una reunió a la qual l'administració president dels EUA Barack Obama es va oposar. El Departament d'Estat veia oficialment a Manuel Zelaya com el president elegit legítimament.[13]
- Després d'un atemptat terrorista fallit el 25 de desembre de 2009, DeMint acusar al President Barack Obama per no enfocar-se en el terrorisme després d'assumir el seu càrrec i no nomenar un nou director del Transportation Security Administration.[14]
- DeMint es va oposar a la legislació de reforma del sistema de salut del president Barack Obama, votant en contra de la Llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible el desembre de 2009,[15] i votant en contra de la Llei de Reconciliació de Protecció al Pacient i l'Educació de 2010.[16]
Campanyes polítiques[modifica]
1998 a 2002[modifica]
El 1998, el congressista pel Quart Districte, Bob Inglis, va complir la seva promesa de només estar en el càrrec per tres períodes, deixant la porta oberta per a la candidatura de DeMint.
Renúncia al Senat[modifica]
Després d'una llarga carrera, Jim DeMint renúncia al Senat i serà substituït per Tim Scott.[17]
Obres[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jim DeMint |
- ↑ Jim DeMint | TheMediaBriefing
- ↑ «JimDemint Tag - Politics Daily - Politics News, Elections Coverage, Political Analysis and Opinion». Arxivat de l'original el 2013-07-30. [Consulta: 31 juliol 2013].
- ↑ «How Old Is Jim DeMint?». Arxivat de l'original el 2013-07-30. [Consulta: 31 juliol 2013].
- ↑ 4,0 4,1 «12 in 2012: Senator Jim DeMint " The Special Report Blog». Fox News.
- ↑ Miller, John J. «Senator Tea Party». Hey Miller. Arxivat de l'original el 2010-08-07. [Consulta: 31 juliol 2013].Plantilla:Self-published inline
- ↑ «Legacy of Leadership: James M. Henderson (1921-1995)». knowitall.org. Arxivat de l'original el 2013-06-12.
- ↑ Senate Democratic Caucus. "Senate Leaders Announce Bipartisan Committee To Investigate Judge G. Thomas Porteous". Nota de premsa. Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-05-05. [Consulta: 31 juliol 2013].
- ↑ «Jim DeMint SC-Senate (R)». 2008 Vote Ratings. National Journal. Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 31 juliol 2013].
- ↑ Kornacki, Steve (2011-05-12) Why healthcare may not doom Mitt Romney after all Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine., Salon.com
- ↑ Kellman, Laurie, "DeMint steers the tea party bandwagon: Balanced-budget focus shapes debate," Associated Press, The Greenville News, p. 7B.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Jim DeMint on the Issues». Ontheissues.org.
- ↑ Senator Jim W. DeMint at Project Vote Smart.
- ↑ Lee, Carol E. «Democrats target Jim DeMint's Honduras trip». Polític.
- ↑ Carty, Daniel «DeMint: Obama 'Has Downplayed Terrorism'». CBS News.
- ↑ U.S. Senate: Legislation & Records Home > Votes > Roll Call Vote
- ↑ «U.S. Senate: Legislation & Records Home > Votes > Roll Call Vote». Senate.gov.
- ↑ Steinhauer, Jennifer & Jeff Zeleny. Tim Scott to Be Named for Empty South Carolina Senate Seat, Republicans Say, New York Times.