Joan-Lluís Lluís
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és un escriptor nord-català que publica habitualment els seus llibres a Barcelona. Ha aconseguit trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una part dels escriptors d'expressió catalana del seu territori d'origen. És també un militant de la llengua catalana i denuncia el lingüicidi comès històricament per l'Estat francès.[1] Ha estat periodista d'El Punt, al qual continua col·laborant sota forma de cròniques sobre l'actualitat política francesa. Manté al setmanari Presència una crònica titulada "A cremallengües" i, a L'Avenç, la crònia Traient la pols sobre literatura catalana popular dels inicis del segle XX. Des del 2005 dirigeix el Servei de Difusió de la Llengua Catalana de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. És coautor, juntament amb Pascal Comelade del Manifest revulsista nord-català.[2] També ha escrit textos de cançons, sobretot pel grup Blues de Picolat però també pel Casellas Sextet Folk i Sol i Serena.
Taula de continguts |
[modifica] Premis
- 2003: Premi Joan Coromines, atorgat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) pel pamflet Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos.[3] En ell explica les manipulacions històriques, rentats de cervell, matances, colonitzacions, lingüicidis... duts a terme per França, alhora que es vol fer creure que aquest és el millor país del món.
- 2004: Premi Crexells, per la novel·la El dia de l'ós,[4] en què la protagonista, sortint de la Barcelona actual, torna a un Prats de Molló cada cop més irreal, amb tropes d'ocupació franceses allotjades a les cases de la població civil. La trama gira al voltant d'una llegenda real, però amplificada i transformada: el dia que l'ós torni a la muntanya, baixarà al poble, se n'endurà una verge i els vilatans s'alliberaran dels francesos. Històricament, Prats de Molló va ser un dels últims reductes de resistència a la incorporació a França, i durant molts anys hi hagué tropes allotjades a les cases de la gent.
- 2009: Premi de la Crítica Serra d'Or, per la novel·la Aiguafang, una novel·la ambientada en una Barcelona sotmesa a una pluja constant d'aiguafang i en què els paràmetres morals, però també lingüístics, han patit mutacions notables.
- 2010: Premi Nacional President Lluís Companys, "pel seu compromís social i literari en defensa de la personalitat, la llengua i els drets del nostre país".
[modifica] Obres
- Perpinyhard (amb el col·lectiu Emili Xatard, Trabucaire, 1995, ISBN 978-2-905828-64-4)
- Els ulls de sorra (ed. de La Magrana, Barcelona, 1993, ISBN 84-7410-692-3)
- Vagons robats (ed. de la Magrana, Barcelona, 1995, ISBN 84-7410-860-8)
- Cirera (ed. de la Magrana, Barcelona, 1996, ISBN 8474109337)
- El crim de l'escriptor cansat (ed. de la Magrana, Barcelona, 1999, ISBN 9788482642543)
- Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (ed. de la Magrana, Barcelona, 2002, ISBN 84-8264-412-2). Premi Joan Coromines de la CAL.
- El dia de l'ós (ed. de la Magrana, Barcelona, 2004, ISBN 84-7871-199-6). Premi Joan Crexells.
- Pascal Comelade i Arsène Lupin, les proves irrefutables d'una enginyosa mistificació (ed. Mare Nostrum, Perpinyà, 2005, ISBN 290847641X).
- Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (ed. de la Magrana, 2006, ISBN 9788478714308)
- Aiguafang (ed. de la Magrana, 2008, ISBN 978-84-9867-255-8). Premi Crítica Serra d'Or.
- Xocolata desfeta, exercicis d'espill (ed. de la Magrana, Barcelona, 2010, ISBN 978-84-8264-031-0)
[modifica] Referències
- ↑ Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos
- ↑ Manifest revulsista nord-català
- ↑ Joan-Lluís Lluís. Premi Joan Coromines (2003) a l'actuació personal de l'any en favor de la llengua i la cultura catalanes
- ↑ Tots els guanyadors del Premi Crexells
