Jo, superjò i allò

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Model estructural de l'aparell psíquic. Jo, superjò i allò se superposen a la primera tòpica (conscient, preconscient, inconscient).

Jo, superjò i allò, són conceptes fonamentals en la teoria del psicoanàlisi amb la qual Sigmund Freud va intentar explicar el funcionament psíquic humà, postulant l'existència d'un "aparell" psíquic que té una estructura particular. Va mantenir que aquest aparell està dividit, a grans trets, en tres instàncies, el Jo, el Superjò i l'Allò, que no obstant comparteixen funcions i no es troben separades físicament. Alhora, gran part dels continguts i mecanismes psíquics que operen en cadascuna d'aquestes entitats són inconscients.

Origen i diferències en la terminologia[modifica | modifica el codi]

En algunes publicacions es poden trobar els termes Allò, Jo i Superjo en llatí, com Id, Ego i Superego, respectivament. Aquestes formes van ser adoptades per primera vegada per James Strachey en la seva traducció de l'obra de Freud a l'anglès, titulada Standard Edition i publicada entre 1953 i 1974. Els termes originals emprats per Freud són alemanys: das Es, das Ich y das Über-Ich — respectivament, l'Allò, el Jo i el Superjo (literalment sobre jo). Freud emprà el terme "das Es" que ja havia estat emprat per Georg Groddeck, un metge alemany que tenia unes idees no convencionals que havien cridat l'atenció de Sigmund Freud (els traductors de Groddeck tradueixen a l'anglès el terme com "l'Allò").[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Groddeck, Georg. «The Book of the It». Journal of Nervous and Mental Disease, 49, 1928.

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

  • Freud, Sigmund. Obras Completas. Amorrortu Editores / Biblioteca Nueva.