Joan Damascè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Damascè, o
Crisòrroas

Icona àrab del s. XIX
Bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1890)
Nom secular àrab: يوحنا ابن ﺳﺮﺟﻮﻥ (Yuḥannā ibn Sarjūn, "Joan fill de Sarjun") o يوحنا الدمشقي' (Yuḥannā Al Demashqi, "Joan de Damasc"); grec: Ιωάννης Δαμασκήνος (Iôannês Damaskênos)
Naixement ca. 676
Damasc (Síria)
Defunció 4 de desembre de 749
Monestir de Mar Saba (Palestina)
Enterrament Monestir de Mar Saba
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 4 de desembre (27 de març fins al 1969)
Iconografia Robes de bisbe; rotlle de papir

Joan Damascè (Joannes Damascenus, Ἰωάννης Δαμασκηνός) fou un prevere i escriptor eclesiàstic sirià de la primera meitat del segle VIII. Venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes, Lleó XIII el va proclamar Doctor de l'Església en 1890

Biografia[modifica | modifica el codi]

Icona representant Joan Damascè.

Va néixer a Damasc en una família àrab de fe cristiana d'alt rang. Era fill de Sarjūn ibn Manṣūr i nét de Manṣūr, que havia estat el primer de la família a ocupar un alt càrrec en l'administració del califa omeia Muàwiya I. De jove, pels seus dots intel·lectuals i la posició de la família, va ser conseller del califa, que el nomenà ḥāǧib (responsable de l'administració) a Damasc. La tolerància religiosa de l'època li permetia practicar obertament el cristianisme i ésser considerat amic de l'Islam.

Caigut en desgràcia, va ser processat per traïció i li va ser tallada la mà esquerra. Llavors marxà de Damasc i es va dedicar al servei de l'església; es va fer monjo a Sant Saba, monestir entre Betlem i Jerusalem, on va ésser bisbe i on residí fins a la seva mort.

Predicà i escrigué molt, i fou considerat com el "Sant Tomàs d'Orient"; fou un orador destacat i va rebre el renom de Chrysorrhoas ("discurs d'or"). Va morir cap al 749, als 73 anys.

Obres[modifica | modifica el codi]

L'obra més reconeguda és De Fide Orthodoxa, on sosté la virginitat de la Mare de Déu i de Santa Anna, la seva mare. Contrari a la iconoclàstia decretada per Lleó III de Bizanci en 726, les seves tesis van ser acceptades al Segon Concili de Nicea, el 787, quan ja havia mort. Obres seves són:

  1. Κεφάλαια φιλοσοφικά (principals punts de la filosofia i la dialèctica).
  2. Περὶ αἱρέσεων (heretgies i el seu origen).
  3. Ἔκδοσις ἀκριβὴς τῆς ὀρθοδόξου πίστεως, (fe ortodoxa).
  4. Πρὸς τοὺς διαβάλλοντας τὰς ἁγίας εἰκόνος, (contra l'ús d'imatges als temples).
  5. Λίβελλος νερὶ ὀρθοῦ προνοήματος, (confessió de fe).
  6. Τόμος, (obra contra els jacobites i els monofisites o eutiquians).
  7. Κατὰ Μανιχαίμν διάλογος, (discurs contra els maniqueus).
  8. Διάλογος Σαρακηνοῦ καὶ Χριστιανοῦ (un diàleg entre un sarraí i un cristià).
  9. Περὶ δρακόντων, (fragment sobre dragons).
Monestir de Sant Saba, on va viure i és enterrat el sant.
  1. Περὶ ἁγίας τριάδος (sobre la Santíssima Trinitat).
  2. Περὶ τοῦ τρισαγίου ὕμνου (sobre l'himne Trisagium).
  3. Περὶ τῶν ἁγίων νηστειῶν (sobre les festes).
  4. Περὶ τῶν ὀκτὼ τῆς πονηρίας πνευμάτων, (sobre els vuit esperits).
  5. Εἰσαγωγὴ δογμάτων στοιχειώδης. (instrucció sobre els dogmes elementals dels cristians).
  6. Περὶ συνθέτου φύσεως, (tractat contra els acefalians).
  7. Περὶ τῶν ἐν τῷ Χριστῷ δύο βελημάτων καὶ ἐνεργειῶν καὶ λοιπῶν φυσικῶν ἰδιωμάτων, (sobre la doble voluntat i l'acció de Crist i altres propietats físiques).
  8. Ἔπος ἀκριβέστατον κατὰ βεοστυγοῦς αἱρέσεως τῶν Νεστοριανῶν (contra l'heretgia dels nestorians).
  9. fragments sobre diverses temes.
  10. Πασχάλιον, (un cànon pasqual).
  11. Fragment d'una carta sobre la naturalesa humana.
  12. Tractat sobre els que morien en la fe de Crist, i el destí de les seves ànimes.
  13. una carta de confessions.
  14. Λόγος ἀποδεικτικὸς περὶ τῶν ἁγίων καὶ σεπτῶν εἰκόνων, (oració per la veneració d'imatges sagrades).
  15. Carta sobre l'adoració d'imatges dirigida a Theophilus.
  16. Περὶ τῶν ἀς῾ύμων, (sobre la comunió amb pa).
  17. Carta dirigida a Zacharias, bisbe dels doari.
  18. Exposició de la fe cristiana.
  19. Alguns poemes iàmbics sobre temes sacres.
  20. Interpretació de les cartes de Sant Pau per Joannes Chrysostomus.
  21. Ἱερὰ παράλληλα, (passatges de les escriptures comparades amb les doctrines dels pares).
  22. Homilies diverses.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Damascè