João Cabral de Melo Neto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

João Cabral de Melo Neto (Recife, Pernambuco, 9 de gener de 1920Rio de Janeiro, 9 d'octubre de 1999) fou un poeta, assagista i diplomàtic brasiler.

Monument a João Cabral de Melo a la ciutat de Recife


Taula de continguts

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill cabaler d'una família benestant amb nombrosos referents intel·lectuals. El seu caràcter tímid i malaltís, i la impressió que de molt jove li causà la devastació de l'engenho sucrer familiar per part dels treballadors resultaria determinant per a la seva vida i la seva obra. Estudià la carrera diplomàtica, la qual exercí successivament a Barcelona, Londres, Sevilla, Marsella, Madrid, Ginebra, Berna, Asunción, Dakar, Quito, Tegucigalpa i Porto.

Molt influït per les avantguardes franceses i especialment per les teories artístiques de Paul Valéry i de Le Corbusier, la seva obra està amarada de "constructivisme" i de compromís social amb el seu temps. Rebutjava tota literatura que no fos cerebral, gairebé cartesiana, molt rigorosa quant a la forma. Era molt crític amb els seus companys de generació als quals retreia que cerquessin l'expressió per damunt de la comunicació, amb el benentès que qualsevol obra de creació no té cap sentit sinó és en funció del seu públic receptor. Se li retragué molt l'adscripció al materialisme històric, perquè més enllà de l'activitat intel·lectual i creativa, els seus costums cosmopolites i burgesos el desmentien totalment (al Brasil el titllaven de "marxista-caviar"). Tanmateix se li reconeix la paternitat del concretisme brasiler que tant ha irradiat damunt de totes les arts del seu país i de tota Sud-amèrica.

A Barcelona conreà l'amistat de Joan Miró, a qui dedicà un importantíssim assaig, i de tot el grup Dau al Set, al qual dotà d'un fort contingut ideològic. Influí decisivament en l'obra de Joan Brossa (del qual prologà i edità el llibre Em va fer Joan Brossa el 1951) tot provocant-li un tomb copernicà vers la quotidianitat i el compromís social.

L'any 1993, a Rio de Janeiro, en el curs d'una trobada anomenada "dos Três Joãos", els màxims representants de les avantguardes brasileres l'homenatjaren juntament amb John Ashbery i Joan Brossa.

Rebé els premis Moinho (1984), Camões (1990), Neustadt International Prize (1992) i el Reina Sofía de Literatura Iberoamericana (1994). L'any 1969 havia estat nomenat acadèmic de l’Academia Brasileira de Letras. Candidat recurrent al premi Nobel, és considerat el poeta brasiler més important del segle XX.


Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Pedra do sono (1942)
  • Os três mal-amados (1943)
  • O engenheiro (1945)
  • Psicologia da Composição, com a Fábula de Anfion e Antiode (1947)
  • O cão sem plumas (1950)
  • O Rio ou Relação da viagem que faz o Capibaribe de sua nascente à Cidade do Recife (1954)
  • Quaderna (1960)
  • A educação pela pedra (1966)
  • Morte e Vida Severina (1966)
  • Museu de tudo (1975)
  • A escola das facas (1980)
  • Auto do frade (1984)
  • Agrestes (1985)
  • Crime na Calle Relator (1987)
  • Primeiros poemas (1990)
  • Sevilha andando (1990)

Assaig[modifica | modifica el codi]