Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa i Cuervo
Joan Brossa el 1998
Naixement	19 de gener de 1919 Barcelona, Barcelonès
Defunció	30 de desembre de 1998 (als 79 anys) Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat	Catalunya
Art	Literatura i art conceptual
Moviment	Neosurrealisme
Premis	Premi Ciutat de Barcelona, Medalla Picasso de la UNESCO, Premi Nacional d'Arts Plàstiques, Premi Nacional de Teatre, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, cinc Premis de la Crítica Serra d'Or, Premi Lletra d'Or
Elegit	Doctor honoris causa per la UAB
Obra destacada Joan Brossa: Poema corpori Bàrcino (1994) a la Plaça Nova, Barcelona

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

Biografia

Va néixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona, concretament al desaparegut carrer de Wagner del barri de Sant Gervasi. Amb un pare gravador i una mare mestressa de casa, Brossa se sentí més identificat amb la família paterna que no pas amb la materna, nucli on imperava un ambient més conservador, però la mort del pare quan encara era un nen l'obligà a viure amb la família de la mare.

Pel que fa a la seva vida d'estudiant, Brossa s'hi referia amb poc entusiasme. Creia que l'escola era una mena d'estafa on només s'ensenyava "cultura d'opereta", tal com es veu reflectit en una de les seves frases cèlebres: "les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen".

Els seus inicis literaris se situen a l'entorn de quan el poeta té divuit anys i és cridat a lluitar el front de Lleida amb els republicans. A la guerra s'inicia la seva carrera literària. Concretament, li demanen que escrigui un text al butlletí del batalló per animar els seus companys al front. Després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona (1941) es relacionà amb JV Foix, Joan Miró i Joan Prats, màxims representants de les avantguardes d'abans de la guerra. La coneixença del poeta brasiler João Cabral de Melo Neto (1948), aleshores vicecònsol a Barcelona, fou determinant per a que l'obra del poeta adquirís un fort compromís social, palès en el seu cabdal poemari Em va fer Joan Brossa (1952), considerat un dels primers exemples europeus d'«antipoesia».

El 1947, amb un grupet de joves artistes, fundà la revista Algol, de la qual sortirà un únic exemplar. L'any següent, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres fundà la revista avantguardista Dau al Set. L'any 1949 havia publicat el primer llibre de poemes (Sonets de Caruixa) i el 1951 havia estrenat les primeres peces teatrals en ambients privats. També el 1951 havia publicat Em va fer Joan Brossa, avui dia considerat un dels primers exemples de l'"antipoesia" internacional. Tanmateix el reconeixement públic li vingué força més tard: l'aparició el 1970 del seu volum Poesia rasa, recull de disset llibres de poemes anteriors que havien tingut una minsa difusió o que encara eren inèdits, va sacsejar fortament el panorama literari català. Li seguiren Poemes de seny i cabell (1977), Rua de llibres (1980) i Ball de sang (1982), també volums recopilatoris de llibres d'elaboració molt anterior i que per fi veien la llum de manera normalitzada, i sense cap censura ni lingüística ni ideològica. Des d'aleshores i fins a la seva mort ja no va deixar de publicar.

Al llarg de la seva vida col·laborà amb pintors, escultors, músics, fotògrafs, cineastes i artistes de tots els gèneres: entre ells Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Modest Cuixart, Eduardo Chillida, Pere Portabella, Josep Maria Mestres Quadreny, Perejaume, Frederic Amat, Moisès Villèlia, Riera i Aragó, Manuel Esclusa, Hausson, Carles Santos, Pep Bou, Chema Madoz i Fernando Krahn. Se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana juntament amb Josep Maria Junoy, Carles Sindreu, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet, amb mestratge reconegut per joves poetes com ara Enric Casasses o Accidents Polipoètics i contrastada influència en autors d'arreu.

Per bé que la seva obra plàstica no ocupi més que una petita part de la seva enorme producció, mercès a ella Brossa ha esdevingut un referent mundial.

Va morir el 30 de desembre de 1998 a la ciutat de Barcelona a conseqüència d'un vessament cerebral fruit d'una caiguda per les escales del seu estudi.

Obra artística

Poema corpori El Llagost (1993), culminació de la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, carrer del Bon Pastor. L'escultura fou plasmada per l'artista i dissenyador Josep Pla-Narbona segons la concepció total de la façana, de Joan Brossa.

La seva creativitat va abastar totes les facetes de l'art: la poesia en sentit estricte, la prosa, el guió de cinema, el teatre, la música, el llibret d'òpera, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia, el circ i la plàstica en diversos formats. Sempre va tenir una àmplia i interdisciplinària visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica. Pel que fa a la llengua catalana, la seva fidelitat és absoluta.

L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines i en part encara és inèdita: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual que ultrapassen els mil tres-cents poemes, unes tres-centes cinquanta peces teatrals de tot gènere i format, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis... La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums.

Ha estat traduït a l'espanyol, al francès, a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al portuguès, al polonès, al neerlandès, al txec, a l'hongarès, al serbocroat, al suec, al japonès, al rus i a l'esperanto. Els seus poemes corporis han arribat, entre d'altres, als carrers de Barcelona, a diversos llocs del Principat, a Andorra la Vella, a Palma de Mallorca, a Frankfurt del Main i a L'Havana.

Present a museus, diverses institucions de tot el món i col·leccions privades amb la seva obra plàstica, per al seu ressò internacional fou determinant la participació a l'Art'20 de Basilea (1989) i als pavellons oficials de les biennals de São Paulo (1994) i de Venècia (1997). Joan Brossa ha estat objecte d'exposicions individuals, entre d'altres llocs, a Barcelona (Galeria Joan Prats, 1982; Fundació Joan Miró, 1986; Palau de la Virreina; 1994; novament Fundació Joan Miró, 2001, i La Seca-Espai Brossa, 2013) Munic (1988), Nova York (1989), Amsterdam (1989), Houston (1990), Minneapolis (1990), Madrid (Museu Reina Sofia, 1991), Ceret-Cotlliure (1991), Londres (1992), Marsella (1993 i 2011), Malmö (1993), Girona (1993), Andorra la Vella (1994), París (1994 i 2009), València (IVAM, 1997), Xicago (1997), Monterrey (1998), Mèxic DF (1998 i 2010), Kassel (1998), Goppingen (1998), Göteborg (1999), Palma de Mallorca (2004), Santiago de Xile (2005), Porto Alegre (2006), São Paulo (2006), Rio de Janeiro (2006), Rosario (2006), Buenos Aires (2006), Lisboa (2006-2007), Toledo (2007), Viena (2008), La Laguna-Tenerife (2008), Praga (2008), Estocolm (2009), Berlín (2009) i Varsòvia (2009). A partir de la seva mort, la majoria d'exposicions han estat antològiques.

D'altra banda, la inclusió de l'obra de Brossa en exposicions col·lectives, especialment les monogràfiques de poesia visual o d'arts transversals, ha estat i és constant arreu del món. El manlleu d'obra brossiana en tota mena d'esdeveniments i publicacions en tots el suports, sovint fora de de qualsevol control, fan de Joan Brossa un dels comptats creadors catalans amb autèntica projecció mundial.

Dos anys després de la mort del poeta es constituí la Fundació Joan Brossa per custodiar, classificar i divulgar el seu monumental llegat. Tanmateix, degut a dificultats econòmiques per a gestionar-lo adequadament, el gener de 2012 la Fundació Joan Brossa diposità al MACBA aquest llegat, que comprèn de més de 64.000 ítems, dels quals uns 7.000 volums i uns 40.000 documents.

Poesia literària

1949: Sonets de Caruixa 1950: Romancets del dragolí 1951: Em va fer Joan Brossa, reed. 1970, 1973, 1984, 1989, 1990 i 2013. 1953: Nous romancets del dragolí 1960: Enumeració en sospirar 1961: Poemes civils 1969: El saltamartí, reed. 1977, 1985, 1986. 1970: Poesia rasa, recull de 17 llibres escrits de 1943 a 1959 1971: Des d'un got d'aigua fins al petroli 1971: Tríptic hegelià per a Antoni Tàpies 1972: Càntir de càntics 1972: El poeta presenta quinze pantomimes 1973: Cappare, reed. 1984. 1974: La barba del cranc 1974: Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud 1974 Des d'un got d'aigua fins al petroli (edició clandestina), reed. 1977. 1976: Oda a Lluís Maria Xirinacs 1976: Maneres 1977: Sextines 76 1977: Poemes de seny i cabell, recull de 8 llibres escrits de 1957 a 1963 1979: Antologia de poemes de revolta, reed. 2001. 1980: Rua de llibres, recull de 8 llibres escrits de 1964 a 1970 1981: Vint-i-set sextines i un sonet 1982: Ball de sang, recull de 8 llibres escrits de 1941 a 1954 1982: El ulls de l'òliba 1983: Askatasuna 1983: Pas d'amors 1984: Ot 1985: Qui diu foc, diu flama 1985: Calcomanies

1985: Fogall de sonets 1986: Els entra-i-surts del poeta 1986: Sonets a Gofredina 1987: Poemes públics 1987: Viatge per la sextina (inclou 4 llibres en aquesta estrofa) 1988: Tarannà 1988: Ventall de poemes urbans 1989: Ollaó 1991: Cinamon 1992: Jo, qui? 1992: El veí 1992: Flor de claus 1993: Furgó de cua 1993: Trasllat 1994: Suite tràmpol o el compte enrera 1995: Poemes escollits (antologia) 1995: Poemes d'anada i tornada 1995: Poesia i prosa (antologia) 1995: Passat festes, reed. 2001 i 2013 1995: Capgirada 1997: La clau a la boca 1998: La memòria encesa (antologia) 1999: Sumari astral i altres poemes 2000: Cartaci 2001: A partir del silenci (antologia) 2002: Camí de segons 2004: Un home reparteix fulls clandestins (antologia) 2007: El dia a dia (1988-1992)

Poesia escènica (teatre i parateatre)

El concepte de l’art com a visualitat, com a espectacle, estigué present en la totalitat de l’obra de Brossa. Amb antecedents familiars en el món del teatre, des de molt petit va manifestar el seu interès pel gènere teatral i pel seu component de màgia i de sorpresa. Durant la seva juventut, Brossa va arribar a dur a terme exercicis de prestidigitació La passió que Brossa sentia cap a la música romàntica – en especial per l’obra d’art total de Richard Wagner – així com la seva afició a les tècniques de la transformació i l’escapisme de Leopoldo Fregoli, no varen fer sinó corroborar el seu interès per la dramatúrgia. Fou en el teatre on Brossa trobà la quarta dimensió del poema. El mateix succeeix amb el cinema, gènere pel qual es mostrà molt ineteressat i pel que escrigué diversos guions. A la dècada dels setanta, Brossa estrenà la obra ‘’Or i Sal’’ (teatre literari, amb una escenografia d’Antoni Tàpies ) i algunes accions espectacle que podrien ser considerades precedents clars del ‘’happenning’’ i la ‘’performance’’ Els primers textos d’aquest gènere, tot i que no varen ser presentats fins molt més endavant, havien estat escrits als anys quaranta, és a dir, més d’una dècada abans de l’aparició de les obres de John Cage o del grup fluxus La seva obra teatral és tant extensa (es compon d’unes 380 peces editades en sis volums, més algunes altres d’inèdites) com poc coneguda. Està centrada en el teatre de l’absurd, els diàlegs aparentment irrellevants i les situacions grotesques.

També resulta interessant la seva incursió en el terreny parateatrak: destaquen els seus “streap-teases”, el seu “teatre irregular”, les seves “accions espectacle” i els seus “monòlegs de transformació” a l’estil de Fregoli, el seu teatre per a titelles o els espectacles d’il•lusionisme i fantasia escrits per a Hausson i Pep Bou. També mereixen especial atenció elñs seus llibrets d’òpera escrits per als seus amics els músics Josep Maria Mestres Quadreny i Carles Santos , així com els guions cinematogràfics realitzats per a Pere Portabella i Frederic Amat.

1951: Farsa com si els espectadors observessin l'escenari a vista d'ocell 1951: Nocturns encontres 1961: Or i sal, reed. 2005 1961: El bell lloc 1963: Calç i rajoles, reed. 1999 1964: Teatre de Joan Brossa 1967: Collar de cranis 1967: El rellotger 1979-1983: Poesia escènica. Teatre complet, 6 volums.

2003: Fregolisme o monòlegs de transformació 2005: La xarxa, Aquí al bosc i Olga sola. 2008: El dia del profeta 2012: Poesia escènica I: A l'entorn de "Dau al Set" (1r volum de la reedició de l'obra teatral completa) 2012: Poesia escènica II: Strip-tease i teatre irregular (2n volum de la reedició l'obra teatral completa) 2012: Poesia escènica III: Mirades sobre l'amor i la vida (3r volum de la reedició de l'obra teatral completa)

Poesia visual

1970: Poemes per a una oda 1974: Cartipàs 1975: Poemes visuals 1978: Poemes objecte 1978: Septet visual 1988: Mom 1988: Diorames 1990: Los cuasigrafismos de Brossa

1991: Parèntesi 1991: Mirall 1993: Foc negre 1995: Aigua de foc 1996: Arlequins 2003: Poesia tipogràfica 2005: Poesia visual 2011: Els etcèteres

Prosa

• 1972: Vivàrium
• 1987: Anafil
• 1995: Añafil II, traduït a l'espanyol per Carlos Vitale i inèdit en català.
• 1998: Alfabet desbaratat

Guions cinematogràfics

• 1948: Foc al càntir
• 1948: Gart
• 1967: No compteu amb els dits
• 1968: Nocturn 29
• 1969: Cua de cuc

Llibrets d'òpera i altres textos per a ser musicats

• 1957: El ganxo
• 1963: Cop de poma
• 1965: Conversa
• 1964: Concert per a representar
• 1966: Suite bufa
• 1975: Accions musicals
• 1994: Quatre cançons de bressol
• 2007: Cap de mirar

Cartells

• 1971: Vuit posters poema
• 1975: Poemes objecte en postals

Llibres d'artista i altres obres

1950: Parafaragamus, amb Joan Ponç 1963: Cop de poma, amb Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep M. Mestres i Moisès Villèlia 1963: (sense títol), amb Modest Cuixart 1963: El pa a la barca, amb Antoni Tàpies. 1965: Novel·la, amb Antoni Tàpies, reed. 1975 en format popular. 1970: Frègoli, amb Antoni Tàpies 1970: Nocturn matinal, amb Antoni Tàpies 1973: Pluja 1973: Oda a Joan Miró, amb Joan Miró 1974: La Cabaleta, amb Moisès Villèlia 1974: Cartipàs. amb Moisès Villèlia 1978: Tres Joans, amb Joan Miró 1979: U no es ningú. amb Antoni Tàpies 1981: El camí de l'oca, amb José Niebla 1983: Tal i tant, amb Frederic Amat 1987: Oi, amb Fusuko Yasuda i Lluís Pessa

1988: El fuet de cent cues, amb Fernando Krahn 1988: Tria, amb Masafumi Yamamoto. 1990: Carrer de Wagner, amb Antoni Tàpies, reed. 1991 en format popular 1990: El bosc a casa, amb Perejaume 1992: Cinamon, amb Rafa Forteza 1992: Flor de claus, amb Manuel Esclusa 1993: Trasllat, amb Alfons Borrell 1993: Deu gravats i una ombra de mà, amb Fusako Yasuda 1995: Brossa i Chillida al peu del llibre, amb Eduardo Chillida 1995: Capgirada, amb Fusuko Yasuda i Lluís Pessa 1995: Aigua de foc, amb Josep M. Servent 1995: Clavegueram / Égouts, amb Muma 2000: Cartaci, amb Perejaume 2003: Fotopoemario, amb Chema Madoz, reed. 2008 en format popular 2010: Carrer de Joan Ponç, amb obra de Joan Ponç.

Poesia corpòria

Poema visual transitable en tres parts (1984), poema corpori de Joan Brossa, davant del Velòdrom d'Horta, Parc del Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona.

Lletra Ballarina de Joan Brossa instal·lada a la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

• 1984: Poema visual transitable en tres parts, Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona.
• 1985: Rellotge il·lusori, Teatre Poliorama, La Rambla, Barcelona.
• 1988: On es bada l'ona, Escola Pau Gargallo i més tard Parc de Montigalà, Badalona.
• 1988: Contra l'oblit, som!, Corbera d'Ebre.
• 1989: Memòria d'un malson, Biblioteca Popular, més tard al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, Sant Adrià de Besòs. Originalment ubicat al barri de la Mina d'aquesta mateixa localitat.
• 1991: Antifaç, La Rambla, vorera central a l'alçada del carrer del Carme, Barcelona.
• 1993: El llagost i façana, seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, carrer del Bon Pastor, Barcelona.
• 1994: Homenatge al llibre, cruïlla Gran Via / Passeig de Gràcia, Barcelona.
• 1994: Bàrcino, plaça Nova, Barcelona.
• 1994: Ocàs i/o Incomunicació, SAT, avinguda de Meritxell, Andorra la Vella.
• 1996: A de barca, Parc de Catalunya, Sabadell. És una obra ideada per Joan Brossa i realitzada el 1996 per l'escultor sabadellenc Antoni Marquès. Està situada al Parc de Catalunya de Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'un veler amb una gran lletra "A" majúscula en forma de vela de vaixell. L'obra representa la literatura guiant el curs de la vida. Està realitzada en bronze, zinc, estany i alumini. Té una alçada de 7,20 metres, 1,47 metres d'amplada i 4,34 metres d'eslora de la barca.
• 1997: Lletres gimnastes, botiga "El Ingenio", carrer de Rauric, Barcelona.
• 1998: Façana amb arlequí, Espai Escènic Joan Brossa, carrer d'Allada Vermell, Barcelona.
• 1998: Taunustor, seu del Commerzbank, cruïlla Kirchnestraße / Grosse Gallustraße, Frankfurt del Main.
• 1998: Moscafera, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca.
• 1998: Lletres fugitives, seu del Cercle de Lectors, travessera de Gràcia, Barcelona.
• 1999: Beneficència Catalana, calle Consulado, L'Havana.
• 1999: A de cinema, carrer de la Sèquia, Girona.
• 1994: Lletres ballarines, Biblioteca Santa Oliva, Olesa de Montserrat.
• 1999: A ajaguda amb peix, façana de l'Ajuntament, Mollet del Vallès.
• 2000: Plaça de Joan Brossa, cruïlla carrer de Calders / carretera de Santa Perpètua, Sabadell.
• 2001: Perfil, Biblioteca Can Peixauet, Santa Coloma de Gramenet.
• 2003: A-Z amb figures antropomòrfiques, Jardins de Joan Brossa, parc de Montjuïc, Barcelona.
• 2003: L'Hospitalet, plaça de Francesc Macià, L'Hospitalet de Llobregat.
• 2004: Faune, interior d'illa dels carrers del Rosselló, d'Aribau i d'Enric Granados, Barcelona.
• 2007: Camí de l'A a la Z, paret mitgera al carrer de València entre Rambla de Catalunya i carrer de Balmes, Barcelona.

Instal·lacions

1956: Muntatge de l'aparador de la botiga "Gales", Barcelona, efímera. 1986: Feina de dissabte, Mosel & Tschechov Galerie, Munic. 1986: Accident, Museo Patio Herreriano de Arte Español Contemporáneo, Valladolid. 1986-1990: Instal·lació (El convidat), Museu d'Art Modern de Ceret. 1990: Yatch, MACBA, Barcelona. 1991: Intermedi, ARTIUM, Vitòria-Gasteiz. 1991: Despullament, Galeria Joan Prats, Barcelona. 1991: Barrets, Fundació Joan Brossa, Barcelona. 1992: La ciutat renovada, Barcelona, efímera. 1994: 150 homenatges, Barcelona, efímera. 1994: Alfabet jeràrquic, Barcelona, efímera. 1994: Lot de lletres, Barcelona, efímera.

1994: El terrat de les banyes, Fundació Joan Brossa, Barcelona. 1994: Atrezzo per al Tenorio, Barcelona, efímera. 1994: Cadenes de Dàmocles, Fundació Joan Brossa, Barcelona. 1994: La conformació del cap, Barcelona, efímera. 1994: Malversació, Barcelona, efímera. 1994: L'os dels dies i el número de les plantes, Barcelona, efímera. 1994: Burlesc, Barcelona, efímera. 1994: Ruixat de lletres, Fundació Joan Brossa, Barcelona. 1994: Avern, Barcelona, efímera. 1994: El planeta de la virtut, Fundació Joan Brossa, Barcelona. 1994: Paràsit, Fundació Joan Brossa, Barcelona. 1994: Final, Barcelona, efímera.

Exposicions individuals (selecció)

Any	Espai	Ciutat	Exposició
1980	Galería Skira	Madrid	Joan Brossa. Poesía visual y poemas objeto
1982	Galeria Joan Prats	Barcelona	Joan Brossa. Poesia visual i poemes objecte
1983-1984	itinerant	Catalunya	Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte. Cartells,
1986	Fundació Joan Miró	Barcelona	Joan Brossa o les paraules són les coses
1988	Galería La Máquina Española	Madrid	Joan Brossa
1988	Museo de Bellas Artes	Màlaga	Joan Brossa
1988	La Plana de l'Om	Manresa	Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte
1988	Galeria Joan Prats	Barcelona	Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte
1989	Galeria Joan Prats	Nova York	Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte
1990	Mosel und Tschechow	Munic	Joan Brossa. Werke 1951-1988
1990	Ajuntament	El Prat de Llobregat	Joan Brossa. Poemes objecte i poesia visual
1990	Centre Cultural	Alcoi	Poesia visual de Joan Brossa
1990	Musée d'Art Moderne	Ceret-Cotlliure	Joan Brossa. Poésie visuelle, poèmes objet, environnements
1991	Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía	Madrid	Joan Brossa 1941-1991
1992	Riverside Studios	Londres	Joan Brossa, words are things. Poems, objects and installations
1992	Diputació Provincial	Osca	Brossa 1986-1991
1992	Diputació Foral	Àlaba	Brossa 1986-1991
1994	Palau de la Virreina	Barcelona	Joan Brossa, entre les coses i la lectura
1994	Ministeri d'Afers Socials i Cultura	Andorra la Vella	Joan Brossa, entre les coses i la lectura
1996	Casa de Cultura	L'Alfàs del Pi	Poemes de Joan Brossa"
1997	Palacio de Revillagigedo	Gijón	Joan Brossa. Poemas visuales-poemas objeto-instalaciones
1997	IVAM	València	Joan Brossa. Poesia visual
1997	Commerzbank	Frankfurt del Main	Essen Sehen
1998	Fredericianum	Kassel	Joan Brossa. Grafiken, Objecte, Installationen
1998	Städtische Galerie	Göppingen	Joan Brossa. Grafiken, Objecte, Installationen
1998	Museo Carrillo Gil	Mèxic D.F.	Joan Brossa, poeta visual
1998	Museo de Arte Contemporáneo	Monterrey	Joan Brossa, poeta visual
1999	Konstahallen	Göteborg	Joan Brossa. Poetiska object
2001	Fundació Joan Miró	Barcelona	Joan Brossa o la revolta poètica
2002	Castell	Cornellà de Llobregat	Jocs i camins de Joan Brossa
2002	Es Baluard	Palma	Jocs i camins de Joan Brossa
2003-2007	itinerant	Catalunya	Em va fer Joan Brossa (exposició literària)
2005-2008	itinerant	província de Barcelona	Joan Brossa, poeta de la imatge
2008	Biblioteca Central Xavier Amorós	Reus	Joan Brossa, poeta de la imatge
2005	MAVI-Museo de Artes Visuales	Santiago de Xile	Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo
2005	Centro Mariantonia de la USP	São Paulo	Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo
2006	MARGS-Museo de Arte do Rio Grande do Sul	Porto Alegre	Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo
2006	MAM-Museo de Arte Moderna	Rio de Janeiro	Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo
2006	Centro Cultural Parque de España	Rosario	Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo
2006	Centro Cultural Recoleta	Buenos Aires	Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo
2006-2007	Instituto Camões	Lisboa	Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo
2007	Museo de Santa Cruz	Toledo	Joan Brossa, en las alturas y sin red
2007-2008	Museo Municipal	Albacete	Joan Brossa, en las alturas y sin red
2008	Convento-Museo de la Merced	Ciudad Real	Joan Brossa, en las alturas y sin red
2008	Fundación Antonio Saura-Casa Zavala	Conca	Joan Brossa, en las alturas y sin red
2008	Palacio del Infantado	Guadalajara	Joan Brossa, en las alturas y sin red
2008	Antiguo Convento de Santo Domingo	La Laguna, Tenerife	Joan Brossa. La realidad y sus metáforas
2008	Instituto Cervantes	Viena	Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto
2008	Instituto Cervantes	Praga	Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto
2009	Instituto Cervantes	Estocolm	Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto
2009	Instituto Cervantes	París	Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto
2009	Instituto Cervantes	Berlín	Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto
2009	Instituto Cervantes	Varsòvia	Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto
2010	Centro de Creación Literaria Xavier Villaurrutia	Mèxic D.F.	Expo Brossa. Poesía visual
2011	Centre International de Poésie	Marsella	Joan Brossa, les etceteras infinis
2013	La Seca - Espai Brossa	Barcelona	Joan Brossa: escolteu aquest silenci

Premis i reconeixements

• 1971: Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Poesia rasa.
• 1974: Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Poesia escènica, vol III i per Cappare.
• 1978: Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Poemes de seny i cabell.
• 1979: Premi Crítica Serra d'Or d'obres completes per Poesia escènica 1958-1962. Teatre complet.Volum III.
• 1981: Lletra d'Or per Rua de Llibres
• 1987: Ciutat de Barcelona
• 1988: Medalla Picasso de la UNESCO
• 1992: Premi Nacional d'Arts Plàstiques
• 1995: Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (Espanya)
• 1996: Premi Nacional de Poesia. Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Passat festes. Premi "Estrella" de la Comunidad de Madrid.
• 1998: Premi Nacional de Teatre. Medalla d'Or del "Círculo de Bellas Artes" de Madrid.

El 1999 i a títol pòstum (la cerimònia havia estat prevista per al viutantè aniversari del poeta, que morí vint dies abans) fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Galeria d'imatges

Poema corpori A de barca (1996), Parc de Catalunya, Sabadell   Poema visual transitable en tres parts (1984), Parc del Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona   A ajaguda amb peix, façana de l'Ajuntament, Mollet del Vallès.   Joan Brossa: Poema corpori Lletres Gimnastes (1997) a la façana de la botiga "El Ingenio" de Barcelona.   Joan Brossa: Homenatge al llibre, poema urbà. Barcelona, cruïlla Passeig de Gràcia / Gran Vía

Vegeu també

• Poesia visual
• Acció artística

Bibliografia

• Bordons, Glòria. Introducció a la poesia de Joan Brossa. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 84-297-2729-9. 
• Bordons, Glòria et al.. Aprendre amb Joan Brossa. Barcelona: Edicions de la UB, 2003. ISBN 84-8338-380-2. 
• Bordons, Glòria. "El Dau al Set literari". Dins DD.AA. Dau al set. La segona avantguarda catalana. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 2011. ISBN 978-84-7226-941-5. 
• Bordons, Glòria; Giralt-Miracle, Daniel. Itineraris brossians (en català, castellà i anglès). Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Fundació Joan Brossa, 2006. ISBN 84-933081-4-5. 
• Coca, Jordi. Joan Brossa, o el pedestal són les sabates. Barcelona: Pòrtic, 1971. 
• Coca, Jordi. Joan Brossa, caminar i oblidar. Barcelona: La Magrana, 1992. ISBN 84-7410-617-6. 
• Guerrero, Manuel et al. Joan Brossa o la revolta poètica (en català, castellà i anglès). Barcelona: Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Brossa / Fundació Joan Miró, 2001. ISBN 84-931951-0-3. 
• London, John. Contextos de Joan Brossa. L'acció, la imatge i la paraula. Barcelona: Edicions de la UB, 2010. ISBN 978-84-475-3428-9. 
• Marrugat, Jordi. "El saltamartí" de Joan Brossa, les mil cares del poeta. Tarragona: Arola, 2009. ISBN 978-84-92408-54-2. 
• Permanyer, Lluís. Brossa x Brossa. Records. Barcelona: La Campana, 1999. ISBN 84-88791-71-2. 
• Planas, Eduard. La poesia escènica de Joan Brossa. Barcelona: AIET, 2002. ISBN 84-607-5294-1. 
• Simón, Rubén et al. Joan Brossa. València: La Forest d'Arana, 1994. ISBN 84-604-9314-8. 
• Vallès, Isidre. Joan Brossa: les sabates són més que un pedestal. Barcelona: Alta Fulla, 1996. ISBN 84-7900-068-6. 

Enllaços externs

• Pàgina oficial de la "Fundació Joan Brossa" És la propietària del llegat de Joan Brossa i la titular del seu copyright. (català) (castellà) (anglès)
• Joan Brossa a l'AELC. Pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la que l'autor n'era soci d'honor. Fa especial èmfasi en la vessant literària de l'autor. (català) (castellà) (anglès)
• Publicacions de Joan Brossa Relació exhaustiva de les seves obres essencials, més llistats de publicacions complementàries i/o disperses, dels catàlegs de les seves exposicions i de les traduccions de la seva obra a altres llengües. (català)
• Bibliografia sobre Joan Brossa, exhaustiva i permanentment actualitzada. (català)
• Pàgina privada creada en homenatge a Joan Brossa. Conté força mostres de la seva obra. (català)
• Exposició virtual "Els entra-i-surts de Brossa", interactiva. (català)
• Joan Brossa i Cuervo a LletrA. (català) (castellà) (anglès)
• Poemes visuals i biografia de Joan Brossa a "PicassoMio Gallery". (castellà)
• Joan Brossa a Internet Movie Database (anglès)
• Pàgina oficial de "La Seca - Espai Brossa", de Barcelona, teatre i centre de creació artística auspiciat per Brossa i endegat pel director teatral Hermann Bonnín i pel prestigitador Hausson. (català)
• "Abloccedari en homenatge a Joan Brossa 30/12/08", pàgina creada en recordança del poeta amb motiu del desè aniversari de la seva mort, amb més de dos-cents enllaços a aportacions privades. (català)
• Pàgina sobre l'autor a la revista digital de traducció literària VISAT, editada pel PEN Català.