Jim Jarmusch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Jim Jarmusch
Jim Jarmusch el 2013
Jim Jarmusch el 2013
Nom de naixement: James R. Jarmusch
Naixement: 22 de gener de 1953 (1953-01-22) (61 anys)
Cuyahoga Falls, Ohio (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Festival de Canes
Càmera d'Or
1984 - Estranys al paradís
Palma d'Or - Curtmetratge
1993 - Coffee and Cigarettes III
Gran Premi
2005 - Broken Flowers

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1984 Estranys al paradís
1986 Sota el pes de la llei
1989 Mystery Train
1991 La nit a la Terra
1995 Dead Man
1997 L'any del cavall
1999 Ghost Dog: The Way of the Samurai
2002 Ten Minutes Older: The Trumpet
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Jim Jarmusch a IMDb

Jim Jarmusch (Cuyahoga Falls, Ohio, 22 de gener de 1953), és un director, guionista i muntador estatunidenc de cinema independent, i n'és una de les seves figures més destacades. Ha rebut diversos premis, d'entre els quals destaquen els dels festivals de Canes i Sundance.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jarmusch va néixer a Cuyahoga Falls, Akron, Ohio, el 1953, en una família d'origen europeu i de classe mitjana.[2] És d'ascendència irlandesa i alemanya per part materna, i txeca i alemanya per part paterna. La ​​seva mare escrivia crítiques de cinema i teatre per a l'Akron Beacon Journal abans de casar-se amb el seu pare, un home de negocis que treballava per a la B.F. Goodrich Company.[3] La seva mare va introduir al futur cineasta, el mitjà de tres germans,[4] al món del setè art, portant-lo al cinema local per veure funcions dobles matinals com Attack of the Crab Monsters i Creature from the Black Lagoon, mentre ella s'ocupava d'altres assumptes.[5][6]

La primera pel·lícula per a adults que recorda haver vist és el clàssic La ruta del tro (Thunder Road, de 1958, protagonitzada per Robert Mitchum), la violència i foscor de la qual va deixar impressionat al Jarmusch de set anys.[7] Una altra important influència de la seva infantesa va ser Ghoulardi, un excèntric show televisiu de Cleveland que transmetia pel·lícules de terror.[6]

Malgrat el seu entusiasme pel cinema, Jarmusch, un àvid lector durant la seva adolescència,[2] va tenir un major interès per la literatura, una activitat a la que l'encoratjava la seva àvia.[3]

Filmografia principal[modifica | modifica el codi]

Com a director[modifica | modifica el codi]

Pel·lícules

Any Títol Com Notes
Director Guionista Muntatge Compositor Productor
1980 Vacances permanents (Permanent Vacation)
1984 Estranys al paradís (Stranger Than Paradise)
1986 Coffee and Cigarettes Curtmetratge
1986 Sota el pes de la llei (Down by Law) Sí|
1989 Coffee and Cigarettes: Memphis Version Curtmetratge
1989 Mystery Train
1991 La nit a la Terra (Night on Earth)
1993 Coffee and Cigarettes: Somewhere in California Curtmetratge
1995 Dead Man
1997 L'any del cavall (The Year of the Horse) Documental
1999 Ghost Dog: The Way of the Samurai
2002 Ten Minutes Older: The Trumpet Curtmetratge
Int. Trailer Night
2003 Coffee and Cigarettes
2005 Broken Flowers
2009 The Limits of Control
2012 Only Lovers Left Alive

Vídeos musicals

  • 1986: "The Lady Don't Mind", de Talking Heads
  • 1987: "Sightsee M.C!", de Big Audio Dynamite
  • 1990: "It's All Right With Me", de Tom Waits
  • 1992: "I Don't Wanna Grow Up", de Tom Waits
  • 1995: "Dead Man Theme", de Neil Young
  • 2006: "Steady as She Goes", de The Raconteurs

Com a actor[modifica | modifica el codi]

Guardons[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nominacions i premis, a IMDb
  2. 2,0 2,1 Suárez 2007, pàg. 6–11
  3. 3,0 3,1 «Biografia de Current Biography Yearbook 1990».
  4. Hirschberg, Lynn. «The Last of the Indies». The New York Times. The New York Times Company, 31 de juliol de 2005 [Consulta: 27 d'abril de 2009].
  5. Hattenstone, Simon. «Interview: Simon Hattenstone meets Jim Jarmusch», 13 de novembre de 2004. [Consulta: 2 de maig de 2009].
  6. 6,0 6,1 Jarrell, Joe. «Jim Jarmusch». San Francisco Chronicle, 9 de maig de 2004 [Consulta: 27 d'abril de 2009].
  7. McKenna, Kristine. «Dead Man Talking». Los Angeles Times, 5 de maig de 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jim Jarmusch Modifica l'enllaç a Wikidata