Joan Brudieu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Joan Brudieu (desambiguació)».
Monument a Joan Brudieu, obra de Philippe Lavaill situada a La Seu d'Urgell

Joan Brudieu, nascut cap el 1520 a la diòcesi de Llemotges i mort a la Seu d'Urgell el 1591, és considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català.[1]

Entre altres, el Passeig de Joan Brudieu i el Festival Internacional de Música Joan Brudieu de la Seu d'Urgell s'anomenen d'aquesta manera en honor seu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Malgrat el seu origen llemosí, es pot considerar com a català, ja que les poques dades biogràfiques que s'han trobat d'ell el situen a Catalunya, on hi arriba de molt petit.

Des del 1539 fou cantor de la catedral de la Seu d'Urgell, on el van ordenar sacerdot el 1546. El 1548 el nomenen mestre de capella de per vida. El 1550 viatjà al seu país natal per adquirir instruments per a la capella.

El 1577 es retira a Balaguer, però al cap d'un any el trobem com a mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrec que abandonarà al cap de poc temps, sembla que per problemes de salut. El 1579 torna a la Seu d'Urgell, on restarà fins a la seva mort, substituït, però, durant un curt període de temps, per Rafael Coma.

Obra[modifica | modifica el codi]

Portada dels Madrigals de Joan Brudieu

Brudieu s'incorpora molt ràpid a la vida i la cultura catalanes, fins al punt que potser no hi ha cap altre autor d'aquella època que, com ell, incorpori tan íntimament a la seva música l'essència de les tonades populars o que s'identifiqui tan intensament amb algun dels poetes catalans.[1]

La seva producció és força original respecte dels músics catalans de la seva època. Va compondre diverses sèries de madrigals, molts d'ells amb text d'Ausiàs March, publicats a Barcelona el 1585. Aquests madrigals són una mostra inequívoca del seu geni temperamental, de la seva extremada sensibilitat i cultura, i del seu mestrívol domini del llenguatge polifònic.[1]

També va compondre una missa de difunts, que és l'única del seu temps en l'àmbit dels Països Catalans. L'obra de Brudieu que té un caràcter més popular són els Goigs de Nostra Dona, publicats conjuntament amb els madrigals. Són variacions polifòniques i contrapuntístiques de la melodia tradicional, diferents a cada estrofa.

El madrigal V de Brudieu L'Amor y la Magestad utilitza el mateix text que van fer servir Mateu Fletxa el Vell i el seu nebot, Mateu Fletxa el Jove per a l'ensalada que porta el nom de Las Cañas. Per això, malgrat estar classificat com a madrigal, aquesta composició participa de moltes de les característiques d'aquest subgènere tan popular al Renaixement hispànic.

Aquestes són les úniques obres que coneixem, perquè foren publicades a Barcelona el 1585, però de ben segur que en va escriure moltes més.

Edicions modernes[modifica | modifica el codi]

Institut d'Educació Secundaria que porta el nom de Joan Brudieu
  • Casas, Jordi (edició crítica) Madrigal I. Goigs de Nostra Dona. Dinsic Edicions Musicals, Barcelona 1998
  • Pedrell, F. i Anglès H. (Edició crítica i transcripció) Madrigals i la Missa de Difunts d'en Brudieu. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1921.
  • Quetgles Pons, T. (Edició musicològica) Madrigals - Joan Brudieu (3 vol.) Ed. Tritó, Barcelona 2001-2

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Querol, M. Contribució d'Higini Angles al coneixement e la polifonia profana espanyola Recerca Musicològica IX-X. Barcelona 1989-90

Discografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 MARTORELL, Oriol; VALLS, Manuel. Síntesi històrica de la música catalana. 1985, Els llibres de la frontera, Ed. Hogar del Libro. Pàg. 34 ISBN 84-85709-42-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Brudieu