Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona 1896 - 1926) fou un escriptor i intel·lectual català. Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i també als Estudis Universitaris Catalans. Era força interessat en la problemàtica del pensament, i per això aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia. Estudià filosofia del dret amb Eugeni d'Ors a Barcelona i amb Rudolf Stammler, a Berlín, alhora que militava a Acció Catalana.

Fou pensionat per l'ajuntament de Barcelona per a ampliar estudis d'economia i de finances, i fou nomenat cap d'estadística municipal el 1924, però la dictadura del general Miguel Primo de Rivera li impedí ocupar el càrrec. Viatjà per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra, col·laborà en Quaderns d'Estudi, en La Revista, en Revista de Catalunya i en La Publicitat (1920-26), on s'encarregà de la pàgina d'economia amb el pseudònim Observer.

A través dels seus escrits i conferències incorporà nous corrents europeus a la cultura catalana, com les teories de Bertrand Russell. També traduí del grec tres volums dels Diàlegs de Plató per a la Fundació Bernat Metge el 1924-1928. Morí jove i en honor seu es va instituir el Premi Joan Crexells de narrativa.

Obres

• “La història a l'inrevés” (1968)
• “Primers assaigs” (1933)
• “De Plató a Carles Riba” (1996),
• “Cròniques Europees. Berlín-Londres, 1920-26” (1997),
• “Escrits d'economia i finances” (1998-2000)