Joan Carles I d'Espanya
| Joan Carles I d'Espanya | ||
| Rei d'Espanya | ||
.jpg) |
||
| Joan Carles I d'Espanya | ||
|
|
||
|---|---|---|
| Regne 22 de novembre de 1975 - Present |
||
| Precedit per | Cap d'estat d'Espanya Francisco Franco |
|
| Coronació | 27 de novembre de 1975 | |
| Hereu | Felip de Borbó i Grècia | |
|
|
||
| Batejat | Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias | |
| Naixement | 5 de gener de 1938 | |
.svg){kind=small} Roma, Itàlia |
||
| Consort | Sofia de Grècia | |
| Descendència | ||
| Casa Reial | Casa de Borbó | |
| Pare | Joan de Borbó i Battenberg | |
| Mare | Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies | |
| Signatura |  |
|
|
|
||
 |
||
Joan Carles I d'Espanya (batejat com a Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias; nascut el 5 de gener de 1938 a Roma, Itàlia) és l'actual rei d'Espanya i per tant comte de Barcelona, entre altres títols històrics. El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, tal com el dictador havia previst, i després de jurar els principis fonamentals del feixista Movimiento Nacional, Joan Carles I fou proclamat rei. Després de succeir a Franco com a cap de l'estat, fou un dels actors de la transició espanyola, des del Franquisme cap a una monarquia constitucional.
Les característiques i funcions que li determina la Constitució són, entre d'altres, el comandament de les forces armades,[1] sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions. La Casa Reial espanyola és l'organisme públic que, sota les seves ordres, té com a missió servir-li de suport, i Patrimonio nacional l'ens públic que li gestiona el patrimoni.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Infància [modifica]
Fill de Joan de Borbó i de Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, va néixer a Roma, Itàlia, el 5 de gener del 1938, on estava exiliada la seva família des de la seva sortida d'Espanya després de la proclamació de la Segona República. Era nét per línia paterna dels reis Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg, i per línia materna de l'Infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la Princesa Lluïsa d'Orleans. Tornà a Espanya el 1948 per ser educat allà després que el seu pare convencés Franco per permetre-li.
El març de 1956, el germà petit de Joan Carles, Alfons, va morir en un accident amb una pistola a la casa familiar de Villa Giralda a Estoril, Portugal, fet que li causà un gran trauma. L'ambaixada espanyola a Portugal va emetre un comunicat [2] explicant que mentre el príncep Alfons estava netejant l'arma amb el seu germà, fou disparat un tret que li tocà el cap i morí al cap d'uns minuts. L'accident es produí a dos quarts de nou del vespre, després que l'infant retornés dels actes de Dijous Sant.
Ràpidament s'estengué el rumor en els diaris que l'arma estava a les mans de Joan Carles en el moment de l'accident.
En la reunió del 25 d'agost del 1948 entre Francisco Franco, llavors Cap d'Estat d'Espanya, i Joan de Borbó, Comte de Barcelona, es va acordar que el Príncep Joan Carles es traslladés a Espanya per a cursar allí els seus estudis. Segons l'acord, va estudiar a Madrid el batxillerat. Posteriorment va realitzar la seva instrucció militar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1955-1957), a l'Escola Naval Militar de Marín a Pontevedra (1957-1958) i finalment a l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier (Múrcia) (1958-1959).
La residència oficial del rei és el Palacio Real. Aquest palau l'empra per celebrar-hi actes oficials i grans cerimònies d'estat. No resideixen habitualment en aquest palau, sinó en el Palau de la Zarzuela, on hi entrà a viure el 1962 després de contraure matrimoni amb Sofia de Grècia.
_01.jpg)
Joan Carles té preferència pels cotxes esportius i de gran cilindrada. Actualment (2010) es desplaça amb un Audi RS6 (V10 de 579 CV), a part de tenir un Audi A8 blindat amb el motor màxim (V12).[3] Altres cotxes que ha tingut són un Porsche 959, amb el que tingué un accident quan es dirigia amb la seva filla al Pirineu, el biplaça Nissan 350Z i el també esportiu Mercedes SL55K AMG. Aquest parc automobilístic es complementa amb motos com Harley Davidson i una MV Augusta.[4] A més d'aquests cotxes propietat del monarca, aquest també té a disposició els cotxes que pertanyen a la casa reial (oficialment sota Patrimonio Nacional), dels quals destaquen tres Rolls Royce Phantom IV (adquirits per Franco) i un Mercedes 540 G4 de sis rodes, regal de Hitler a Franco pel seu aniversari.[5]
Joan Carles és un aficionat de l'esquí. Cada hivern se'l veu a Vaquèira-Beret, on hi té una casa, i a Candanchú (Alt Aragó). L'hivern del 1993 es va trencar la cama esquiant.[6]
També té un palau a Mallorca, el Palau de Marivent, cedit en el seu dia per la Diputació provincial. En les seves estades a l'illa aprofita per practicar una altra de les seves conegudes aficions, els iots. El 1972 va competir en els jocs olímpics en l'antiga modalitat Dragó, tot i que no guanyà cap medalla. El 1979 el rei Fahd de l'Aràbia Saudita li regalà el segon Fortuna, tot i que no fou declarat a Hisenda ja que oficialment era propietat de Patrimonio Nacional. L'any 2000 estrenà el Fortuna III, construït als Estats Units, i amb un casc tractat d'una manera especial perquè les turbines de la nau li proporcionessin una velocitat de 70 nusos (al voltant de 130 km/h). Conegut popularment com el Bribón.
Cada any participa amb aquest vaixell a la Copa del Rei, la seva copa, en aigües mallorquines. L'últim vaixell que va estrenar l'estiu del 2007 és un Transpac 52 d'última generació (la fórmula 1 del mar).[7]
Una afició no tant coneguda és la caça. L'octubre de 2004 el rei indignà els activistes mediambientals després de matar nou óssos (un dels quals era una femella embarassada) a Romania.[8]
També s'acusa Joan Carles d'haver disparat, l'agost de 2006, a un ós emborratxat (Mitrofan) en el transcurs d'una cacera privada a la província de Vólogda, Rússia. La casa reial nega aquestes acusacions, que són fetes per les autoritats regionals russes.[9]
També ha transcendit que el rei se sotmet periòdicament a tractaments anti-envelliment a un hospital de Barcelona.[10]
Ascendents [modifica]
El rei Joan Carles és descendent directe d'importants governants de diversos països europeus. És descendent de la reina Victòria I del Regne Unit a través de la seva àvia Victòria Eugènia; de Lluís XIV de França a través de la Casa de Borbó; de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, membre de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic; i de la Casa de Savoia d'Itàlia.
Núpcies i descendents [modifica]
El 14 de maig del 1962 es casà amb la princesa Sofia de Grècia, filla dels reis Pau I de Grècia i Frederica de Hannover. Amb Sofia de Grècia ha tingut tres fills:
- Helena de Borbó i Grècia (la Infanta Helena d'Espanya) nascuda a Madrid el 20 de desembre del 1963 i casada el 18 de març del 1995 amb l'aristòcrata Jaime de Marichalar.
- Cristina de Borbó i Grècia (la Infanta Cristina d'Espanya) nascuda a Madrid el 13 de juny de 1965, i casada el 4 d'octubre 1997 amb Iñaki Urdangarín.
- Felip de Borbó i Grècia (el Príncep Felip d'Espanya), Príncep de Girona, Astúries i Viana, nat a Madrid el 30 de gener del 1968 i casat el 22 de maig del 2004 amb Letizia Ortiz Rocasolano.
Hereu de la Corona [modifica]
El 26 de juliol, 1947 Franco va convertir Espanya en reialme, amb l'aprovació de la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado. Posteriorment, designà el Príncep Joan com el seu successor a títol de rei, la qual cosa va ser ratificada per les Corts franquistes el 22 de juliol de 1969, davant les quals Joan Carles va jurar lleialtat a Franco i als principis fonamentals del Movimiento. D'acord amb la tradició, la successió havia de recaure en el seu pare, Joan de Borbó i Battenberg, hereu del derrocat Alfons XIII d'Espanya. No obstant això, l'existència d'un moviment contra el franquisme i que volia la restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó, Comte de Barcelona (que hauria d'haver regnat amb el nom de Joan III), i les no gaire cordials relacions d'ell amb Franco, van fer que aquest decidís imposar un salt en la línia successòria. Com que no podia ostentar el títol de Príncep d'Astúries, que corresponia al seu pare, fou creat el de Príncep d'Espanya (que només usà ell). Aquest salt, acceptat a contracor pel Príncep Joan, va crear un conflicte intern en la Casa Reial d'Espanya. El Comte de Barcelona no va renunciar oficialment als seus drets successoris fins a 1977,[11] quan el regnat del seu fill era ja un fet, conservant però el títol de Comte de Barcelona. El Príncep Joan va ser proclamat rei amb el nom de Joan Carles, ja que hauria resultat conflictiu que arribés a regnar amb el nom de Joan III, que corresponia al seu pare.
Joan Carles va assumir interinament el lloc de Cap d'Estat durant el franquisme (19 de juliol a 2 de setembre, 1974 i 30 d'octubre a 20 de novembre, 1975), per causa de les malalties de Franco. Després de la mort de Franco, va ser proclamat rei d'Espanya el 22 de novembre, 1975.[12][13]
Regnat [modifica]
Després de la mort de Francisco Franco, Joan Carles I ràpidament va impulsar reformes democràtiques, que van sorprendre els elements franquistes de la societat. Va designar Adolfo Suárez González, un exdirigent del Movimiento Nacional, com a president del Govern. El 16 de febrer de 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya, en un acte celebrat al Saló del Tinell, conscient que l'ús oficial de la llengua catalana havia estat prohibit pel general Franco, el rei Joan Carles pronuncià bona part del seu discurs en català: «Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribució essencial i que no té preu. L'afecció dels catalans a la llibertat és llegendària, i sovint ha estat fins i tot heroica. El català és amic de les coses concretes i, per això, és també realista, ordenat i treballador. En aqueixa terra floreix l'esperit de solidaritat; la cooperació, l'obertura i la comprensió envers els altres hi són fàcils. Per això, tant de bo que el vostre exemple i la vostra voluntat decidida facin que aqueixes virtuts catalanes influeixin benèficament en molts d'altres espanyols».
El 15 de juny, 1977, es van realitzar les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco. Al mateix temps, el rei Joan Carles va jugar un paper decisiu [14] en les converses entre el govern d'Adolfo Suárez i els delegats de l'Assemblea de Parlamentaris catalans, per tal de restablir les institucions catalanes que havien estat abolides per Franco. L'any anterior, el rei ja havia pres la iniciativa d'iniciar els contactes amb el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, i el 29 de juny de 1977 el va rebre al Palau de la Zarzuela. Mesos després, el rei Joan Carles signà el Reial Decret del 29 de setembre que restablia la Generalitat de Catalunya i en nomenava president Josep Tarradellas i Joan.
El 1978 els ciutadans espanyols van aprovar en referèndum la nova Constitució que va reconèixer Joan Carles com a rei d'Espanya, amb les atribucions pròpies d'un monarca constitucional. Aquestes es descriuen al "Títol II. De la Corona" de la constitució.[15] L'article 56 apartat 1 diu que "El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis." Altres articles especifiquen que la figura del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat, que és l'encarregat de sancionar i promulgar les lleis, de convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions, del comandament suprem de les Forces Armades, i d'exercir el dret de gràcia. També li correspon declarar la guerra i la pau. I la Constitució també especifica que el pressupost de la Casa Reial, "per al seu sosteniment", es desprendrà dels Pressupostos de l'Estat.
El 1979, el rei Joan Carles I va instituir la Ruta de Quetzal i la va promoure culturalment entre els estudiants espanyols que viatjaven a Llatinoamèrica. És el primer monarca espanyol que visità Puerto Rico, l'any 1987.
Un intent de Cop d'Estat es va realitzar el 23 de febrer, 1981 conegut com a "23-F". Aquest dia, durant la investidura del candidat a la Presidència del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, es va produir la presa del Congrés dels Diputats per part de forces de la Guàrdia Civil al comandament del tinent coronel Antonio Tejero Molina. Simultàniament en la Capitania General de la VI Regió Militar (València) el tinent general Jaime Milans del Bosch va ocupar els carrers de la ciutat amb tancs i va haver-hi diversos conats en altres punts, com la presa dels estudis de Televisió Espanyola de Prado del Rey (Madrid). El rei va sortir ràpidament a la televisió per cridar els espanyols a donar suport al govern legítimament democràtic. El govern democràtic va ser restaurat, a la vegada que la monarquia quedava afermada per l'actuació del rei com a salvador de la situació. La monarquia, molt qüestionada sobretot per les bases dels partits d'esquerra durant la Transició, els quals li atribuïen ser part de la continuació del franquisme només que amb un altre tarannà, va quedar així més legitimada després de l'intent colpista. El fet que el cop d'estat fou fet per militars pro-monàrquics (Alfonso Armada, un dels revoltats, fou secretari general de la Casa del Rei durant 17 anys) pot fer pensar que fou preparat per legitimar la figura del Rei.
Des de 1981 fins a l'actualitat la monarquia i el rei s'han cenyit al seu paper constitucional, abandonant perilloses incursions polítiques. L'any següent fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà (Alemanya), en reconeixement dels seus esforços en favor de la integració europea.[16] El 1983 fou guardonat amb la primera Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, concedida pel Govern de les Illes Balears, i amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit pel Govern de Veneçuela i la UNESCO. L'any 1985, abans de sancionar i aprovar la llei que legalitzava l'avortament a Espanya, va viatjar fins al Vaticà per demanar al Papa, contrari a l'avortament, la seva comprensió.
El 23 d'abril del 2001 va declarar (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.»[17] Això va desfermar polèmica a Catalunya i a l'Amèrica Llatina, on molts van trobar inacceptables aqueixes paraules.
L'11 de març de 2004, poc després d'un atemptat terrorista a l'estació d'Atocha (Madrid), va presidir els enterraments d'Estat de les víctimes. Un any després inaugurà el monument conegut com a Bosc dels Absents, on es plantaren el mateix nombre d'arbres que les víctimes mortals (191). Tres anys després, juntament amb la reina Sofia i amb els Prínceps d'Astúries, acompanyat dels membres del Govern, inaugurà també un nou monument en record a les víctimes i presidí la posterior cerimònia solidària.
El 13 de març de 2007 es desplaçà amb la reina Sofia a Alger (Algèria) amb motiu d'una visita oficial de 3 dies. En una entrevista amb el president algerià, Abdelaziz Buteflika, es va declarar partidari de l'oferiment d'una possible autonomia a la regió marroquina del Sàhara Occidental, fet que Algèria recolza, 30 anys després del sorgiment nacionalista conegut com a Front Polisario.
El Juliol de 2007 començà una sèrie consecutiva d'esdeveniments que trencaren amb la calma habitual sobre la figura del rei i que alguns arribaren a qualificar d'annus horribilis.[18] Primer, la censura per part de l'Audiència Nacional de l'últim número de la revista El Jueves on en portada es veia un dibuix de Felip de Borbó intentant tenir descendència, generà una àmplia polèmica.[19]
Després, la primera visita del monarca a Ceuta provocà un conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc. El primer ministre del Marroc havia dit que confiava que els reis renunciarien a la visita prevista a Ceuta. Com que no va ser així, l'ambaixador marroquí a Madrid fou "cridat a consultes" per un període indeterminat.[20][21]
Més tard, el 10 de Novembre, Joan Carles va adquirir un protagonisme internacional desconegut des del 23-F, arran d'un incident diplomàtic en el marc de la Cimera Iberoamericana. Hugo Chávez, en el seu discurs, titllava Aznar de feixista, acusant-lo d'estar involucrat en el cop d'estat contra la seva persona. José Luis Rodríguez Zapatero, davant els atacs a Aznar, demanà "respecte" per aquest en tant que escollit democràticament. Durant aquesta defensa d'Aznar, Zapatero era constantment interromput pel president veneçolà. Aleshores, Joan Carles es removia a la cadira fins que, visiblement irritat, feu callar Chávez en sec deixant-li anar un "¿Por qué no te callas?" Més tard també, mentre el president de Nicaragua Daniel Ortega carregava contra l'empresa espanyola Unión Fenosa per les seves "tàctiques gansterils" i acusava els ambaixadors espanyols d'haver intentat interferir en les eleccions nicaragüenques de l'any anterior contra les possibilitats de victòria del FSLN, el rei abandonà la sala.[22][23]
També el 2007, arran d'una visita del monarca per inaugurar el Parc científic i tecnològic de Girona, on aquest aprofità per defensar la unitat d'Espanya,[24] diversos joves concentrats a l'exterior cremaren fotos del monarca en senyal de protesta.,[25] crema que s'estengué més tard a diversos punts de Catalunya. Arran d'aquestes protestes i d'altres com les acusacions del senador Iñaki Anasagasti,[26] el rei, en un moviment inusual en ell, sortí a defensar el seu paper des d'Oviedo al·legant que la monarquia havia permès el major període de democràcia des de la dictadura.[27][28]
La davallada de popularitat del rei d'Espanya [modifica]
El 2011 les informacions que implicaven el gendre del rei, Iñaki Urdangarin, en un escàndol financer afectaren la credibilitat del monarca espanyol i de tota la casa reial.
Un altre cas vulnerà més encara la imatge del rei. El 9 de febrer de 2012, el setmanari alemany Der Spiegel va publicar un cable diplomàtic que el govern alemany havia desclassificat que revelava que el monarca espanyol havia manifestat certa simpatia cap als militars golpistes durant una trobada amb Lothar Lahn que era aleshores l'ambaixador d'Alemanya a Espanya.[29]
Pocs mesos després un altre episodi creà una nova polèmica més aguda encara. El 14 d'abril de 2012, Joan Carles va patir una fractura de maluc mentre caçava elefants, espècie en perill d'extinció i protegida a gran part d'Àfrica, a Botswana,[30] provocant preguntes sobre com s'havia finançat aquella expedició.
Al juny de 2012 una altra notícia afectà de nou negativament la figura del sobirà espanyol, quan aparegué la notícia a diversos diaris que dues persones reivindicaven ser fills del rei, el català Albert Solà i la belga Ingrid Sartiau. Primer la informació es va publicar al Punt Avui[31] i l'endemà amb un article més complet al Diari de Girona.[32] El diari belga Le Soir també dedicà un article a aquesta divulgació [33]
Joan Carles i la independència catalana [modifica]
Una setmana després de l'èxit de la Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", el 18 de setembre de 2012, es féu pública una carta del rei d'Espanya en la qual apel·lava a la unitat dels espanyols [34] Després d'aquesta polèmica, durant l'assistència del sobirà espanyol a Catalunya per a inaugurar la nova terminal del grup xinès Hutchinson al Port de Barcelona, per mor de manifestar el seu rebuig a les declaracions del monarca el president Mas es negà a fer una foto amb ell.[35]
La fortuna del rei d'Espanya [modifica]
La fortuna del rei és difícil de quantificar. La revista Forbes (abril 2003) incloïa Joan Carles I en el sisè lloc dels monarques més rics d'Europa, amb una fortuna de 1.790 milions d'euros, al lloc 134 entre els més rics del món. Així mateix, la casa reial cada any rep una aportació dels Pressupostos Generals de l'Estat, que per exemple el 2007 fou de 8,3 milions d'euros, el 2008 de 8,7 milions d'euros i el 2009 de 8,9 milions d'euros. Això és sota el concepte de sosteniment de família i casa.[36][37]
Es desféu una part d'ombra sobre els ingressos de la casa reial el 2012 quan arran de la crisi econòmica i de les reduccions de sou consegüents a aquesta es revelà que el rei rebia un sou anual de 292.752 euros bruts mentre que el seu fill en cobrava 146.376.[38] El rei i la seva fortuna feren l'objecte d'un article del diari estatunidenc, el New York Times a finals de setembre de 2012. [39] A l'article els periodistes afegien que a més del patrimoni conegut no existia cap llista de tots els nombrosos regals (com ara cotxes de luxe, iots o residències secundàries) rebuts pel monarca al llarg del seu regne. L'opacitat de les finances de la casa reial espanyola han estat criticades constantment pel diputat d'ERC Joan Tardà que presentà, després de diverses iniciatives anteriors rebutjades pel govern espanyol o la Mesa del Congrés gràcies als vots del PSOE, PP i CiU, el 15 d'abril de 2009 al tribunal d'Estrasburg una demanda contra l'Estat espanyol per manca de transparència en aquest afer.[40]
Salut [modifica]
Un tumor benigne va ser retirat del pulmó del Rei Joan Carles en una operació portada a terme a l'Hospital Clínic de Barcelona el dissabte 8 de maig de 2010. El monarca de llavors 72 anys d'edat, s'esperava que se li permetés a casa en tres o quatre dies, i capaços de renovar l'activitat física completa en un parell de setmanes. L'operació es va produir com a resultat d'una revisió anual, i els metges va dir que el procediment va anar bé i que Joan Carles no necessitaria més tractament de seguiment. En una convenció de premsa de l'equip quirúrgic, va dir que els tumors de 17-19mm havien estat eliminats amb anestèsia general al pulmó dret no contenien cèl·lules malignes. "Aquesta és una bona notícia", va dir el doctor Laureano Molins, que havia dirigit l'operació.
L'abril de 2012 el rei Joan Carles va haver de sotmetre's a una cirurgia l'Hospital Sant José de Madrid, després d'una caiguda en un viatge privat durant la cacera d'un elefant a Botswana. Va patir una fractura triple del maluc. [41]L'accident va tenir lloc el 13 d'abril a la seva residència durant un safari per la regió del delta de l'Okavango.[42]
| Precedit per: Rei d'Espanya Alfons XIII |
Rei d'Espanya.svg){kind=small} 22 de novembre de 1975– |
Succeït per: - |
Referències [modifica]
- ↑ http://video.publico.es/videos/0/11674
- ↑ Citació de Paul Preston, Juan Carlos: Steering Spain from Dictatorship to Democracy (New York: W.W. Norton, 2004), 101.
- ↑ http://www.motorspain.com/21-01-2010/marcas/audi/juan-carlos-i-y-su-audi-rs6
- ↑ http://www.elmundo.es/2003/09/07/cronica/1469462.html
- ↑ http://motor.terra.es/ultimas-noticias-actualidad/articulo/rolls_rey_futuro_20712.htm
- ↑ http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/noticia.asp?pkid=30854 (castellà)
- ↑ http://www.hola.com/casasreales/2007/07/20/rey-principe-regata/
- ↑ Romania: Elite Hunting Spree Sparks Calls For Better Animal Protection, Radio Free Europe/Radio Liberty 27 Gener 2005
- ↑ "Royal row over Russian bear fate", BBC, 20 Octubre 2006]
- ↑ http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/noticia.asp?pkid=226430
- ↑ Renúncia al Tron de Joan de Borbó, a Youtube
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=ZKZITEcRAvo YouTube - Franco nombra sucesor a Juan Carlos I que jura los cargos del movimiento
- ↑ Coronació de Joan Carles I
- ↑ PRESTON. Paul, Juan Carlos. El Rey de un pueblo, Barcelona, 2003 (pàgs. 450-453).
- ↑ http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/c78/cons_cata.pdf
- ↑ Llista de guardonats al Premi Internacional Carlemany, al web de l'ajuntament d'Aquisgrà.
- ↑ GALEOTE. A., Por voluntad libérrima 29/04/2001 Article al diari El Mundo que recull i comenta aquestes paraules (castellà)
- ↑ http://www.20minutos.es/noticia/305514/0/annus/horribilis/rey/
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/espana/Audiencia/prohibe/venta/ultimo/numero/Jueves/presunto/delito/injurias/Corona/elpepuesp/20070720elpepunac_15/Tes
- ↑ http://www.20minutos.es/noticia/301030/0/ceuties/reciben/reyes/ Visita del rei a Ceuta
- ↑ http://www.20minutos.es/noticia/299589/0/marruecos/visita/reyes/ Conflicte diplomàtic amb Marroc
- ↑ Biografia per la fundació CIDOB (castellà)
- ↑ Spain's fast-living king turns 70 a BBC News (anglès)
- ↑ El rei avisa que no s'ha de perdre la unitat d'Espanya al diari AVUI+
- ↑ La fiscalia espanyola obre diligències per la protesta d'ahir contra la visita de Joan Carles a Girona a Vilaweb
- ↑ http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2007/07/el-bribn.html
- ↑ El rei es reivindica al diari AVUI+
- ↑ Spain king defends monarchy role a BBC News (anglès)
- ↑ Article a Vilaweb, el 5 de febrer de 2012
- ↑ Article al diari El Punt Avui, 14 d'abril de 2012
- ↑ Article breu al Punt Avui, el 10 de juny de 2012
- ↑ Notícia al Diari de Girona, l'11 de juny de 2012
- ↑ Article al diari Le Soir, el 13 de juny de 2012
- ↑ Notícia a Vilaweb, el 18 de setembre de 2012
- ↑ Article de Vilaweb, el 27 de setembre de 2012
- ↑ http://www.sgpg.pap.meh.es/Presup/PGE2008Ley/PGE-ROM/doc/1/3/1/2/1/N_08_E_R_31_101_1_1_1_1911M_2.PDF Factura de la casa reial
- ↑ http://www.casareal.es/laCasa/laCasa-ides-idweb.html Pressupostos casa reial
- ↑ Notícia a 'El Punt-Avui, el 18 de juliol de 2012
- ↑ Article de Vilaweb, el 29 de setembre de 2012
- ↑ Article del Diari de Balears, el 16 d'abril de 2009
- ↑ [1]
- ↑ News Summary
Enllaços externs [modifica]
- (castellà) Pàgina oficial de la Casa Reial d'Espanya
- Persones vives
- Reis d'Espanya
- Medalles d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
- Cavallers de la Lligacama
- Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
- Dinastia borbònica
- Gran Creu de l'orde de Sant Olaf
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Guanyadors del Premi Internacional Carlemany
