Joan Crisòstom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan Crisòstom

Mosaic a l'església de Santa Sofia de Constantinoble
Bisbe, confessor,
Doctor de l'Església (1568), Gran Pare de l'Església Oriental;
a Orient: Gran Jerarca, Professor Ecumènic
Nom secular Ιωάννης ο Χρυσόστομος (Ionánnes o Hrysóstomos, "el de la boca d'or")
Naixement ca. 347
Antioquia de l'Orontes
Defunció 14 de setembre de 407
Comana del Pont
Enterrament Crani i mà dreta, Monestir Vatopediu (Athos, Grècia); 1204-2004, a Roma; 438-1204, Constantinoble
Commemoració en Esglésies orientals antigues, Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 13 de setembre (occident; abans, 14 de setembre); 13 de novembre (orient; abans, 14 de setembre) (a orient, a més: 9 de gener (27 de gener al calendari julià) (traslació de les relíquies), 30 de gener (Tres Sants Jerarques))
Fets destacables Bisbe i patriarca de Constantinoble (397), teòleg i filòsof
Iconografia robes de bisbe grec, llibre; amb un rusc, amb un colom blanc
Patronatge Constantinoble, educació, epilèpsia, professors, oradors

Joan Crisòstom (Joannes Chrysostomus, Άγιος Ιωάννης ο Χρυσόστομος, "el de la boca d'or") fou un religiós, patriarca i sant grec. L'església ortodoxa grega el commemora el 13 de novembre i la catòlica el 27 de gener. Els seus atacs implacables en contra dels jueus foren condensades en Adversus Judaeos ("en contra dels jueus") una sèrie d'homilies que s'han distribuït en molts grups per tal de fomentar l'antisemitisme.[1] Steven Katz cita les homilies de Crisòstom com "el gir decisiu en la història de l'antijudaisme cristià, al seu torn, l'última conseqüència desfigurant es produí en l'antisemitisme polític d'Adolf Hitler".[2] James Parkes diu que són "les denúncies més horribles i violentes del judaisme que es troben en els escrits d'un teòleg cristià".[3] Els seus sermons contra els jueus impulsaren la idea, entre l'església cristiana - i de retruc a la societat europea - que els jueus són els responsables col·lectivament de la mort de Jesús.

Vida[modifica | modifica el codi]

Placa de marès, s. XI (París, Louvre)
Manuscrit bizantí del s. XIII (Moscou)
Estàtua a S. Nicolau de Praga, s. XVIII
Monestir de Vatopedi, on hi ha les restes del sant

Va néixer a Antioquia vers el 347 (entre el 344 i el 354) fill de Segon, un general imperial que va morir poc després deixant vídua a la seva dona i mare de Joan, Antusa. Fou ella qui va educar al fill en la fe religiosa.

Després de ser ordenat es va retirar a un monestir prop d'Antioquia i més tard a una cova solitària on es va aprendre la Bíblia de memòria. A la cova la seva salut es va ressentir i va haver de tornar a Antioquia on fou ordenat diaca pel bisbe Meleci el 381, i després fou ordenat prevere per Flavià I d'Antioquia, successor de Meleci, el 386.

Va esdevenir famós per la seva eloqüència i predicacions i a la mort de Nectari, arquebisbe i patriarca de Constantinoble, Eutropi, el ministre eunuc de l'emperador Arcadi, el va elegir com a successor i l'elecció fou ratificada pel poble i el clergat el 397.

Trobigild, un cabdill ostrogot, amb l'ajut del general imperial traïdor Gaines, enemic d'Eutropi, va atacar Constantinoble, i va demanar a canvi de la pau, el cap d'Eutropi, que es va amagar a la catedral. Joan el va salvar amb la seva eloqüència, però només temporalment

Les seves homilies inflamades, la seva oposició a la manera de viure a la capital, i els costums de la gent de classe alta, li van donar suport del poble però li van causar molts enemics i entre ells l'emperadriu Eudòxia, que dominava a l'emperador.

Va fer una visita a Àsia on va deposar tretze bisbes acusats de simonia i això encara va fer disminuir la seva popularitat entre els dirigents.

Mentrestant, un conflicte va esclatar a Egipte entre Teòfil, patriarca d'Alexandria, i els monjos de Nítria que seguien les opinions d'Orígenes; els dissidents eren encapçalats pels germans Tall, família enemistada de lluny amb Teòfil (per culpa segurament d'aquest), que els va excomunicar, i va fugir a Constantinoble on va demanar protecció a Joan.

El conflicte fou dur, atès que semblava que el patriarca podia ser acusat d'heretgia. L'emperadriu Eudòxia protegia al bisbe i Crisòstom als monjos de Nítria, i tot l'afer fou utilitzat per convocar un sínode en el qual Crisòstom (que no hi va ser present fins que quatre bisbes clarament enemics en foren apartats) fou deposat i la sentència fou signada per 45 bisbes (404).

Quan es va saber la notícia van esclatar aldarulls a la capital en favor seu i, a més, es va produir un terratrèmol que fou interpretat com un senyal d'oposició a la deposició, i al cap de pocs dies l'emperadriu el va cridar de nou. Tanmateix, uns dos mesos després el va tornar a enviar a l'exili després que Crisòstom fes un discurs molt dur per les molèsties que causava la inauguració d'una estàtua d'Eudòxia prop de la catedral. Un nou sínode dirigit per Teòfil, el va deposar un altre cop i fou enviat a la ciutat de Cucusus entre Isàuria, Cilícia i Armènia.

Els seus contactes amb altres religiosos van aconsellar el seu trasllat a un altre punt, a Pitius al Pont (moderna Abkhàzia), a l'extrem de l'Imperi (407), però del cansament del viatge va morir quan eren a Comana, al Pont, quan tenia uns 60 anys.

El seu exili va causar un cisma, ja que una facció anomenada joanistes, es va separar de l'església i va refusar reconèixer als patriarques de Constantinoble que el van succeir, i van romandre separats fins al 438 quan l'arquebisbe Procle (434-446) va convèncer a l'emperador Teodosi II de portar les restes de Crisòstom a la capital, on foren rebudes amb els màxims honors.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  1. Homilies sobre diferents parts de les escriptures i doctrina (Adversus judaeos)
  2. Comentaris, principalment sobre la Bíblia
  3. Epístoles a diferents persones
  4. Tractats sobre diversos temes, per exemple sobre sacerdoci (6 llibres), divina providència (3 llibres) i altres
  5. Litúrgies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Laqueur, p. 48.
  2. Katz, Steven. «Ideology, State Power, and Mass Murder/Genocide». A: Lessons and Legacies: The Meaning of the Holocaust in a Changing World. Northwestern University Press, 1999. 
  3. James Parkes, Prelude to Dialogue (London: 1969) p. 153; cited in Wilken, p. xv.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Crisòstom



Precedit per:
Nectari
Patriarca de Constantinoble
398-404
Succeït per:
Arsaci de Tars