Joan Carles I d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles I d'Espanya
22 de novembre de 1975 - 19 de juny de 2014[1] –  
Precedit per Cap d'estat d'Espanya
Francisco Franco
Succeït per Felip VI d'Espanya
Coronació 27 de novembre de 1975
Hereu Felip de Borbó i Grècia
Dades biogràfiques
Naixement Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias
5 de gener de 1938 (1938-01-05) (76 anys)
Roma, Regne d'Itàlia
Casa reial Casa de Borbó
Pares Joan de Borbó i Battenberg
Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
Cònjuge Sofia de Grècia
Fills
Signatura Signatura de Joan Carles I d'Espanya

Coat of Arms of Juan Carlos I of Spain.svg

Joan Carles Alfons Victor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.

Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol després de la mort del dictador Francisco Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del Franquisme al sistema constitucional de 1978.

El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. Tot i la renúncia al tron, manté la dignitat de rei.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i joventut[modifica | modifica el codi]

Fill de Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, va néixer a Roma (Itàlia), el 5 de gener de 1938, on es trobava a l’exili la seva família des que a Espanya es proclamés la Segona República l’any 1931. Era nét, per línia paterna, dels reis Alfons XIII d’Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg, i per línia materna de l’infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Lluïsa d’Orleans. El 1942, es va traslladar a viure a Lausana (Suïssa) juntament amb la resta de la seva família.

El 1948, després de les negociacions del seu pare amb el dictador Francisco Franco, se li va permetre l’accés per primer cop a Espanya per poder cursar els seus estudis de batxillerat a Madrid. Les relacions deteriorades entre Joan de Borbó i Franco van fer que entre 1949 a 1950 deixés d’estudiar a Espanya, reprenent de nou la seva formació a Madrid, aquest cop acompanyat també del seu germà petit, Alfons.

Posteriorment va iniciar la seva instrucció militar ingressant el 1955 a l’Acadèmia General Militar de Saragossa.

El març de 1956, el germà petit de Joan Carles, Alfons, va morir en un accident amb una pistola a la casa familiar de Villa Giralda a Estoril (Portugal). L'ambaixada espanyola a Portugal va emetre un comunicat explicant que mentre els dos germans netejaven l'arma, un tret disparat al cap va provocar la mort del petit dels germans. S'estengué el rumor als diaris que l'arma estava en mans de Joan Carles en el moment de l’accident.[2]

Prosseguí la seva formació militar a l’Escola Naval Militar de Marín a Pontevedra on va accedir-hi el 1957 i finalment a l’Acadèmia General de l’Aire de San Javier (Múrcia) de 1958 a 1959.

El 13 de setembre de 1961 es va anunciar oficialment el compromís de Joan Carles amb la princesa Sofia de Grècia, fills dels reis Pau I de Grècia i Frederica de Hannover. El 14 de maig de 1962, la parella es casava a Atenes pels ritus ortodox i catòlic, a més d’una cerimònia civil. El 1963, el matrimoni va fixar la seva residència al Palau de la Zarzuela a Madrid satisfent l’interès que el dictador Francisco Franco havia manifestat amb anterioritat a la celebració del matrimoni de que la parella visqués a Espanya. Fruit del matrimoni van néixer tres fills: Helena, Cristina i Felip.

Príncep d'Espanya[modifica | modifica el codi]

El 1969, el dictador Francisco Franco va nomenar-lo el seu successor a títol de rei d’Espanya, en virtut de la Llei de Sucessió a la Prefactura de l’Estat de 1947, llei que també reconeixia Espanya com a regne. El 22 de juny d’aquell any, les Corts Espanyoles van ratificar el nomenament i davant d’aquestes va ser proclamat príncep d’Espanya i va jurar les Lleis Fonamentals del Regne i els principis del feixista Moviment Nacional, l’ideari del Franquisme.

Les males relacions entre Joan de Borbó, tercer fill i hereu del rei Alfons XIII, i el general Franco van determinar el salt en la línia de successió. Per aquest motiu Joan Carles va ser proclamat com a príncep d’Espanya en lloc de tenir la dignitat de príncep d’Astúries, el tradicional títol que correspon a l’hereu de la Corona espanyola.

El príncep Joan Carles va assumir interinament la prefectura de l’Estat durant la Dictadura franquista entre el 19 de juliol i el 2 de setembre de 1974 i del 30 d’octubre al 20 de novembre de 1975 a causa de l’estat de salut del dictador.[3][4]

Regnat[modifica | modifica el codi]

Rei durant la Transició[modifica | modifica el codi]

El 20 de novembre de 1975 va morir el general i dictador Francisco Franco, cap de l’Estat espanyol. El 22 de novembre, el príncep Joan Carles va ser proclamat rei d’Espanya davant les Corts Espanyoles amb el nom de Joan Carles I i va jurar per Déu i sobre els evangelis, complir i fer complir les Lleis Fonamentals del Regne i guardar lleialtat als principis que informaven el Moviment Nacional. El dia 27 va tenir lloc una Missa d’Esperit Sant a l’Església de San Jerónimo el Real de Madrid, una cerimònia d’unció amb assistència d’autoritats estrangeres que va suposar l’inici del seu regnat.

El 16 de febrer de 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya, en un acte celebrat al Saló del Tinell, conscient que l’ús oficial de la llengua catalana havia estat prohibit pel general Franco, el rei Joan Carles pronuncià bona part del seu discret en català.

Va catapultar a Adolfo Suárez a la Presidència del Govern espanyol i al juliol de 1976 li va encarregar que formés el Govern que va tirar endavant la Llei per a la Reforma Política, votada a les Corts Espanyoles i aprovada a través de referèndum. El contingut de la norma promovia la dissolució de les Corts franquistes i l’elecció d’unes Corts Generals a través de sufragi universal i amb la participació de partits polítics.[5]

El 14 de maig de 1977, el seu pare va renunciar els seus drets dinàstics històrics a favor del rei Joan Carles I, una vegada va haver constatat la impossibilitat d’accedir personalment al tron. Amb aquesta renúncia es restablia la dinastia històrica. El pare del rei continuaria utilitzant fins al moment de la seva mort el títol de comte de Barcelona, títol que havia utilitzat i pel qual era conegut.[6]

Va jugar un paper decisiu a l’hora de restablir les institucions catalanes que van ser abolides pel Franquisme. Havia iniciat contactes amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, a qui el juny de 1977 va rebre al Palau de la Zarzuela. El Govern espanyol va acordar el restabliment de la Generalitat nomenant Tarradellas com a president.[7]

El 1978 es va aprovar la Constitució espanyola que establia les funcions del rei i regulava la Corona espanyola com a forma de prefectura de l’Estat. Espanya es convertia així amb una monarquia parlamentaria on se suprimia la participació política de la Corona. La Carta Magna reconeixia a Joan Carles I com a hereu legítim de la dinastia històrica a la Corona d’Espanya.[8]

Regnat constitucional[modifica | modifica el codi]

Un dels moments més destacats del seu regnat és l’intent de cop d’Estat que es va produir el 23 de febrer de 1981, conegut com el 23-F, quan durant la votació de la investidura del candidat a la Presidència del Govern espanyol, Lepoldo Calvo-Sotelo, un grup de la Guàrdia Civil sota el comandament del tinent coronel Antonio Tejero va ocupar el Congrés dels Diputats. Simultàniament, a la Capitania General de València, el tinent general Jaime Milans del Bosch va ocupar els carrers de la ciutat amb tancs. Forces militars també van ocupar els estudis de Televisión Española. El rei Joan Carles I va fer una intervenció televisada que desautoritzava el cop d’Estat i a partir de la qual es va acabar l’intent d’insurrecció, que pensava en comptar amb el suport de la Corona. La reacció de Joan Carles va contribuir a augmentar la seva popularitat i l’afecte de sectors polítics que fins al moment no eren gaire afins a la monarquia.

El 1982 va ser guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d’Aquisgrà (Alemanya) en reconeixement del seus esforços en favor de la integració europea.[9] El 1983 el Govern veneçolà li va atorgar el Premi Internacional Simón Bolívar.

Abans de sancionar i promulgar, el 1985, la llei que despenalitzava l’avortament a Espanya en alguns supòsits va viatjar al Vaticà per demanar comprensió al papa Joan Pau II, contrari a l’avortament.

El 1995 va obtenir el Premi de la Pau de la UNESCO, juntament amb l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter.[10]

El 2001, amb motiu de l’entrega del Premi Cervantes va declarar en castellà: “Mai no fou la nostra llengua d’imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l’idioma de Cervantes.” [11] Això va desfermar polèmica a Catalunya i a l’Amèrica Llatina, on molts van trobar inacceptables aquestes paraules.

El juliol de 2007 van començar una sèrie consecutiva d’esdeveniments que van trencar amb la calma habitual que envoltava la figura del rei Joan Carles i la seva família.[12] El primer és la publicació d’un número de la revista El Jueves que duia a la portada un dibuix de Felip de Borbó tenint relacions sexuals amb la seva esposa Letizia Ortiz. El número va ser censurat per l’Audiència Nacional, fet que generà una àmplia polèmica.[13]

Després de la primera visita del monarca a Ceuta, s’originà un conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc. El primer ministre marroquí havia manifestat que confiava que els reis renunciarien a la visita a Ceuta. Com que no va ser així, l’ambaixador marroquí a Espanya fou cridat a consultes per un període indeterminat.[14][15]

El 10 de novembre del mateix any va protagonitzar un incident diplomàtic internacional en el marc del Cimera Iberoamericana. Durant una intervenció del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el rei Joan Carles va fer callar al president veneçolà Hugo Chávez que anava interrompent a Zapatero en el seu parlament titllant de feixista a José Maria Aznar i acusant l’expresident del Govern espanyol d’estar involucrat en l’intent de cop d’Estat contra Chávez el 2002. Amb un ja famós i irritat “¿Por qué no te callas?” el rei va voler parar les interrupcions de Chávez, després d’estona movent-se inquiet a la cadira. A la mateixa reunió, durant la intervenció del president nicaragüenc Daniel Ortega que carregava contra la empresa espanyola Unión Fenosa per les seves “tàctiques gangsterils” i acusava als ambaixadors espanyols d’haver intentant interferir en les eleccions nicaragüenques de l’any anterior, el rei va abandonar la sala.[16][17]

Arran d’una visita del monarca a Girona, on va aprofitar per defensar la unitat d’Espanya, diversos joves van cremar fotos de Joan Carles I en senyal de protesta, crema que es va estendre més tard a diversos punts de Catalunya.[18]

El 2011 van saltar a la llum pública informacions que implicaven el seu gendre, Iñaki Urdangarin, en un escàndol financer que més tard també va esquitxar a la seva filla, la infanta Cristina, ambdós avui imputats en el procediment judicial que tracta aquesta causa. Aquesta situació va afectar a la credibilitat del rei Joan Carles i de la Casa Reial.

El 14 d’abril de 2012, mentre la població espanyola patia els estralls de la crisi econòmica, Joan Carles es trobava de cacera d’elefants a Botswana. La polèmica es va accentuar en fer-se pública la seva incursió a Àfrica a causa de que el seu retorn a Espanya es va haver d’avançar per una fractura de maluc. També va ser una situació controvertida, ja que durant l’episodi es trobava acompanyat de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de qui es comenta que era la parella extramatrimonial del monarca. També es va qüestionar el finançament de l’expedició. El controvertit episodi de Botswana va obligar al rei Joan Carles a disculpar-se davant les càmeres de televisió pel seu comportament i actitud.[19]

Abdicació[modifica | modifica el codi]

El 2 de juny de 2014, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar que el rei Joan Carles I li havia manifestat la seva voluntat d’abdicar la Corona d’Espanya a favor del seu fill Felip de Borbó.[20] El mateix dia, el monarca va oferir un missatge retransmès per televisió i ràdio amb motiu de la seva renúncia a la prefectura de l’Estat.

El Consell de Ministres va presentar a les Corts Generals un projecte de llei que regulava l’abdicació del monarca. Aprovada la norma pel Congrés dels Diputats i el Senat, el dia 18 de juny el monarca va sancionar i promulgar la Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, per la que es fa efectiva l’abdicació del rei Joan Carles I.[21][22]

L’abdicació es va efectiva el 19 de juny i Joan Carles I va deixar de ser rei d’Espanya, moment en què el seu fill passà a ser el titular de la Corona i que al mateix dia fou proclamat com a Felip VI.

Tot i l’abdicació continua mantenint la dignitat de rei juntament amb la seva esposa.

Nicolae Ceauşescu amb el rei Joan Carles I d'Espanya, el 1979.

Ascendents[modifica | modifica el codi]

El rei Joan Carles és descendent directe d'importants governants de diversos països europeus. És descendent de la reina Victòria I del Regne Unit a través de la seva àvia Victòria Eugènia; de Lluís XIV de França a través de la Casa de Borbó; de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, membre de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic; i de la Casa de Savoia d'Itàlia.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons XII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Isabel II, reina d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons XIII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
9. Maria Cristina d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Elisabet d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
2. Joan de Borbó i Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alexandre de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
10. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Júlia von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
5. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Albert de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
11. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Victòria I, reina del Regne Unit i d'Irlanda i emperatriu de l'Índia
 
 
 
 
 
 
 
1. Joan Carles I, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ferran II, rei de les Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
12. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Teresa d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
6. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Francesc de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
13. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Maria Isabel d'Àustria-Toscana
 
 
 
 
 
 
 
3. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ferran Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
14. Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Helena de Mecklenburg-Schwerin
 
 
 
 
 
 
 
7. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Antoni d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Lluïsa Ferranda d'Espanya
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Va tenir tres fills amb Sofia de Grècia, amb qui es va casar el 14 de maig del 1962:

Fortuna personal[modifica | modifica el codi]

La fortuna del rei és difícil de quantificar. La revista Forbes (abril 2003) incloïa Joan Carles I en el sisè lloc dels monarques més rics d'Europa, amb una fortuna de 1.790 milions d'euros, al lloc 134 entre els més rics del món. Així mateix, la casa reial cada any rep una aportació dels Pressupostos Generals de l'Estat, que per exemple el 2007 fou de 8,3 milions d'euros, el 2008 de 8,7 milions d'euros i el 2009 de 8,9 milions d'euros. Això és sota el concepte de sosteniment de família i casa.[23][24]

Es desféu una part d'ombra sobre els ingressos de la casa reial el 2012 quan arran de la crisi econòmica i de les reduccions de sou consegüents a aquesta es revelà que el rei rebia un sou anual de 292.752 euros bruts mentre que el seu fill en cobrava 146.376.[25] El rei i la seva fortuna feren l'objecte d'un article del diari estatunidenc, el New York Times a finals de setembre de 2012.[26] A l'article els periodistes afegien que a més del patrimoni conegut no existia cap llista de tots els nombrosos regals (com ara cotxes de luxe, iots o residències secundàries) rebuts pel monarca al llarg del seu regnat. L'opacitat de les finances de la casa reial espanyola han estat criticades constantment pel diputat d'ERC Joan Tardà que presentà, després de diverses iniciatives anteriors rebutjades pel govern espanyol o la Mesa del Congrés gràcies als vots del PSOE, PP i CiU, el 15 d'abril de 2009 al tribunal d'Estrasburg una demanda contra l'Estat espanyol per manca de transparència en aquest afer.[27]

Salut[modifica | modifica el codi]

Un tumor benigne va ser retirat del pulmó del Rei Joan Carles en una operació portada a terme a l'Hospital Clínic de Barcelona el dissabte 8 de maig de 2010. El monarca de llavors 72 anys, s'esperava que se li permetés tornar a casa en tres o quatre dies, i renovar l'activitat física completa en un parell de setmanes. L'operació es va produir com a resultat d'una revisió anual, i els metges van dir que el procediment va anar bé i que Joan Carles no necessitaria més tractament de seguiment. En una convenció de premsa de l'equip quirúrgic, es va dir que els tumors de 17-19mm que havien estat eliminats amb anestèsia general al pulmó dret no contenien cèl·lules malignes. "Aquesta és una bona notícia", va dir el doctor Laureano Molins, que havia dirigit l'operació.

L'abril de 2012 el rei Joan Carles va haver de sotmetre's a una cirurgia l'Hospital Sant José de Madrid, després d'una caiguda en un viatge privat durant la cacera d'un elefant a Botswana. Va patir una fractura triple del maluc.[28] L'accident va tenir lloc el 13 d'abril a la seva residència durant un safari per la regió del delta de l'Okavango.[29]


Precedit per:
Rei d'Espanya
Alfons XIII
Rei d'Espanya
Escut d'Espanya

22 de novembre de 1975–19 de juny de 2014
Succeït per:
Felip VI


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Felip serà proclamat rei el 19 de juny en una cerimònia laica i austera». 324.cat. [Consulta: 5 juny 2014].
  2. Citació de Paul Preston, Juan Carlos: Steering Spain from Dictatorship to Democracy (New York: W.W. Norton, 2004), 101.
  3. [enllaç sense format] http://www.youtube.com/watch?v=ZKZITEcRAvo YouTube - Franco nombra sucesor a Juan Carlos I que jura los cargos del movimiento
  4. Coronació de Joan Carles I
  5. «Adolfo Suárez, presidente del Gobierno» (en castellà). La Vanguardia, 31/5/2013. [Consulta: 24/3/2014].
  6. Renúncia al Tron de Joan de Borbó, a Youtube
  7. PRESTON. Paul, Juan Carlos. El Rey de un pueblo, Barcelona, 2003 (pàgs. 450-453).
  8. [enllaç sense format] http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/c78/cons_cata.pdf
  9. Llista de guardonats al Premi Internacional Carlemany, al web de l'ajuntament d'Aquisgrà.
  10. Kissinger, Henry (1996-01-18). Statement announcing the prizewinners
  11. GALEOTE. A., Por voluntad libérrima 29/04/2001 Article al diari El Mundo que recull i comenta aquestes paraules (castellà)
  12. [enllaç sense format] http://www.20minutos.es/noticia/305514/0/annus/horribilis/rey/
  13. [enllaç sense format] http://www.elpais.com/articulo/espana/Audiencia/prohibe/venta/ultimo/numero/Jueves/presunto/delito/injurias/Corona/elpepuesp/20070720elpepunac_15/Tes
  14. [enllaç sense format] http://www.20minutos.es/noticia/301030/0/ceuties/reciben/reyes/ Visita del rei a Ceuta
  15. [enllaç sense format] http://www.20minutos.es/noticia/299589/0/marruecos/visita/reyes/ Conflicte diplomàtic amb Marroc
  16. Biografia per la fundació CIDOB (castellà)
  17. Spain's fast-living king turns 70 a BBC News (anglès)
  18. La fiscalia espanyola obre diligències per la protesta d'ahir contra la visita de Joan Carles a Girona a Vilaweb
  19. Article al diari El Punt Avui, 14 d'abril de 2012
  20. «Rajoy anuncia l'abdicació del rei Juan Carlos». Vilaweb, 2 de juny de 2014 [Consulta: 2 de juny de 2014].
  21. «El Rey abdica» (en castellà). El País, 2 de juny de 2014.
  22. «Constitució Espanyola - Article 57.5». [Consulta: 2 de juny de 2014]. «57.5. Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica.»
  23. [enllaç sense format] http://www.sgpg.pap.meh.es/Presup/PGE2008Ley/PGE-ROM/doc/1/3/1/2/1/N_08_E_R_31_101_1_1_1_1911M_2.PDF Factura de la casa reial
  24. [enllaç sense format] http://www.casareal.es/laCasa/laCasa-ides-idweb.html Pressupostos casa reial
  25. Notícia a 'El Punt-Avui, el 18 de juliol de 2012
  26. Article de Vilaweb, el 29 de setembre de 2012
  27. «“Un forat negre en la democràcia”». Diari de Balears, 16 d'abril de 2009. [Consulta: 2/6/2014].
  28. «BBC News - Spanish King Juan Carlos in hip surgery after fall».
  29. News Summary

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]