Joan Ballester i Canals
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1913  Barcelona |
| Mort | 27 juliol 1980 (67 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | editor |
Joan Ballester i Canals (Barcelona, 10 de febrer de 1913 - 27 de juliol de 1980) fou un editor i activista cultural català.
Biografia[modifica]
El 1931 va ingressar a l'organització juvenil Palestra. Començà a militar en el nacionalisme radical el 1935, inicialment dins la Unió Catalanista i Nosaltres Sols!, després, el juny de 1936, ingressant amb la resta de militants d'aquest darrer partit a Estat Català. Durant la guerra civil espanyola el març de 1937 fou enviat al front d'Aragó; el 1938 fou ferit a la batalla de l'Ebre, fou nomenat sergent i caigué presoner a Tarragona. El 1945 fou un dels promotors de l'Organització de Resistència Nacional (ORN) i del seu diari, Bandera del Poble Català. Des del 1947, però, es dedicà a l'activisme cultural a favor de la llengua catalana, i el 1950 fou delegat a Barcelona de l'Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear de Francesc de Borja Moll. Així, durant els anys 50 va promoure campanyes de propaganda de la llengua catalana per tot el Principat, i impulsà les relacions culturals entre els països de llengua catalana. El 1960 organitzà un Aplec de la Joventut dels Països Catalans a la Selva del Camp.
Durant els anys seixanta fou editor i director d'Edicions d'Aportació Catalana, que publica la col·lecció d'assaigs polítics Entre tots ho farem tot, amb obres de Joan Fuster, Carles Muñoz Espinalt, Jordi Ventura i Subirats i altres, així com el seu manifest Per una consciència del país, llegit als Jocs Florals de Montevideo el 1963. La seu de l'editorial i una petita llibreria catalana amb el nom Públia estaven instal·lades en un local comercial del carrer del Consell de Cent núm. 281, a Barcelona. Va col·laborar amb Joan Cornudella i Barberà (FNC) i amb el Consell Nacional Català, del qual va intentar la seva organització a l'interior.
Als anys 1970 va ser jutjat pel delicte de propaganda il·legal per haver publicat en 1962 un mapa dels Països Catalans, i condemnat a uns quants mesos d'empresonament, que va complir a la Presó Model de Barcelona.
Va morir prematurament l'estiu de 1980 per una malaltia relacionada amb la pròstata. Va tenir cinc fills: Ricard, Jofre, Berenguer, Elisenda i Roger Ballester i Bayà
Un d'ells, Berenguer Ballester i Bayà, fou detingut per la policia espanyola el 1979 amb Joan Mateu Martínez, Antoní Massaguer i Mas, Lluís Montserrat i Sangrà, i Maria Teresa Sol Cifuentes acusats de participar en l'atemptat contra Josep Maria Bultó i Joaquim Viola el 1977.[1] Un cop alliberat va marxar cap al Rosselló.[2]
Obres[modifica]
- Per una consciència de país Arxivat 2010-10-04 a Wayback Machine. (1963)
- Esperit i doctrina internacionals (1963) amb pròleg de Josep Maria Batista i Roca, no publicat a Catalunya fins a 1982
Referències[modifica]
- ↑ La policía revela extrañas implicaciones en los casos Viola y Bultó a El País, 16 de març de 1979
- ↑ El fiscal pide 60 años de cárcel para los presuntos asesinos del matrimonio Viola a El País, 22 d'agost de 1986
Bibliografia[modifica]
- Surroca, Robert. Joan Ballester i Canals (1913 - 1980). Edicions d'Òmnium Cultural, 2007.
Enllaços externs[modifica]
- «Joan Ballester i Canals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Joan Ballester i Canals Arxivat 2016-06-23 a Wayback Machine. a bonrotllo.org
- A la memòria de Joan Ballester i Canals Arxivat 2010-09-17 a Wayback Machine.
- JOAN BALLESTER i CANALS (1913-1980)