Joan García Junceda i Supervia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de Joan Junceda al monòlit que li dedicà el Gremi d'Editors i Llibreters a la Rambla de Catalunya, 80, de Barcelona, obra d'Alfons Pérez i Fàbregas, inaugurat el dia de Sant Jordi de 1964.[1]

Joan García Junceda i Supervia (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948) fou dibuixant i il·lustrador, un dels caricaturistes catalans més importants de la primera meitat del segle XX. D'origen asturià per via paterna, va col·laborar en un munt de publicacions, entre les quals destaquen ¡Cu-Cut!, Papitu, Picarol i sobretot En Patufet.

La seva formació autodidacta començà quan, després de suspendre l'examen d'ingrés per fer la carrera militar, va entrar a treballar a les oficines dels magatzems barcelonins El Siglo, on aviat ingressaria a la secció de dibuixants del catàleg dels productes dels magatzems. El seu primer dibuix va ser publicat al ¡Cu-Cut! el 24 de desembre del 1902 amb el pseudònim Ribera, que era el segon cognom de la seva mare.[2]

Il·lustrà també les "Historietes Exemplars" d'en Josep Maria Folch i Torres,[3] publicades per primera vegada a la revista "L'Esquitx". Altres importants obres infantils i juvenils, inclouen el Bon Seny, una recopilació de lliçons morals catalanes ancestrals feta per Josep Abril i Virgili (1869-1918). Bon Seny conté aforismes, faules, així com exemples d'humor local (acudits) basats en valors cristians traditionals catalans, el famós "seny".[4] Editat en català abans de la Guerra Civil, el Bon Seny va ser un llibre dificil de trobar a l'època del franquisme. Se'n va fer una reedició limitada l'any 1959, quan les publicacions catalanes estaven severament restringides. Llavors, per unes dècades, es va convertir en un article de col·lecció rar, però ha estat reeditat per una editorial catòlica a Barcelona nou anys després de la mort de Franco.[5]

L'any 2003, l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya va crear els Premis Junceda, que adopten el seu nom com a mostra de reconeixement a la seva tasca com a renovador de la il·lustració contemporània.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Art públic al web de l'Ajuntament de Barcelona
  2. Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912) Full de mà de l'exposició a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Maig-octubre, 2012
  3. Josep Maria Folch i Torres, Historietes exemplars, Editorial Balmes, Barcelona 1959 (10 volums)
  4. «Joan García Junceda i Supervia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Bon seny, aforismes, faules i acudits; Balmes DL, Barcelona 1984
  6. «Els il·lustradors de Catalunya convoquen els I Premis Junceda d'il·lustració» (en català). Vilaweb, 17 octubre 2003. [Consulta: 16 abril 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Junceda, home exemplar. Pere Prat i Ubach. Barcelona, Aedos, 1958.
  • Junceda. Montserrat Castillo. Barcelona, Nou Art Thor 1987.
  • Junceda il·lustrador, el tresor de l'illa. Montserrat Castillo. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1990.
  • Junceda 1902-1906 (I). Josep Maria Cadena. Barcelona, Àmbit serveis editorials, 2013. ISBN 9788496645172

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]