Joan Clímac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Clímac,
Joan de l'Escala,
Joan Escolàstic, o
Joan del Sinaí

Icona russa, s. XIII, amb el sant i els sants Jordi i Blai (St. Petersburg, Museu Rus)
abat; Pare de l'Església oriental
Nom secular Ἰωάννης τῆς Κλίμακος (Ioánnes tes Klímakos)
Naixement ca. 525
Síria
Defunció 30 de març de 606
Monestir de Santa Caterina del Sinaí, Egipte)
Enterrament Santa Caterina del Sinaí
Commemoració en Església Catòlica Romana, esglésies catòliques orientals, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Comunió Anglicana
Canonització Antiga
Festivitat 30 de març; a més, el quart diumenge de Quaresma (ortodoxos)
Fets destacables Abat del Monestir de Santa Caterina del Sinaí; teòleg, autor de Κλίμαξ (Scala Paradisi)
Orde Monjos basilians
Iconografia Hàbit de monjo, amb un llibre; amb una escala per la que pugen àngels

Sant Joan Clímac o Joannes Climacus (Ἰωάννης ὁ Κλίμακος, "el de l'escala"), de renom L'Entès (Σκολαστικός) (Síria, ca. 525 - Mont Sinaí, 606) fou un monjo basilià i escriptor bizantí del segle VI. El seu únic nom era Joan, però se li va afegir "Clímac" per la seva obra Κλίμαξ (L'escala). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. També és conegut com a Joan de l'Escala, Joan l'Escolàstic i Joan el Sinaïta. No s'ha de confondre amb el patriarca Sant Joan Escolàstic de Constantinoble.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut probablement a Síria, als setze anys ingressà com a novici al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, sota la direcció del monjo Martiri. Quan aquest morí, Joan volgué fer vida ascètica i es retirà a una cova a la muntanya, vivint com a eremita durant vint anys. Mentrestant estudià la doctrina i la vida dels sants, aprofundint-hi i adquirint una saviesa que després reflectiria en els seus escrits.

Anà al monestir de Raithu, a la vora del Mar Roig, i cap al 600, els monjos de Santa Caterina del Sinaí li demanaren que fos el seu abat. Va ésser-ho durant quatre anys; llavors renuncià al càrrec i tornà a la vida eremítica. Va morir al tomb dels cent anys probablement vers el 606. Un monjo anomenat Daniel va escriure la seva vida.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure un bon nombre d'obres teològiques i doctrinals. Les més conegudes van ésser Κλίμαξ o Escala al Paradís, escrit a demanda de l'abat de Raithu Joan, i Liber ad Pastorem, una regla per als clergues, inspirada, potser, en la Regula pastoralis del papa Gregori el Gran.

L'Escala descriu un mètode per aconseguir fer arribar l'ànima a Déu, fent servir la metàfora d'una escala. El llibre distingeix les principals virtuts i defectes de la vida monàstics, centrant-se en l'absència de passions (apatheia) i la pràctica de la pregària del cor (hesychia o ἡσυχία). El monjo ha de superar trenta esglaons, que corresponen a l'edat de Crist quan es va batejar al Jordà. L'obra va ésser traduïda al llatí, el siríac, l'armeni, l'eslau i va ésser una de les més llegides al cristianisme ortodox, especialment durant la Quaresma.

Nombroses icones orientals van representar la via de l'escala, amb monjos que la pugen, essent rebut al final per Jesús; pel camí, figures d'àngels i dimonis intenten ajudar o perdre els cristians que són a mig camí.

Veneració[modifica | modifica el codi]

És venerat per totes les confessions cristianes el 30 de març, aniversari de la seva mort; els ortodoxos també el commemoren el quart diumenge de Quaresma. És molt venerat a Rússia, on té nombroses esglésies dedicades.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Clímac