Jin (llengua)
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 46.900.000 (2019 ) |
| Autòcton de | Pequín, Gansu, Henan, Hebei, Shaanxi i Shanxi |
| Estat | República Popular de la Xina |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura xinesa |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cjy |
| Glottolog | jiny1235 |
| Ethnologue | cjy |
| IETF | cjy |
El jin (en xinès simplificat: 晋语; en xinès tradicional: 晉語), o jinhua o jin-yu, i, alternativament, shanxi hua (en xinès simplificat: 山西话; és a dir: "shanxinès") és una llengua del grup de les llengües sinítiques,[1] si bé hi ha discussió entre els lingüistes sobre si no cal considerar-lo més aviat un dialecte del mandarí,[2] criteri que va prevaldre fins als anys 1980.
La llengua jin es parla a la major part de la província de Shanxi, excepte a la vall baixa del riu Fen; també a la part central de la Mongòlia Interior; i també en zones veïnes de Hebei, Henan i Shaanxi. En total, parlen jin uns 45 milions de persones.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jin |
- ↑ El 1985, Li Rong va definir el jin com una llengua separada del mandarí.
- ↑ Kurpaska 2010, pàg. 74–75