Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, també Joan Antoni de Pacs, (Badalona 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745, comte de Savallà i vescomte de Rocabertí.

Fill de Joan de Boixadors i Rocabertì i Teresa de Pinòs, fou capità de la Coronela de Barcelona, va defensar la ciutat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Nou Anys que va establir el Duc de Vendôme el 1697.

Va participar en la fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats, sent elegit el seu president. Amb la mort de Carles II de Castella va abraçar la causa de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió Espanyola, participant en la defensa de Barcelona el 1706, el mateix any va ser nomenat governador de Mallorca[1] desterrant als borbònics de l'illa, mantenint-se en el càrrec fins al 1709. En 1711 va acompanyar l'arxiduc a Viena on a encàrrec del Consell de Cent va intentar evitar l'evacuació de les tropes imperials de Barcelona. Va romandre després de la fi de la Guerra al servei imperial, sent president del Consell de Flandes a Viena des de 1729 fins al 1740.

Es va casar tres vegades, la primera el 1699 amb Dionísia Sureda de Sant Martí i Zaforteza, amb qui va tenir dotze fills, amb Xaviera von Berg, i amb María Francisca Pérez. Els seus fills foren Maria Teresa de Boixadors i Sureda de Sant Martì, Maria Gracia, Carles, Bernat Antoni, Joana, Francesc, Tomàs, Josep, Maria Antonia, Joan Tomàs, Joan Francesc i Josepa.



Precedit per:
Baltasar Cristóbal Hixar Portugal i Escrivà
virrei de Mallorca
17061709
Succeït per:
Jaume Josep Rosell Rocamora i Ruíz
Precedit per:
Guillem Manuel I de Rocabertí
vescomte de Rocabertí
Armes dels Rocabertí

17281745
Succeït per:
Bernat Antoni I de Rocabertí



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Juan Vidal, Enrique; Martínez Ruiz, Josep. Política interior y exterior de los Borbones (en castellà). Ediciones AKAL, 2001, p.73. ISBN 8470904108.