Joan-Enric Vives i Sicília
| Joan-Enric Vives i Sicília | |
|---|---|
 Joan Enric Vives i Sicília |
|
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2003 |
|
| Precedit per | Joan Martí i Alanis |
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2003 |
|
| Precedit per | Joan Martí i Alanis |
|
Rector del Seminari de Barcelona
|
|
| Mandat 1991 – 1997 |
|
| Succeït per | Ramón Corts i Blay |
|
|
|
| Naixement | 24 de juliol de 1949 Barcelona (Catalunya) |
| Professió | sacerdot |
| Nacionalitat | Espanyola |
Joan-Enric Vives i Sicília[1] (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català que ostenta els títols de Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des del 2003 i el de l'Arquebisbe d'Urgell ad personam des del 2009.
Tot i que el Bisbat d'Urgell pertany a l'Arquebisbat metropolità de Tarragona, s'otorga el títol d'Arquebisbe d'Urgell ad personam per la singularitat d'aquest bisbat. El títol i dignitat d’Arquebisbe ad personam equipara el rang de Mons. Vives al dels altres Arquebisbes de l'Església Catòlica, que estan al front de les Diòcesis que són Arquebisbats.
Taula de continguts |
Família[modifica]
És el tercer fill de Francesc Vives Pons i Cornèlia Sicília Ibáñez, petits comerciants de Barcelona.
Estudis[modifica]
Després del batxillerat cursat a l'Escola Pere Vila i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, entrà al Seminari de Barcelona el 1965 i hi estudià Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Pacià). Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el desembre de 1976. També fou professor de Llengua Catalana per la JAEC revalidat per l'ICE de la Universitat de Barcelona el juliol de 1979. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació –secció Filosofia– a la Universitat de Barcelona el juliol de 1982. Ha realitzat els cursos de Doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993).
Carrera eclesiàstica[modifica]
Fou ordenat prevere a la seva parròquia natal, Santa Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974 i incardinat a l'arxidiòcesi de Barcelona. Fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993. Fou consagrat bisbe a la Catedral de Barcelona el 5 de setembre de 1993.
Nomenat bisbe coadjutord'Urgell el 25 de juny del 2001 prengué possessió del càrrec el 29 de juliol, en una celebració presidida per monsenyor Manuel Monteiro de Castro, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. El dia 12 de maig del 2003, amb la renúncia per edat de l'arquebisbe Joan Martí i Alanís, el bisbe coadjutor Joan Enric Vives i Sicília fou nomenat bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra. El 10 de juliol del 2003 dugué a terme el jurament constitucional com a nou copríncep d'Andorra, a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella. .
El 19 de març de 2010, el Papa Benet XVI va concedir-li el títol i la dignitat d'arquebisbe ad personam, (a títol personal)[2]
Càrrecs eclesials[modifica]
- Membre fundador i consiliari del Moviment de Joves Cristians en ambients populars JOBAC (1975-1987).
- Formador (1987-1991) i després Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997).
- Secretari del Consell Presbiteral de l'Arxidiòcesi de Barcelona (1978-1989) i Membre i Secretari del seu Col·legi de Consultors (1985-1995).
- Secretari del Consell Episcopal de Barcelona (1988-1990) i del Consell Assessor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).
- Delegat episcopal a "Justícia i Pau" de Barcelona (1978-1993).
Activitats docents[modifica]
- Professor d'Història de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1988-1993).
- Vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundació privada per a la Universitat "Ramon Llull" (1991-1994).
El bisbe Joan Enric Vives, Helena Rakosnik i el president Artur Mas el 2010
Corol·lari[modifica]
És el bisbe Secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Tarraconense (des de 1997). Des de març de 2005 és el President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola i membre de la seva Comissió Permanent. Ja era membre de la Comissió de Seminaris i Universitats des de 1993. Fou membre de la Comissió episcopal de Pastoral Social i encarregat de "Justicia y Paz" espanyola (2002-2005) i abans ho fou de la Comissió episcopal d'Ensenyament i Catequesi dins la Conferència Episcopal Espanyola (1993-2002). Els Bisbes de Catalunya li han encarregat els temes de Seminaris i Pastoral Vocacional (des de 1993) i Litúrgia (2004) i abans tingué l'encàrrec d'Ensenyament (1993-2002). És el Bisbe responsable del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya des de 2001. Té publicats algunes conferències i articles, és membre dels Patronats de diverses Fundacions al servei de l'atenció als ancians, als disminuïts psíquics i a l'educació cristiana, i ha estat guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona el 1999.
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Martí i Alanis |
Bisbe d'Urgell 2003 - | Succeït per: - |
| Arquebisbe d'Urgell (ad personam) 2009 - |
||
| Copríncep d'Andorra 2003 - | ||
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan-Enric Vives i Sicília |
- ↑ «Concessió a Mons. J. E. Vives del títol d'Arquebisbe». Bisbat d'Urgell. [Consulta: 19 de febrer de 2011].
- ↑ http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/benet_xvi_concedeix_el_titol_d_arquebisbe_ad_personam_a_joan_enric_vives_bisbe_d_urgell_92020.php
  |
Açò és un esborrany sobre catalans. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
