Joan Caballé i Goyeneche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:50, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoan Caballé i Goyeneche

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1864 ?
Montevideo
Mort1939
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
29 d'abril de 1907 – 16 de març de 1916
DistricteGandesa

13 de desembre de 1920 – 6 d'abril de 1923
DistricteGandesa
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCorredor de comerç
OcupadorLa República Nacional Modifica el valor a Wikidata
PartitSolidaritat Catalana
Partido Reformista

Joan Caballé i Goyeneche (Montevideo, 1864? - 1939) fou un polític català, originari de Móra d'Ebre, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica

Biografia

Passà la infantesa a Móra d'Ebre. El 1890 es va instal·lar a Tarragona, on hi fou regidor de l'ajuntament. Treballava com a corredor de comerç i el 1899 va fundar el Centre Industrial de Tarragona. El 1907 va fundar la Unió Democràtica Nacionalista, de caràcter catalanista i republicà, i el 1910 fou president de l'Ateneu de Tarragona.

A les eleccions generals espanyoles de 1907 fou escollit diputat pel districte de Gandesa dins les files de la Solidaritat Catalana, mentre que a les eleccions generals espanyoles de 1910 ho fou per la UFNR. Tanmateix, a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1920 es va presentar amb el Partido Reformista. Gràcies a les seves gestions es va construir el pont sobre l'Ebre a Móra d'Ebre.[1] A les eleccions del 1916 es va quedar sense escó degut a les seves males relacions amb Marcel·lí Domingo i Sanjuan i a que el Partit Republicà Radical va presentar el seu propi candidat i no li va donar suport. El 1917 fou processat per un desfalc de 200.000 pessetes i condemnat a l'embargament dels seus béns i dos mesos a la presó Model de Madrid.[2]

El 1923 va reconèixer la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la Segona República Espanyola no participà activament en política però realitzà gestions per a la construcció d'obres públiques a les terres de l'Ebre.

Obres

El 1918 va escriure Inferioridad de la raza catalana. Cartas a mi hermano. Lerroux. Cambó y la autonomía de Cataluña, crític amb el nacionalisme català i defensor de Lerroux, i el 1920 Sindicalismo y Socialismo.

Referències

  1. Artur Bladé i Desumvila Cicle de les biografies I. El meu Rovira i Virgili i La vida d'un català excepcional p. 247.
  2. Josep Sánchez Cervelló El republicanisme a les Terres de l’Ebre en temps del CNR p.371-372

Enllaços externs