Joan Alcover i Maspons
Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a la ciutat de Mallorca el 1854 i hi morí el 1926.
Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.
La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau.
Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.
El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes.
Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és potser La Balanguera, amb música d'Amadeu Vives i que ha esdevingut Himne oficial de Mallorca, interpretada i editada, entre altres, per Maria del Mar Bonet, Els Ocults, Ximbomba Atòmica, Chenoa, etc.
Taula de continguts |
[modifica] Obres en català
[modifica] Poesia
- La relíquia (1903).
- La Balanguera (Himne oficial de Mallorca)
- La serra, homenatge a Costa i Llobera
- Cap al tard, recull poètic (1909)
- Poemes bíblics, recull poètic (1918)
[modifica] Assaig
- Humanització de l'art (1904).
- Reaccio literària (1910)
- Cultura de llenguatge (1916)
- L'art segons Tolstoi (1921)
[modifica] Obres en castellà
- Poesías, 1887
- Nuevas Poesías, 1892
- Poemas y armonías, 1894
- Meteoros, 1901
