Joan Amades i Gelats
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - íd. 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
De formació autodidacta, el seu primer contacte amb la cultura popular i obrera fou al barri del Raval on havia nascut.[1] Era llibreter de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li donà accés als llibres amb què es va formar, malgrat els aguts problemes de visió que tenia.[1] Com a membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular se li obriren les portes de l'esperantisme internacionalista, l'excursionisme a llavors tant popular, i del coneixement del folklore. Ja el 1915 Amades va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú escrivint versos i cançons de la literatura oral. També era un membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya, del qual en va presidir la secció de folklore.[1]
Com a destacat promotor de l'esperanto cal dir que fou un dels fundadors de la secció d'esperanto de l'Ateneu Enciclopèdic Popular el 1906, i de la Federació Catalana d'Esperantistes el 1910, entitat que presidí a començaments dels anys 1920.[2] En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les que destaca la seva col·laboració amb Jaume Grau Casas a La kataluna popolkanto ("La cançó popular catalana", 1925),[3] i l'entrada sobre el cançoner popular català a la Kataluna Antologio ("Antologia catalana", 1925).[4]
Va deixar el seu ofici de llibreter per dedicar-se a la investigació etnogràfica quan va conèixer l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya i l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.[1] S'interessà llavors també per la dialectologia, la imatgeria popular, el llegendari i el calendari tradicional. Els anys 30 va publicar els seus primers treballs d'entitat començant la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums publicats entre el 1933 i el 1939).[1] Paral·lelament Amades col·laborava amb la ràdio i feia conferències cosa que contribuí a destacar-lo com a divulgador de la cultura popular.[1]
Quan va esclatar la Guerra Civil treballava a la secció d'etnografia del Museu Arqueològic de Barcelona, essent el responsable d'ordenar els materials expropiats que s'enviaven al Poble Espanyol, i el 1942 participava de la fundació del Museu d'Indústries i Arts Populars.[1] També fou el responsable de gravats de l'Institut Municipal d'Història.[1]
El 1947 va patir una hemiplegia, però durant la dècada del 1950 continuà publicant. Col·laborà amb la UNESCO, que el va comissionar per recopilar el corpus bibliogràfic del folklore català, que ve resultar en la publicació del Costumari Català (1950-1956, Editorial Salvat),[5] obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana, i Folklore de Catalunya, publicada pòstumament. finalment li va arribar el reconeixement internacional amb el segon premi del concurs G. Pitrè de Palerm del 1958: Des de llavors va participar de molts congressos internacionals fet que va permetre el coneixement de la cultura catalana més enllà de les seves fronteres.[1]
[modifica] Títols destacats
- Les diades populars catalanes (1932-1949)
- Les cent millors cançons populars de Nadal (1949)
- Refranyer català comentat (1951)
- Les cent millors rondalles populars (1953)
- Costumari Català (1950-1956)
- Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l´any (1958)
[modifica] Obra completa
- Apunts d'imatgeria
- Apunts d'imatgeria popular
- Arts i oficis
- Astronomia i meteorologia populars
- Auca de Carnestoltes
- Auca de costums de Barcelona
- Les Auques
- El Ball de Serrallonga
- Bibliografia de la cançó popular de Nadal
- Bruixes i Bruixots
- Calendari de festes vuit-centista
- Calendari de refranys
- Les Campanes
- Cançons populars històriques i de costums
- El Carnestoltes a Barcelona en el segle XIXè
- El Carnestoltes a Barcelona fins al segle XVIIIè
- La casa
- Castells llegendaris de la Catalunya Nova
- Castells llegendaris de la Catalunya Vella
- Les cent millors cançons de Nadal
- Les cent millors cançons populars
- Les cent millors llegendes populars
- Els cent millors romanços catalans
- Les cent millors rondalles populars (1)
- Les cent millors rondalles populars (2)
- Costumari Català
- Costums i tradicions d'hostals i tavernes
- Costums muntanyencs
- La Cova de fra Gari
- Cultura infantil
- Danses de la terra
- Les Diades populars catalanes
- Diccionari d'endevinalles
- El Diner
- Divinitat de la llar
- Divinitat del pa
- Enigmes populars
- L'escudella
- Les esposalles
- Els ex-vots
- Excursió llegendària pel pla de Barcelona
- Fabulari Amades
- Les faules d'Isop
- Folklore de Catalunya ( ISBN 84-298-0582-6 ©1984)
- Gegants, nans i altres entremesos
- Geografia popular
- Els goigs
- Guia llegendària de Barcelona
- Heràldica i Toponímia
- Històries i llegendes de Barcelona
- Imatgeria religiosa
- Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya
- Jocs de paraules i jocs de memòria
- Les joguines de plom
- El jugar de l'Amades
- Justícia popular
- Literatura gracienca de canya i cordill
- Llegendes de roques, coves, mars i estanys de Catalunya
- Llegendes i tradicions de Montserrat
- El llenguatge de les bèsties i de les coses
- Llibre del temps que fa
- Llibre dels somnis
- El llibre segons el poble
- Els llibres de sants
- Màgia de la paraula
- El Mal donat
- Märchen
- Les millors llegendes populars
- Les millors rondalles populars
- Mitologia de la mar
- Els Monarques catalans a la tradició
- Montserrat
- La Mort
- Naips o cartes de jugar
- El Naixement
- Notes d'indumentària
- Oracioner i refranyer mèdic
- Origen i sentit d'alguns proverbis
- L'Origen de les betes
- El paper de guardes
- Paraules i modismes
- La Patum de Berga
- El pessebre
- El Pirineu
- Poblet
- Popularitats dels números
- El porró
- Quan jo anava a estudi
- El Quixot dels ignorants
- Les Rajoles dels oficis
- El Rector de Vallfogona
- Refranyer barceloní
- Refranyer català comentat
- Refranyer català
- Refranyer de les dones
- Refranyer Montserratí
- Refranyer musical
- Refranyer nadalenc
- Refranys geogràfics
- Refranys i dites
- Refranys personals
- Els rellotges de Sol
- Ritos primitivos de siembra
- La rondalla i el proverbi
- La sardana
- Els soldats i d'altres papers de rengles
- La terra
- Titelles i ombres xineses
- Tradició dels jueus a Catalunya
- La tradició dels llums de ganxo
- Tradicions de Gràcia
- Tradicions de la Seu de Barcelona
- Tradicions patriòtiques
- El tres i el set números meravellosos
- El vi grec de Sitges
- Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca
- Vocabulari dels pastors
- Xilografies gironines
- Els Xiquets de Valls
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 36
- ↑ «Biografia de Joan Amades». Associació cultural Joan Amades. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto (en anglès). Mondial, 2008, p.121. ISBN 1595690905.
- ↑ «Kataluna Antologio». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Sobrer, Josep Miquel. Catalonia, a self-portrait (en anglès). Indiana University Press, 1992, p.39. ISBN 0253288835.
[modifica] Bibliografia
- Antoni Anguela, Lluís Calvo [et al.], El món de Joan Amades, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990.
