Joan Bono de Milà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Bono, o
Joan el Bo de Milà

Altar del sant, amb les seves restes, a la catedral de Milà, 1763
bisbe
Nom secular Johannes Bonus, Giovanni Bono o Buono
Naixement ca. 600
Camogli o Recco (Ligúria, Itàlia)
Defunció 653-660
Milà (Llombardia, Itàlia)
Enterrament Catedral de Milà
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
Beatificació Antiga
Festivitat 2 de gener (fins al 1969, 24 de maig)
Fets destacables Bisbe de Milà
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Copatró de Milà

Joan el Bo o Joan Bono (Recco o Camogli, Ligúria, ca. 600 - Milà, 660) fou un bisbe llombard, 36è bisbe de Milà i 15è de Gènova. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. No s'ha de confondre amb Joan Bono, beat fundador d'un orde eremític al segle XIII.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva història es basa en un poema tardà, dels segles XI-XIII, la qual cosa fa que algunes dades siguin inversemblants. Segons aquesta font, va néixer a Villa Camuli, nascitor Joannes, Valle Rechi: a Camogli o a Recco, totes dues a la costa de Ligúria. De petit fou portat a Milà, on estudià i fou ordenat prevere. Apreciat pels seves dots humans i intel·lectuals, fou nomenat bisbe de Milà.

La persecució de l'arrianisme havia fet que els bisbes de Milà visquessin llavors a Gènova. La conquesta de la Ligúria per Rotari en 641 provocà que el bisbe Fort de Milà marxés a Roma; fou llavors que Joan ocupà el lloc del bisbe. El 649 va poder tornar a Milà, on s'instal·là novament la seu de la diòcesi.

En 649, Joan Bono va fundar-hi les parròquies de Sant Sir a Milà i de Sant Matern a Desio. El mateix any va subscriure el Sínode del Laterà (octubre) convocat per Martí I contra el monotelisme i el monoergisme, però quan arribà a Roma, la reunió ja havia acabat.

La tradició diu que va morir en 653 i que fou sebollit a la capella, avui desapareguda, de Sant Miquel, San Michele in Duomo, vora el palau episcopal, que ell mateix havia fundat.

Era anomenat bonum (bo) per la seva humilitat i generositat, especialment envers els necessitats.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El culte es va revifar cap al segle X a Milà, quan el bisbe Heribert en trobà les restes. Aquestes foren traslladades a la catedral pel bisbe Sant Carles Borromeo, el 24 de maig de 1582, col·locant-les a un altar en honor seu. En 1951, es reconegueren les restes del sant, trobant que feia 1,90 m d'alçada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Bono de Milà Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro sino ai nostri giorni. Gaetano Moroni. Venezia: Tip. Emiliana, 1879.