Joan Ferran i Serafini
Joan Ferran i Serafini (Barcelona, 1951) és un polític català. Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant els anys 1970 va passar per les associacions Barrio Popular, pels FJIL, per la CNT i pels GARI, sent aquesta última responsable del segrest d'un director de banc a París.[1] Fou empresonat pel règim franquista i lliberat gràcies a l'amnistia de 1977, reciclant-se políticament ingressant al Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha treballat en el sector de l'ensenyament i també com a assessor tècnic de la primera tinència d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona (1988-1990). Ha escrit articles d'opinió en diversos mitjans de comunicació. És director de la revista trimestral La Rosa de Barcelona.
Afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT) i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), ha estat director de Promoció Cívica de l'Ajuntament de Barcelona (1990-1992) i diputat per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995, 1999, 2003 i 2006.
És, des del desembre de 2006, portaveu adjunt del grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament.
Es va donar a conèixer al gran públic a través d'una polèmica entrevista a El Periódico de Catalunya, del 4 de desembre del 2007, on Ferran denunciava l'existència d'una "crosta nacionalista" en els mitjans de comunicació públics catalans (TV3 i Catalunya Ràdio) respecte dels quals hi afirmava Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle,[2] fent referència al periodista Antoni Bassas responsable, des del 1995 fins al 2008, del programa El Matí de Catalunya Ràdio.[3] Uns mesos després, Antoni Bassas abandonava Catalunya Ràdio.[3]
Obres [modifica]
- Maleïda Crosta (2009)
- Entre tiempos (2006)
- Els pamflets d'en Ferran (2006)
- El llenguatge subterrani de la política (1982)
Referències [modifica]
- ↑ Joan Ferran, polític amb orígens revolucionaris. Article d"El debat", 03/04/07
- ↑ Joan Ferran: "Cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV-3 la crosta nacionalista", ElPeriódico.cat, 4 de desembre 2007.
- ↑ 3,0 3,1 Antoni Bassas deixa El Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció, Vilaweb.cat, 27 de juny 2008.
