Joan Baptista Pujol i Riu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Baptista Pujol tocant el piano, pintat per Marià Fortuny a Fantasia sobre Faust (1866)

Joan Baptista Pujol i Riu (Barcelona, 1835 - 1898) fou un pianista i pedagog català.[1]

Va estudiar al Conservatori de París amb Napoléon-Henri Reber. Quan tornà a Barcelona el 1886 va dirigir l'ensenyament del piano a l'Escola Municipal de Música. El seu mestratge fou essencial per a la creació d'una escola catalana de pianistes. Entre els seus deixebles destaquen Isaac Albéniz, Frederic Lliurat, Valdealde[2] o Joaquim Malats. Va organitzar a la Sala Beethoven la primera temporada de concerts simfònics que se celebrà a Barcelona (1881) amb la participació de figures estrangeres. També va promoure una temporada d'òpera francesa dins la qual fou estrenada a Barcelona l'òpera Mireille de Gounod.

El 1888 fundà una editorial de música i formà una col·lecció musical dedicada al culte: Música religiosa, per a veu i acompanyament d'orgue o harmònium. Deixà també nombroses obres del gènere de música de saló.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Enciclopèdia Espasa Volum nº. 66, pàg. 404 (ISBN 84-239-4566-9)
  3. Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la Música y Los Músicos, Volum 3. Ediciones AKAL, 1985. ISBN 9788470901386.