Joan Estelrich i Artigues

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Joan Estelrich)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, Mallorca 1896 - París 1958) fou un escriptor i polític mallorquí. De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on publicà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca (1912), i el 1917 fundà el periòdic regionalista La Veu de Mallorca.

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s'afilià a les Joventuts de la Lliga Regionalista, influït per Francesc Cambó, de qui en fou secretari. A Barcelona fundà la revista Quaderns d'Estudis (1918), la col·lecció Minerva i col·laborà a la Fundació Bernat Metge (1923-1958), per a la qual traduí una part del volum primer dels Discursos de Ciceró (1923) i del segon de la Història d'Alexandre el Gran de Quint Curci (1926). També col·laborà a La Veu de Catalunya

Partidari de dur a terme una política exterior catalanista, el 1919 havia fundat la plataforma Expansió Catalana i actuà a Ginebra en els ambients de la Societat de Nacions. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera s'encarregà de la campanya internacional de la Lliga Regionalista per la difusió del problema català, raó per la qual s'hagué de mantenir a l'exili

El 1930 intentà amb Ferran Valls i Taberner la revisió del pensament d'Enric Prat de la Riba, abandonà la identificació entre catalanisme i nacionalisme i defensà la reunió de nacionalitats lliures dins un estat complex. Fou diputat a corts de la Lliga per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936, i des del 1933 formà part del consell de govern de Lliga Catalana i del Front Català d'Ordre. El 1936 també fou encarregat d'acostar intel·lectuals catalans i mallorquins, que es traduí en el Missatge als mallorquins i la Resposta als catalans, i nomenat delegat membre del Consell Interpalamentari a Brusseles. També fou nomenat delegat espanyol a la Comissió de l'Assemblea de la Societat de Nacions.

L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Budapest en una conferencia sobre el paper de les humanitats en la formació de l'home modern. Indignat per la persecució política i religiosa a les zones controlades pel Front Popular, i influït per Cambó, es posà de part dels sublevats. Asistí aleshores a una reunió del PEN Club a Buenos Aires, i en tornar a principis de 1937, s'instal·là a París, on contactà amb Carles Soldevila i organitzà el Comité Intellectuel d'Amitié de la France et d'Espagne, que el 10 de desembre de 1937 va publicar el Manifeste aux intellectuels espagnols. També formà part de l'Oficina de Propaganda i Premsa a París i dirigí Occident, revista de propaganda del govern de Burgos, i el 1937 publicà en diverses llengües l'al·legat La persecución religiosa en España, amb pròleg de Paul Claudel. Un cop acabada la guerra va tornar a Mallorca, però no pogué treure de la presó el seu germà Bartomeu Estelrich, guàrdia civil destinat a Madrid que es mantingué lleial i que fou condemnat a mort el 1939, encara que li fou commutada la pena per presó el 1941.

Tot i haver donat suport al nou règim, no li faltaren sospites i acusacions de separatisme entre el falangisme. El 1949 marxà a Tànger, on va dirigir el diari España. Del 1952 al 1958 representà Espanya a la UNESCO i s'instal·là a París, d'on ja no hi tornaria. Com a assagista literari, fou influït per Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Giacomo Leopardi i Søren Kierkegaard. Després de la guerra escriví assaig en castellà i col·laborà a Destino.

[edita] Obres

  • Entre la vida i els llibres (1926)
  • La qüestió de les minories nacionals (1928)
  • La question des minorités et la Catalogne (1929)
  • El moment polític, Catalunya endins (1930)
  • Fènix o l'esperit de la Renaixença (1934)

[edita] Referències

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Estelrich_i_Artigues»