Joan Boada i Masoliver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:31, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoan Boada i Masoliver

Joan Boada al MHC el 2008
Biografia
Naixement9 de juny de 1959 (1959-06-09) (64 anys)
Hostalets d'en Bas
  Diputat al Parlament de Catalunya
30 de novembre de 1995 – 1 de desembre de 2006
CircumscripcióBarcelona

29 de desembre de 2010 – 2 d'octubre de 2012
CircumscripcióGirona
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'institut
PartitICV-EUiA
Família
FillsJúlia Boada Danés Modifica el valor a Wikidata

Joan Boada i Masoliver (Hostalets d'en Bas, Garrotxa, 9 de juny de 1959) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya de la V a la VIII legislatures.

Biografia

Llicenciat en Geografia i Història, especialitat història medieval, per la Universitat Autònoma de Barcelona, durant el període 1994-1995 va ser director de l'IES de Santa Coloma de Farners. Es va afiliar a Iniciativa per Catalunya el 1987 i a Comissions Obreres. De 1986 a 1990 ha estat membre de l'executiva sectorial d’ensenyament de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i cap d'ICV a les comarques gironines.[1]

Va ser regidor a l'ajuntament de Girona el 1999-2000 i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999, 2003 i 2006. Fou portaveu parlamentari del grup d'ICV-EUiA, president de la comissió d'investigació sobre els fets del Carmel i ha estat membre de la ponència de la Reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Renuncià a l'escó en desembre de 2006 quan fou nomenat secretari general del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, càrrec que va ocupar fins a 2010.

Fou novament escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, en les que novament fou membre de la Diputació Permanent. L'octubre de 2012 renuncià al seu escó i abandonà la política activa.[2]

Referències

Enllaços externs