Jisr az-Zarqa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ג'סר א-זרקא (hebreu) / جـِسـْر الزرقاء (àrab)
Jisser a-Zarqa / Jisr az-Zarqa
Localització
Localització de Jisr az-Zarqa.png
Districte
• Subdistricte
Haifa
Hadera
Superfície 1,52 km²
Altitud 31 msnm
Població (2004)
  • Densitat
10.800 hab.
7.105,26 hab/km²
Coordenades 32° 31′ 0″ N, 34° 55′ 0″ E / 32.51667°N,34.91667°E / 32.51667; 34.91667Coord.: 32° 31′ 0″ N, 34° 55′ 0″ E / 32.51667°N,34.91667°E / 32.51667; 34.91667
Tipus de municipi Consell local

Jisr az-Zarqa (en àrab, جـِسـْر الزرقاء; en hebreu, ג'סר א-זרקא) és un consell local del districte de Haifa d'Israel. El municipi, de població majoritàriament àrab, es troba a la plana de Saron, a la costa mediterrània, al nord de la localitat de Cesarea. Va obtenir l'estatus de consell local el 1963. El nom, que en àrab significa pont sobre el [corrent] blau, fa referència al rierol Tanninim.


Història[modifica | modifica el codi]

Jisr az-Zarqa és l'única vila àrab a Israel que es troba a la riba de la mar Mediterrània (tot i que a altres ciutats costaneres com ara Acó, Haifa i Jafa també hi ha una població àrab nombrosa). Malgrat que abans de l'establiment de l'estat d'Israel hi havia dotzenes de viles àrabs a la costa, a causa de la guerra araboisraeliana de 1948 la major part de la població àrab d'aquests pobles es va veure obligada a fugir i aquests poblats van ser o bé destruïts o bé repoblats per immigrants jueus nouvinguts. La pressió dels habitants jueus de les ciutats properes de Zikhron Yaaqov i Binyamina, que necessitaven els habitants de Jisr az-Zarqa i Fureidis per al treball agrícola, van evitar que les autoritats israelianes en desplacessin els habitants.[1]

Característiques demogràfiques[modifica | modifica el codi]

Els habitants de Jisr az-Zarqa tenen el salari més baix de tot Israel, amb 3.800 nous xéquels al mes.[2] Segons l'Oficina Central d'Estadística d'Israel (CBS), Jisr az-Zarqa té la taxa de fracàs escolar més alta del país, amb un 12%.[3][4]

Fets recents[modifica | modifica el codi]

  • El 1998 es dugué a terme el primer trasplantament múltiple de ronyó entre una parella de Jisr az-Zarqa i una parella de Jerusalem.[5]
  • Un motorista jueu va resultar mort després que li llancessin una pedra quan circulava per l'autopista de Haifa a Tel Aviv a l'altura de Jisr az-Zarqa. Aquest fet és considerat generalment com la primera víctima de la intifada d'Al-Aqsa. En un primer moment es van arrestar quatre nois de la vila, però tres van ser deixats en llibertat per falta de proves i al quart se li imposà arrest domiciliari.[6][7]
  • Durant la intifada, un palestí suïcida féu explotar una bomba a Aful·la que matà un habitant àrab de Jisr az-Zarqa.[7]

El terraplè de Cesarea[modifica | modifica el codi]

El novembre de 2002, les autoritats de Cesarea van iniciar la construcció d'un terraplè al corredor de 160 m d'amplària que separa les poblacions de Jisr az-Zarqa i Cesarea, un dels nuclis urbans més rics i exclusius d'Israel. La construcció començà sense haver-ne informat prèviament l'ajuntament de Jisr az-Zarqa. La raó que adueixen les autoritats de Cesarea és que el mur de sorra reduïrà el soroll provinent de Jisr az-Zarqa (muetzins, salves de celebració, etc.).[8] Un altre dels motius són els robatoris freqüents per part d'habitants de Jisr az-Zarqa i la protecció del valor econòmic de les propietats immobiliàries de Cesarea, que es veu reduït per la proximitat amb Jisr az-Zarqa.[9][7]

Els habitants de Jisr az-Zarqa, en canvi, opinen que el terraplè d'entre 4 i 5 metres d'alçada i d'entre 1 i 1,5 km de llargària és una "barrera racista". Es queixen que amb un parc nacional al nord, el terraplè al sud, una autopista a l'est i el mar a l'oest, no els queda gaire espai per a poder desenvolupar el poble i que han quedat aïllats de la resta de la regió.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BENVENISTI, Meron: "Sacred Landscape". (anglès)
  2. DAVIDI, Efraim: "Settlers earn double the minimum wage and more than the average wage", del 24 d'agost de 2006. Traducció d'Arabs Against Discrimination. (anglès)
  3. KHROMCHENKO, Yulie: "Jisr al-Zarqa, J'lem, Eilat have highest high school dropout rates". Haaretz, 8 de setembre de 2006. (anglès)
  4. KHROMCHENKO, Yulie: "Equal opportunity? Not in our school". Haaretz, 27 de setembre de 2006. (anglès)
  5. "An Israeli and an Arab showing the way". ArabicNews.com, 13 de maig de 1998. (anglès)
  6. Arab Association for Human Rights: "'Black October' prisoners". Octubre de 2000. (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 LEVY-BARZILAI, Vered: "The other victims". Haaretz, 27 de juny de 2003. (anglès)
  8. Caesarea Development Corporation. (anglès)
  9. 9,0 9,1 GALILI, Lily: "Long Division". Haaretz, 19 de desembre de 2003. (anglès)
  10. Arab Association for Human Rights: Behind the Walls: Separation Walls between Arabs and Jews in Mixed Cities in Israel. 16 de juny de 2006. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jisr az-Zarqa
  • MORRIS, BENNY: 1948 and after; Israel and the Palestinians. 1994. ISBN 0-19-827929-9. (Capítol 8, pàg. 257-289: "The Case of Abu Ghosh and Beit Naqquba, Al Fureidis and Jisr Zarka in 1948 - or Why Four Villages Remained".)