Joan Baptista Xuriguera i Parramona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Autògraf de l'escriptor al llibre Balada d'Amor, 1963

Joan Baptista Xuriguera i Parramona (Menàrguens, Noguera, 17 de juny del 1908Barcelona, 17 d'octubre del 1987) fou un escriptor, traductor i filòleg català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era germà del també escriptor Ramon Xuriguera i Parramona. Després de viure a Balaguer quatre anys, la seva família s'establí a Lleida el 1913, on estudià al Liceu Modern, una institució pedagògica progressista fundada per Frederic Godàs, de qui quaranta anys més tard en publicaria la biografia. Als 20 anys, fundà l'Agrupació Cultural Lleidatana, al mateix any que es feia càrrec de la direcció de la revista Lleida, substituint-hi el seu germà Ramon. Milità a Esquerra Republicana de Catalunya i al Bloc Obrer i Camperol; entrà a l'Ajuntament de Lleida, on en fou alcalde accidental el 1936 i municipalitzà els teatres de la ciutat. A març del 1938, s'establí a La Vajol, a prop de Figueres. El 26 de gener següent travessà la frontera francesa i visqué a Caussade, per acabar establint-se a Montauban, al departament de Tarn i Garona. Per viure donà classes ("Escola de Cecs i Mutilats de la Mà Dreta", 1940; "Escola Espanyola" 1942-1944) i portà a terme altres activitats (com treballar en el grup 533 dels quàquers el 1943). En aquest període començà a escriure la novel·la de caràcter autobiogràfic La vida de Joan Ventura, que es publicaria en set volums entre 1963 i 1987. Tornà a Catalunya el desembre del 1948.

Demanà el reingrés a l'ajuntament de Barcelona, on havia treballat el 1938. Fou endebades, i hagué de dedicar-se novament a l'ensenyament (va ser gerent de l'"Academia Künhel" a Mollerussa i, posteriorment a Barcelona entre 1953 i 1961) i a fer traduccions per encàrrec. Alhora, s'editava les seves obres en una editorial pròpia, Edicions Ilerda, i col·laborava activament amb el Centre Cultural Lleidatà de Barcelona; d'aquesta darrera entitat n'edità el butlletí mensual des del 1969 a finals del 1981. Guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Buenos Aires el 1960, i el Premi Ignasi Iglésias de teatre en els Jocs de Caracas del 1966 amb l'obra La reina Margarida de Montferrat.

L'any 1977, ja restablerta la democràcia, es reincorporà a l'ajuntament de Barcelona, en el Museu d'Història de la Ciutat, fins a jubilar-s'hi el 1987. Mort aquell mateix any, l'ajuntament de Lleida li dedicà un carrer en el barri de Pardinyes. Tres anys més tard, Tèrmens també n'hi dedicà un i, el 1995, Menàrguens posà el seu nom al Centre Cultural de la vila. El Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona convoca el premi de narrativa breu Germans Xuriguera en homenatge als dos germans escriptors (segona edició el 2007).

Ultra la gran quantitat de llibres que s'esmenten a continuació, entre 1926 i 1939 publicà col·laboracions en diverses publicacions periòdiques: Lleida (1921-1930), L'Ideal, Vida Lleidatana, El país, La jornada, Front (d'on fou secretari de redacció), L'Hora i Combat. Acabada la guerra, escrigué en les revistes de l'exili Per Catalunya (Niça, 1945), Quaderns de l'exili i Xaloc. També va fer traduccions al castellà o al català d'autors clàssics com Corneli Nepos (Vidas de varones ilustres, 1963), Plaute (Comedias, 1965), Xenofont (Historia griega, 1965), Aristòfanes (Comedias completas, 1957) i Saint-Beuve (Retratos literarios, 1955), així com d'obres de caràcter religiós o espiritual (Dietrich Bonhoeffer Vida en comunitat, Ernesto Cardenal La vida en l'amor, Yves Congar La crisi dins l'Església i monsenyor Lefebvre, Roger Garaudy Militància marxista i existència cristiana, Anthony de Mello El cant de l'ocell, Daniel Planque La castedat conjugal) i de literatura en general (Bernat Metge El sueño, Fénelon Aventuras de Aristonoo, Morris West Filla del silenci i El caso Orgagna).

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Baptista Xuriguera Desembre Barcelona: Col·lecció Balagué, 1934 (reed. Barcelona: Eds. 1984, 2008)
  • Baptista Xuriguera Hilde Barcelona: Llibreria Central, 1935 (reed. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 2007)
  • Margarit Barcelona: Ilerda, 1959 (reed. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 2008)
  • La vida de Joan Ventura (1963-1987):
    • I. El pare Barcelona: Ilerda, 1963
    • II. La vida nova Barcelona: Ilerda, 1966
    • III. El temps jove Barcelona: Ilerda, 1967
    • IV. El núvol de foc Barcelona: Ilerda, 1971
    • V. Les hores heroiques (Del 12 de febrer al 18 de juliol de 1936) Barcelona: Pòrtic, 1985
    • VI. La guerra civil (19 juliol 1936 - 26 gener 1939) Barcelona: El Llamp, 1986
    • VII El pont de l'exili Lleida: Virgili i Pagès, 1987

Teatre[modifica | modifica el codi]

A continuació del títol, entre parèntesis, data d'estrena de l'obra si és anterior a la data de l'edició.

  • La ferma resolució, inèdita, 1934-1935
  • La meva dona és aquesta, inèdita, del 1935
  • La pau regna al camp (1936), en tres actes. Lleida: Combat, 1936
  • Els pares del soldat, inèdita, 1937
  • L'amor damunt camp d'or, inèdita, 1938
  • Aníbal: poema dramàtic, en tres actes escrita en versos alexandrins. Barcelona: ed. de l'autor, 1957
  • Don Joan (1959), en tres actes. Barcelona: Ilerda, 1961 (segona edició, Barcelona: Millà, 1982)
  • La joia de morir (1963), en tres actes. Barcelona: Millà, 1980
  • La reina Margarida de Montferrat, poema dramàtic en tres actes en vers. Barcelona: Ilerda, 1967
  • Capses humanes, en tres actes. Barcelona: Ilerda, 1971
  • Lucrècia, poema dramàtic en tres actes en vers. Barcelona: Millà, 1980
  • La ciutat nova, en tres actes. Barcelona: Millà, 1981
  • La veu del destí, en tres actes. Barcelona: Millà, 1983
  • Hotel París, en un acte. Barcelona: Millà, 1986
  • Níssia, reina de Lídia, inèdita, del 1987

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • La història del meu amor, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona del 1929[1]
  • Indíbil i Mandoni: poema èpic Barcelona: Arca - Torrell de Reus, 1955 (reed. Barcelona: Claret, 1983)
  • El cor vermell: poesies Barcelona: ed. de l'autor, 1958 (reed. Barcelona: Claret, 1984)
  • Les ales del vent Barcelona: Rafael Dalmau, 1962
  • Balada d'amor Barcelona: Rafael Dalmau, 1963 (reed. Barcelona: Claret, 1974)
  • El silenci rebel Barcelona: Rafael Dalmau, 1976
  • L'horta daurada Juneda: Fonoll, 2008

Llengua[modifica | modifica el codi]

  • Dictionnaire practique catalan-français Barcelona: Arimany, 1968 (1977)
  • Els verbs catalans conjugats Barcelona: Claret, 1972 (més de 40 reimpressions)
  • Nou diccionari de la llengua catalana Barcelona: Claret, 1975 (12a. ed. 1993)
  • Jordi Baulies i Joan B. Xuriguera Diccionari terminològic de l'administració municipal castellà-català Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1980
  • Los verbos conjugados Barcelona: Claret, 1983
  • Els verbs conjugats Barcelona: Claret, 2002 (reimprès diverses vegades)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • L'organització de la joventut Lleida: L'Espurna, 1931
  • Baptista Xuriguera La cuestión religiosa Barcelona: Centro de información bibliográfica, 1932
    • La qüestió religiosa 1932
  • Léon Cladel, l'escriptor i la seva obra (1943), inèdita
  • Baptista Xuriguera El camí de Catalunya Montauban: ed. de l'autor, 1945 (2 edicions)
  • Federico Godás Legido Barcelona: Ilerda, 1960
  • Aníbal a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau, 1963 (1993)
  • Els germans Indíbil i Mandoni Barcelona: Ilerda, 1964
  • Evocació de Balaguer Barcelona: Ilerda, 1966
  • Evocació de Lleida Barcelona: Ilerda, 1968
  • Blanxú (1970), inèdita
  • Diccionari de poemes. Les grans produccions poètiques catalanes Barcelona: Ilerda, 1970
  • Tres moments històrics (Indíbil i Mandoni, Aníbal a Catalunya, Evocació de Balaguer) Barcelona: Pòrtic, 1971
  • Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer Barcelona: Pòrtic, 1973
  • Margarida de Montferrat, comtessa d'Urgell Barcelona: Rafael Dalmau, 1977
  • L'altra cara de la història de Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau, 1979
  • La darrera branca dels comtes d'Urgell Barcelona: 7 i mig, 1981
  • Els destins de la ciutat de Lleida Barcelona: Rafael Dalmau, 1981
  • Diari del primer any d'exili a França Barcelona: 7 i mig, 1981
  • Els núvols de l'Empordà (La Vajol, Figueres, Roses, L'Escala) Barcelona: Claret, 1984
  • Els grans errors de la història de Catalunya Barcelona: Claret, 1985
  • Les nostres noces d'or 1936-1986. J.B.Xuriguera i Lola Solà [Campabadal] Barcelona: Xuriguera, 1986. Conté, entre altres materials, tres contes curts
  • La meva ciutat de Balaguer. Pregó de les festes del Sant Crist 1987 Balaguer: Ajuntament, 1987

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 100

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Menàrguens a Joan Baptista Xuriguera Menàrguens: Ajuntament, 1995
  • Josep Camps i Arbós Joan Baptista Xuriguera, un intel·lectual a descobrir, publicat al programa Gelida: Festa Major 2004 Gelida: Ajuntament, 2004

Enllaços[modifica | modifica el codi]