Joan Faus i Esteve

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Faus i Esteve
Biografia
Naixement1918 Modifica el valor a Wikidata
Guissona (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort1973 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata

Joan Faus i Esteve (Guissona, 1918 - São Paulo, 1973) fou un metge i empresari brasiler d'origen català.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Central de Madrid. Va exercir la seva professió de metge fins a l'any 1951, moment en el qual, a suggeriment del seu germà Xavier Faus i Esteve, va decidir marxar al Brasil.

Arribat a São Paulo va obrir una farmàcia que va regentar durant un parell d'anys, moment en el qual va passar a treballar per Esteve Irmaos, SA, l'empresa familiar que dirigia el seu germà Xavier Faus i Esteve. Va començar com a inspector de plantacions als estats de Paraná i São Paulo, però més endavant va ser nomenat Secretari General i Subgerent de la Companyia.[2] Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola al Brasil.[1]

Dins de les activitats culturals catalanes, destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo; participà en l'organització i promoció dels Jocs Florals de l'any 1954. També fundà el Grup Montserratí de São Paulo i publicà Montserrat no Brasil (1976), estudi històric sobre la introducció de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat al Brasil.[1] Joan Faus va portar al Brasil una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, beneïda per l'Abat de Montserrat.[3] Fou soci fundador del Col·legi Espanyol Miguel de Cervantes al Brasil.[1]

Obra publicada[modifica]

  • Montserrat no Brasil (1976)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Joan Faus i Esteve». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. "De la Segarra a las Americas". Joan Santeulària Pujol. Barcelona. 1989. Pàg. 176
  3. "De la Segarra a las Americas" Joan Santeulària Pujol. Barcelona. 1989. Pàg. 240