Joan Gamper

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Gamper
Joan Gamper
Informació personal
Nom complet Hans-Max Gamper Haessig
Data de naixement 22 de novembre de 1877
Lloc de naixement Winterthur (Suïssa)
Data de mort    30 de juliol de 1930 (als 52 anys)
Lloc de mort    Barcelona (Catalunya)
Equip
Posició Davanter
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)


1896-1897
1897-1899
1899-1903
FC Basel
FC Excelsior
FC Zurich
Union Athlétique Lió (rubgi)
FC Barcelona




51 (120)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Hans-Max Gamper Haessig[1] (Winterthur, Suïssa, 22 de novembre de 1877 - Barcelona, 30 de juliol de 1930), conegut a Catalunya com a Joan Gamper,[2] fou un esportista suís que passà a la posteritat pel fet de ser el fundador del FC Barcelona, equip en el qual va ser la primera figura (120 gols amb 51 partits)[3] i president en cinc ocasions. Al llarg de la seua vida es va dedicar a l'esport amb la pràctica de diverses disciplines com ara natació, rugbi, ciclisme, atletisme i futbol. A Zuric i a França fou considerat un atleta excepcional per la seva classe i vitalitat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Malgrat ésser nascut a Winterthur, de petit s'establí a la ciutat de Zuric, on als dotze anys ja destacava com a ciclista. Per motius laborals va haver d'abandonar l'esport de la bicicleta i fou aleshores quan decidí de dedicar-se al futbol. Considerat com uns dels millors jugadors suïssos, fou capità del F.C. Basel, abans de ser considerat com el millor davanter del F.C. Excelsior. Divergències amb aquest últim club l'obligaren a abandonar-lo. Fou aleshores quan Gamper va decidir de fundar el F.C. Zurich, que ben aviat destacaria com un dels millors equips de Suïssa. Posteriorment, l'any 1897 Gamper es trasllada a Lió i allà ingressa en la Union Athlétique, on practicarà el rugbi.

Anunci publicat a Los Deportes

L'any 1899 arriba a Barcelona i ben aviat fa amistat amb la colònia estrangera que hi havia a la ciutat. Home entusiasta i molt actiu, decideix de contribuir a difondre l'esport del futbol i comença a jugar-hi al barri de Sant Gervasi de Cassoles on resideix. A poc a poc va madurant el projecte que tenia de fundar un club de futbol a la ciutat. El dia 22 d'octubre de 1899, a la revista "Los Deportes" insereix un petit anunci convidant a tots els afeccionats a la pràctica del futbol a trobar-se. Només un mes i escaig més tard, el 29 de novembre, el Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme número 5, és l'escenari de la fundació del Football Club Barcelona: els colors escollits per a la samarreta són els del cantó de Ticino i del club on jugà (FC Basilea): el blau i el grana.

Fotografia de Joan Gamper

Hans Gamper (ben aviat amb el nom catalanitzat com a Joan Gamper) juga en el primer equip del Barça des de 1899 fins a 1903. Posteriorment assumirà en diverses ocasions la presidència del club (del 2 de desembre de 1908 al 14 d'octubre de 1909, del 17 de setembre de 1910 al 30 de juny de 1913, del 17 de juny de 1917 al 19 de juny de 1919, del 17 de juliol de 1921 al 29 de juny de 1923, i de l'1 de juny de 1924 al 17 de desembre de 1925).

El dia 30 de juliol de 1930, atabalat pels problemes econòmics i personals i víctima d'una gran depressió, Gamper decideix suïcidar-se. La notícia cau com una bomba inesperada en la societat barcelonina i es decideix de silenciar la causa de la mort. La ciutat li va concedir el nom d'un carrer al barri de les Corts i el club li va reservar a perpetuïtat el número 1 de soci.

Epíleg[modifica | modifica el codi]

Imatge del Trofeu Joan Gamper

L'any 1966 l'aleshores president Enric Llaudet va instituir el Torneig Joan Gamper, que amb els anys ha aconseguit un rellevant prestigi internacional i amb el qual tradicionalment s'inicia la temporada al Camp Nou, abans del començament del Campionat Nacional de Lliga d'Espanya.

L'1 de juny del 2006 el FC Barcelona inaugurà a Sant Joan Despí la Ciutat Esportiva Joan Gamper, el nom de la qual ret homenatge al fundador del club.

El 2004, l'empresa d'assegurances Gruppo Winterthur va ser l'espònsor oficial de la club. Així, la secció va dur el nom de Winterthur Futbol Club Barcelona, el lloc on Gamper va néixer.

D'altra banda, un dels millors homenatges a aquest esportista multi disciplinari és l'exitosa existència de diverses seccions esportives, cosa que ha portat al terme: "Més que un Club". Avui el FC Barcelona compta amb seccions d'atletisme, rugbi, bàsquet, handbol, hoquei patins, hoquei gel, futbol sala, hoquei herba, futbol femení o beisbol. També van existir altres seccions com ciclisme, voleibol, bàsquet femení o futbol americà Barcelona Dragons.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Com a jugador del FC Barcelona

Fons personal[modifica | modifica el codi]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per 4 àlbums fets en homenatge a Joan Gamper. Els àlbums contenen 276 fotografies amb imatges d'equips de clubs de futbol de Catalunya, Espanya i Europa adherits a l'homenatge. L'acte de festeig es va celebrar el 25 de febrer de 1923 i es va viure com una gran festa ciutadana en la qual va participar la banda municipal i l'Orfeó Gracienc. Es va jugar un partit de futbol i, a la mitja part, es van entregar els àlbums a l'homenatjat i es va descobrir el bust de Gamper, obra de Llimona.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Gamper Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Ball, Phil. Morbo: The Story of Spanish football. WSC Books Limited, 2003, pàg. 85. 
  2. Prieto, Àngels. «Els orígens de Gamper». FC Barcelona, 22 d'octubre de 2008. [Consulta: 29 de novembre de 2011].
  3. «Jugadors de llegenda: Joan Gamper». FC Barcelona. [Consulta: 29 de novembre de 2011].
  4. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 225. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014].