Joan Brossa i Cuervo
| Joan Brossa i Cuervo | |
|---|---|
Joan Brossa el 1998 |
|
| Naixement | 19 de gener de 1919 Barcelona |
| Defunció | 30 de desembre de 1998 (als 79 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | |
| Art | literatura i art conceptual |
| Moviment | neosurrealisme |
| Premis | Premi Ciutat de Barcelona, Medalla Picasso de la UNESCO, Premi Nacional d'Arts Plàstiques, Premi Nacional de Teatre, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, cinc Premis de la Crítica Serra d'Or, Premi Lletra d'Or |
| Elegit | Doctor honoris causa per la UAB |
Joan Brossa: Poema corpori Bàrcino (1994) a la Plaça Nova, Barcelona |
|
Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 19 de gener de 1919 - íd. 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Va néixer a la ciutat de Barcelona, concretament al desaparegut carrer de Wagner del barri de Sant Gervasi. Amb un pare gravador i una mare mestressa de casa, Brossa se sentí més identificat amb la família paterna que no pas amb la materna, nucli on imperava un ambient més conservador, però la mort del pare quan encara era un nen l'obligà a viure amb la família de la mare.
Pel que fa a la seva vida d'estudiant, Brossa s'hi referia amb poc entusiasme, creia que l'escola era una mena d'estafa on només s'ensenya "cultura d'opereta", tal com es veu reflectit en una de les seves frases cèlebres: "les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen".
Els seus inicis literaris se situen a l'entorn de quan el poeta té divuit anys i és cridat a lluitar el front de Lleida amb els republicans. A la guerra s'inicia la seva carrera literària. Concretament, li demanen que escrigui un text al butlletí del batalló per animar els seus companys al front. Després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona (1941) es relacionà amb J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats, màxims representants de les avantguardes d'abans de la guerra. La coneixença del poeta brasiler João Cabral de Melo Neto (1948), aleshores vicecònsol a Barcelona, fou determinant per a que l'obra del poeta adquirís un fort compromís social, palès en el seu cabdal poemari Em va fer Joan Brossa (1952), considerat un dels primers exemples europeus d'«antipoesia».
El 1947, amb un grupet de joves artistes, fundà la revista Algol, de la qual sortirà un únic exemplar. L'any següent, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres fundà la revista avantguardista Dau al Set. L'any 1949 havia publicat el primer llibre de poemes (Sonets de Caruixa) i el 1951 havia estrenat les primeres peces teatrals en ambients privats. El reconeixement públic li vingué força més tard: l'aparició el 1970 del seu volum Poesia rasa, recull de disset llibres de poemes anteriors que havien tingut una minsa difusió o que encara eren inèdits, va sacsejar fortament el panorama literari català.
Al llarg de la seva vida col·laborà amb pintors, escultors, músics, fotògrafs, cineastes i artistes de tots els gèneres: entre ells Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Modest Cuixart, Eduardo Chillida, Pere Portabella, Josep Maria Mestres Quadreny, Perejaume, Frederic Amat, Moisès Villèlia, Hausson, Carles Santos, Pep Bou, Chema Madoz i Fernando Krahn. Se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana juntament amb Josep Maria Junoy, Carles Sindreu, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet, amb mestratge reconegut per joves poetes com ara Enric Casasses o Accidents Polipoètics i contrastada influència en autors d'arreu.
Per bé que la seva obra plàstica no ocupi més que una petita part de la seva enorme producció, mercès a ella Brossa ha esdevingut un referent mundial.
Va morir el 30 de desembre de 1998 a la ciutat de Barcelona a conseqüència d'un vessament cerebral fruit d'una caiguda per les escales del seu estudi.
[modifica] Obra artística
La seva creativitat va abastar totes les facetes de l'art: la poesia en sentit estricte, la prosa, el guió de cinema, el teatre, la música, el llibret d'òpera, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia, el circ i la plàstica en diversos formats. Sempre va tenir una àmplia i interdisciplinària visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica. Pel que fa a la llengua catalana, la seva fidelitat és absoluta.
L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines i en part encara és inèdita: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual que ultrapassen els mil tres-cents poemes, unes tres-centes cinquanta peces teatrals de tot gènere i format, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis... La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums.
Ha estat traduït a l'espanyol, al francès, a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al portuguès, al polonès, al neerlandès, al txec, a l'hongarès, al serbocroat, al suec, al japonès, al rus i a l'esperanto. Els seus poemes corporis han arribat als carrer de Barcelona, a diversos llocs del Principat, a Andorra la Vella, a Palma de Mallorca, a Frankfurt del Main i a L'Havana.
Present a museus i diverses institucions de tot el món amb la seva obra plàstica, per al seu ressò internacional fou determinant la participació a l'Art'20 de Basilea (1989) i als pabellons oficials de les biennals de São Paulo (1994) i de Venècia (1997). Joan Brossa ha estat objecte d'exposicions individuals, entre d'altres llocs, a Barcelona (Fundació Joan Miró, 1986 i 2001 i Palau de la Virreina, 1994), Munic (1988), Nova York (1989), Amsterdam (1989), Houston (1990), Minneapolis (1990), Madrid (Museu Reina Sofia, 1991), Ceret-Cotlliure (1991), Londres (1992), Marsella (1993 i 2011), Malmö (1993), Girona (1993), Andorra la Vella (1994), París (1994 i 2009), València (IVAM, 1997), Xicago (1997), Monterrey (1998), Mèxic DF (1998 i 2010), Kassel (1998), Goppingen (1998), Göteborg (1999), Palma de Mallorca (2004), Santiago de Xile (2005), Porto Alegre (2006), São Paulo (2006), Rio de Janeiro (2006), Rosario (2006), Buenos Aires (2006), Lisboa (2006-2007), Toledo (2007), Viena (2008), La Laguna-Tenerife (2008), Praga (2008), Estocolm (2009), Berlín (2009) i Varsòvia (2009), a partir de la seva mort la majoria antològiques. La inclusió de l'obra de Brossa en exposicions col·lectives, especialment les monogràfiques de poesia visual o d'arts transversals, ha estat i és constant arreu del món.
Dos anys després de la mort del poeta es constituí la Fundació Joan Brossa per custodiar, classificar i divulgar el seu monumental llegat.[1] Tanmateix, degut a dificultats econòmiques, el gener de 2012 la Fundació Joan Brossa diposità al MACBA aquest llegat, que comprèn de més de 60.000 ítems, dels quals uns 7.000 volums i uns 40.000 documents.[1]
[modifica] Poesia literària
|
|
[modifica] Poesia escènica (teatre i parateatre)
[modifica] Poesia visual
[modifica] Prosa
- 1972: Vivàrium
- 1987: Anafil
- 1995: Añafil II, traduït a l'espanyol per Carlos Vitale i inèdit en català.
- 1998: Alfabet desbaratat
[modifica] Guions cinematogràfics
[modifica] Llibrets d'òpera i altres textos per a ser musicats
- 1957: El ganxo
- 1963: Cop de poma
- 1965: Conversa
- 1964: Concert per a representar
- 1966: Suite bufa
- 1975: Accions musicals
- 1994: Quatre cançons de bressol
- 2007: Cap de mirar
[modifica] Cartells
[modifica] Llibres d'artista i altres obres
|
|
[modifica] Poesia corpòria
- 1984: Poema visual transitable en tres parts, Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona.
- 1985: Rellotge il·lusori, Teatre Poliorama, La Rambla, Barcelona.
- 1988: On es bada l'ona, Escola Pau Gargallo i més tard Parc de Montigalà, Badalona.
- 1988: Contra l'oblit, som!, Corbera d'Ebre.
- 1989: Memòria d'un malson, Biblioteca Popular, més tard al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, Sant Adrià de Besòs. Originalment ubicat al barri de la Mina d'aquesta mateixa localitat.
- 1991: Antifaç, La Rambla, vorera central a l'alçada del carrer del Carme, Barcelona.
- 1993: El llagost i façana, seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, carrer del Bon Pastor, Barcelona.
- 1994: Homenatge al llibre, cruïlla Gran Via / Passeig de Gràcia, Barcelona.
- 1994: Bàrcino, plaça Nova, Barcelona.
- 1994: Ocàs i/o Incomunicació, SAT, avinguda de Meritxell, Andorra la Vella.
- 1996: A de barca, Parc de Catalunya, Sabadell.
- 1997: Lletres gimnastes, botiga "El Ingenio", carrer de Rauric, Barcelona.
- 1998: Façana amb arlequí, Espai Escènic Joan Brossa, carrer d'Allada Vermell, Barcelona.
- 1998: Taunustor, seu del Commerzbank, cruïlla Kirchnestraße / Grosse Gallustraße, Frankfurt del Main.
- 1998: Moscafera, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca.
- 1998: Lletres fugitives, seu del Cercle de Lectors, travessera de Gràcia, Barcelona.
- 1999: Beneficència Catalana, calle Consulado, L'Havana.
- 1999: A de cinema, carrer de la Sèquia, Girona.
- 1994: Lletres ballarines, Biblioteca Santa Oliva, Olesa de Montserrat.
- 1999: A ajaguda amb peix, façana de l'Ajuntament, Mollet del Vallès.
- 2000: Plaça de Joan Brossa, cruïlla carrer de Calders / carretera de Santa Perpètua, Sabadell.
- 2001: Perfil, Biblioteca Can Peixauet, Santa Coloma de Gramenet.
- 2003: A-Z amb figures antropomòrfiques, Jardins de Joan Brossa, parc de Montjuïc, Barcelona.
- 2003: L'Hospitalet, plaça de Francesc Macià, L'Hospitalet de Llobregat.
- 2004: Faune, interior d'illa dels carrers del Rosselló, d'Aribau i d'Enric Granados, Barcelona.
- 2007: Camí de l'A a la Z, paret mitgera al carrer València entre Rambla de Catalunya i carrer de Balmes, Barcelona.
[modifica] Instal·lacions
|
|
[modifica] Exposicions individuals (selecció)
- "Joan Brossa. Poesía visual y poemas objeto", Galería Skira, Madrid (1980).
- "Joan Brossa. Poesia visual i poemes objecte", Galeria Joan Prats, Barcelona (1982).
- "Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte. Cartells, itinerant per Catalunya (1983-1984).
- "Joan Brossa o les paraules són les coses", Fundació Joan Miró, Barcelona (1986).
- "Joan Brossa", Galería La Máquina Española, Madrid; Museo de Bellas Artes, Màlaga (1988).
- "Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte", La Plana de l'Om, Manresa; Galeria Joan Prats, Barcelona (1988); Galeria Joan Prats, Nova York (1989).
- "Joan Brossa. Werke 1951-1988", Mosel und Tschechow, Munic (1990).
- "Joan Brossa. Poemes objecte i poesia visual". Ajuntament, El Prat de Llobregat (1990).
- "Poesia visual de Joan Brossa", Centre Cultural, Alcoi (1990).
- "Joan Brossa. Poésie visuelle, poèmes objet, environnements", Musée d'Art Moderne, Ceret-Cotlliure (1990).
- "Joan Brossa 1941-1991", Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (1991).
- "Joan Brossa, words are things. Poems, objects and installations", Riverside Studios, Londres (1992).
- "Brossa 1986-1991". Diputació Provincial, Osca; Diputació Foral, Àlaba (1992).
- "Joan Brossa, entre les coses i la lectura", Palau de la Virreina, Barcelona; Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Andorra la Vella (1994).
- "Poemes de Joan Brossa", Casa de Cultura, L'Alfàs del Pi (1996).
- "Joan Brossa. Poemas visuales-poemas objeto-instalaciones", Palacio de Revillagigedo, Gijón (1997).
- "Joan Brossa. Poesia visual", IVAM, València (1997).
- "Essen Sehen", Commerzbank, Frankfurt del Main (1997).
- "Joan Brossa. Grafiken, Objecte, Installationen", Fredericianum, Kassel; Städtische Galerie, Göppingen (1998).
- "Joan Brossa, poeta visual". Museo Carrillo Gil, Mèxic D.F.; Museo de Arte Contemporáneo, Monterrey (1998).
- "Joan Brossa. Poetiska object". Konstahallen, Göteborg (1999).
- "Joan Brossa o la revolta poètica", Fundació Joan Miró, Barcelona (2001).
- "Jocs i camins de Joan Brossa", Castell, Cornellà de Llobregat; Es Baluard, Palma de Mallorca (2002).
- "Joan Brossa, poeta de la imatge", itinerant per la província de Barcelona, (2005-2008); Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus (2008).
- "Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo", MAVI-Museo de Artes Visuales, Santiago de Xile (2005); Centro Mariantonia de la USP, São Paulo (2005); MARGS-Museo de Arte do Rio Grande do Sul, Porto Alegre (2006); MAM-Museo de Arte Moderna, Rio de Janeiro (2006); Centro Cultural Parque de España, Rosario (2006); Centro Cultural Recoleta, Buenos Aires (2006); Instituto Camões, Lisboa (2006-2007).
- "Joan Brossa, en las alturas y sin red", Museo de Santa Cruz, Toledo (2007); Museo Municipal, Albacete (2007-2008); Convento-Museo de la Merced, Ciudad Real (2008); Fundación Antonio Saura-Casa Zavala, Conca (2008); Palacio del Infantado, Guadalajara (2008).
- "Joan Brossa. La realidad y sus metáforas", Antiguo Convento de Santo Domingo, La Laguna, Tenerife (2008).
- "Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto", Instituto Cervantes, Viena (2008); Praga (2008); Estocolm (2009); París (2009); Berlín (2009); Varsòvia (2009).
- "Expo Brossa. Poesía visual", Centro de Creación Literaria Xavier Villaurrutia, Mèxic D.F. (2010)
- "Joan Brossa, les etceteras infinis", Centre International de Poésie, Marsella (2011).
[modifica] Premis i reconeixements
- 1971: Premi de la Crítica Serra d'Or per Poesia rasa.
- 1974: Premi de la Crítica Serra d'Or per Poesia escènica, vol III i per Cappare.
- 1978: Premi de la Crítica Serra d'Or per Poemes de seny i cabell.
- 1981: Lletra d'Or per Rua de Llibres
- 1987: Ciutat de Barcelona
- 1988: Medalla Picasso de la UNESCO
- 1992: Premi Nacional d'Arts Plàstiques
- 1995: Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (Espanya)
- 1996: Premi Nacional de Poesia. Premi de la Crítica Serra d'Or per Passat festes. Premi "Estrella" de la Comunidad de Madrid.
- 1998: Premi Nacional de Teatre. Medalla d'Or del "Círculo de Bellas Artes" de Madrid.
El 1999 i a títol pòstum (la cerimònia havia estat prevista per al viutantè aniversari del poeta, que morí vint dies abans) fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
[modifica] Galeria d'imatges
|
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 La Vanguardia, 28/05/2011, El legado de Brossa se queda en el Macba.
[modifica] Bibliografia
|
|
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- Bordons, Glòria. Introducció a la poesia de Joan Brossa. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 84-297-2729-9.
- Bordons, Glòria et al.. Aprendre amb Joan Brossa. Barcelona: Edicions de la UB, 2003. ISBN 84-8338-380-2.
- Bordons, Glòria. "El Dau al Set literari". Dins DD.AA. Dau al set. La segona avantguarda catalana. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 2011. ISBN 978-84-7226-941-5.
- Bordons, Glòria; Giralt-Miracle, Daniel. Itineraris brossians (en català, espanyol i anglès). Barcelona: Ajuntament / Fundació Joan Brossa, 2006. ISBN 84-933081-4-5.
- Coca, Jordi. Joan Brossa, oblidar i caminar. Barcelona: La Magrana, 1992. ISBN 84-7410-617-8.
- Guerrero, Manuel et al. Joan Brossa o la revolta poètica (en català, espanyol i anglès). Barcelona: Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Brossa / Fundació Joan Miró, 2001. ISBN 84-931951-0-3.
- London, John. Contextos de Joan Brossa. L'acció, la imatge i la paraula. Barcelona: Edicions de la UB, 2010. ISBN 978-84-475-3428-9.
- Marrugat, Jordi. "El saltamartí" de Joan Brossa, les mil cares del poeta. Tarragona: Arola, 2009. ISBN 978-84-92408-54-2.
- Permanyer, Lluís. Brossa x Brossa. Records. Barcelona: La Campana, 1999. ISBN 84-88791-71-2.
- Planas, Eduard. La poesia escènica de Joan Brossa. Barcelona: AIET, 2002. ISBN 84-607-5294-1.
- Simón, Rubén et al. Joan Brossa. València: La Forest d'Arana, 1994. ISBN 84-604-9314-8.
- Vallès, Isidre. Joan Brossa: les sabates són més que un pedestal. Barcelona: Alta Fulla, 1996. ISBN 84-7900-068-6.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina oficial de la "Fundació Joan Brossa" És la propietària del llegat de Joan Brossa i la titular del seu copyright. (català) (castellà) (anglès)
- Pàgina de l'autor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la que l'autor n'era soci d'honor. La pàgina fa especial èmfasi en la vessant literària de l'autor. (català) (castellà) (anglès)
- Publicacions de Joan Brossa Relació exhaustiva de les seves obres essencials, més llistats de publicacions complementàries, dels catàlegs d'exposicions i de les traduccions de la seva obra a altres llengües. (català)
- Bibliografia sobre Joan Brossa, exhaustiva i permanentment actualitzada. (català)
- Pàgina privada creada en homenatge a Joan Brossa. Conté força mostres de la seva obra. (català)
- Exposició virtual "Els entra-i-surts de Brossa", interactiva. (català)
- Joan Brossa i Cuervo a LletrA. (català) (castellà) (anglès)
- Poemes visuals i biografia de Joan Brossa a "PicassoMio Gallery". (castellà)
- Joan Brossa a Internet Movie Database (anglès)
- Pàgina oficial del "Brossa Espai Escènic", de Barcelona, teatre creat sota els auspicis de Brossa pel director Hermann Bonnín i el prestigitador Hausson. (català)
- "Abloccedari en homenatge a Joan Brossa 30/12/08", pàgina creada en recordança del poeta amb motiu del desè aniversari de la seva mort, amb més de dos-cents enllaços a aportacions privades. (català)
- Pàgina sobre l'autor a la revista digital de traducció literària VISAT, editada pel PEN Català.
|
|||||