Jimmy Smith

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jimmy Smith
Jimmy Smith el 18 de juliol de 2004
Jimmy Smith el 18 de juliol de 2004
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Jimmy Oscar Smith
Naixement 8 de desembre de 1928
Defunció 8 de febrer de 2005 (als 76 anys)
Gènere(s) Jazz, hard bop, funky jazz
Instruments Orgue Hammond, piano, contrabaix
Anys en actiu 1951 - 1995, 2001 - 2005
Discogràfiques Blue Note, Verve
Artistes relacionats Wes Montgomery, Kenny Burrell, Lee Morgan, Lou Donaldson, Tina Brooks, Jackie McLean, Ike Quebec, Stanley Turrentine, Oliver Nelson
Instruments destacats
Orgue, orgue Hammond

Jimmy Smith (Norristown, Pennsilvània, 8 de desembre de 1928 - Scottsdale, Arizona, 8 de febrer de 2005 fou un organista estatunidenc de jazz. El seu estil era el del hard bop i el funky jazz, una fusió del jazz amb el funk, el soul, el rhythm and blues, el blues, etcètera. Expert en l'orgue Hammond, va revolucionar al llarg dels anys cinquanta i seixanta la interpretació d'aquest instrument, popularitzant-lo i habilitant-lo definitivament al jazz. Les seves sessions per Blue Note entre el 1956 i el 1963 s'han convertit en clàssics del jazz i segueixen sent tan influents com ho foren llavors.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jimmy Smith va néixer en una família amb fortes inclinacions musicals. Fou una espècie de nen prodigi i va guanyar un concurs de nens prodigi als nou anys. En un principi, durant la seva adolescència, va aprendre a tocar el piano. Després d'haver acomplit amb el servei militar, es va matricular el 1948 a la Hamilton School of Music, on va estudiar el contrabaix i en 1949 i 1950 va estar a Filadèlfia a l'Ornstein School of Music a l'especialitat de piano. A principis dels anys cinquanta, durant la seva estada amb la formació, gairebé de rhythm and blues, Don Gardner And His Sonotones, Smith va començar a tocar l'orgue Hammond, concretament el 1951, i ràpidament va aconseguir una gran reputació que el va acompanyar fins Nova York, on va debutar al Café Bohemia. A finals del 1955 va formar el seu propi trio d'orgue i va aplicar la seva concepció musical modernista sobre aquest instrument. Unes actuacions a Birdland i al Festival de Jazz de Newport del 1957 van potenciar la seva carrera. Les seves gravacions per Blue Note inclouen gravacions en trio, però també col·laboracions amb artistes com Wes Montgomery, Kenny Burrell, Lee Morgan, Lou Donaldson, Tina Brooks, Jackie McLean, Ike Quebec i Stanley Turrentine, entre altres. Smith va aconseguir també grans èxits amb Verve entre el 1963 i el 1972, molts dels quals estaven protagonitzats per big bands amb arreglaments d'Oliver Nelson. Al llarg dels anys setanta (i després també als vuitanta) va fer diverses gires mundials, visitant països com Israel, el 1974, i molts altres d'Esuropa el 1975. Amb la seva dona, va obrir un club a Los Ángeles a mitjans dels setanta. Smith va tornar a Blue Note el 1985, produint nous discos de gran qualitat. Després de cinc anys de retir, Smith va retornar a principis del 2001 amb nous projectes i centrar sobretot en actuacions en directe, en grans festivals i en clubs petits.

Discografia principal[modifica | modifica el codi]

Any Títol Discogràfica
1956 A New Sound, A New Star: Jimmy Smith at the Organ Blue Note
1956 The Champ Blue Note
1957 Groovin' at Small's Parade, Vols 1-2 [CD] [Live] Blue Note
1958 The Sermon Blue Note
1958 Cool Blues Blue Note
1960 Crazy! Baby Blue Note
1960 Back at the Chicken Shack Blue Note
1960 Midnight Special Blue Note
1960 Prayer Meetin' Blue Note
1962 Bashin': The Unpredictable Jimmy Smith Verve
1966 Peter and the Wolf Verve
1966 Futher Adventures of Jimmy and Wes Verve
1966 Jimmy & Wes: The Dynamic Duo Verve
1968 Stay Loose... Jimmy Smith Sings Again Verve
1972 Root Down [live] Verve
1972 Bluesmith Verve

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jimmy Smith Modifica l'enllaç a Wikidata