Joan Gilabert Jofré

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
servent de Déu Joan Gilabert, o
beat Pare Jofré

Monument a València, per Josep Aixa Íñigo (1886)
religiós
Nom secular Joan Gilabert, de malnom Jofré
Naixement 24 de juny del 1350 (o 1363)
València
Defunció 18 de maig de 1417
Monestir de Santa Maria del Puig
Enterrament Monestir de Santa Maria del Puig
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local a València)
Beatificació venerat des de la seva mort, considerat beat per l'església espanyola, però no beatificat oficialment
Canonització en procés
Lloc de pelegrinatge el Puig
Festivitat 18 de maig
Fets destacables fundador de l'Hospital dels Folls de València, primera institució psiquiàtrica del món
Orde mercedaris
Iconografia hàbit mercedari, amb un jove (el foll) al costat, acollint-lo; amb uns plànols a la mà (de l'hospital)

Joan Gilabert Jofré (València, 24 de juny del 1350 [1] - el Puig, 18 de maig del 1417), també conegut per Pare Jofré, va ser un religiós mercedari que promogué l'erecció de l'Hospital dels Folls de València o Hospital dels Innocents, el primer hospital psiquiàtric del món i origen del futur Hospital General Universitari de València. Promogué la veneració de la Mare de Déu dels Desemparats.

Vida[modifica | modifica el codi]

De pares catalans, va néixer a València, al carrer dels Jofrens. Estudia dret canònic a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets. Es féu membre de l'Orde de la Mercè en l'any 1370 [2] al monestir del Puig, i s'ordenà de sacerdot el 1375, després d'haver estudiat Teologia. En l'orde exercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València (1409).

El 1409 va fundar l'Hospital dels Folls de València, que era la primera institució del seu gènere a tot el món. El 1410 va fundar un hospici per a nens abandonats, també a València, i el 1416 un hospital de pelegrins al Puig.

En vida va ser un gran predicador, i en les seves darreries acompanyà sant Vicent Ferrer en les prèdiques. Sembla que el sant profetitzà la mort del mercedari, que moriria en el monestir del Puig amb fama de santedat. Fou enterrat al mateix monestir. El 1936, el cos va ser traslladat al cementeri, per tal de salvar-lo de la profanació, i retornat al monestir després de la Guerra Civil. L'església valenciana n'està promovent la canonització.

Fundació de l'Hospital[modifica | modifica el codi]

El 24 de febrer de 1409, el frare es dirigia des del convent a la Catedral de València, on havia de predicar el sermó del diumenge de Quaresma. De camí, advertí que un grup de canalla cridava i colpejava, burlant-se'n, a un noi boig mentre cridaven "Al boig! Al boig!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als nois el seu acte, mentre donava empara al foll i el duia al convent mercedari. Al sermó a la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajut a qui pateix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més crudel com més innocents, impotents i irresponsables en són les víctimes".

Arran d'aquest sermó i altres accions posteriors, Bernat Andreu, Llorenç Salom i altres prohoms, amb el consentiment del jurats de la ciutat, van adquirir unes cases i horta properes a la porta de Torrent per a bastir-hi un hospital per als folls. S'erigí així l'Hospital dels Innocents o Hospital del Folls de València, obert el 9 de juny de 1409 [3] on hom intentà per primera vegada d'aplicar mètodes curatius a uns pacients que fins aleshores es consideraven endimoniats. En 1512, l'hospital reuní els altres centres hospitalaris de la ciutat de València, esdevenint hospital general.

A l'entrada hom col·locà una imatge de la Mare de Déu que van deixar, segons la llegenda, tres pelegrins que hi havien demanat hostatge: era l'anomenada Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desemparats que, en poc temps i amb la darrera de les denominacions, esdevindrà patrona de València: la Mare de Déu dels Desemparats.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El pare Jofré va morir en llaor de santedat i, des del mateix moment de la seva mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Aquest culte va ser permès per la diòcesi i la Santa Seu. El segle XVIII s'inicià la causa de beatificació, però la Guerra de Successió n'impedí la continuació. La Guerra del Francès i la Guerra civil espanyola van interrompre de nou les causes que, en ambdòs moments, s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en 1936 va fer que s'hagués de tornar a reelaborar l'expedient, que es va reiniciar els anys seixanta del segle XX.

El 2007 s'acabà l'expedient i, seguint la via de portar als altars les persones que han rebut un culte immemorial, és fàcil que sigui santificat properament. En atenció a aquest culte no oficial, el calendari litúrgic espanyol celebra la festa del beat Joan Gilabert el 18 de maig, aniversari de la seva mort.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons altres fonts, nascut el 1363
  2. Segons les mateixes fonts que el fan néixer en el 1363, ingressà en el monestir a l'any 1397
  3. L'hospital es creà mitjançant una butlla pontifícia de Benet XIII del 26 de febrer del 1410 i amb l'aprobació del rei Martí l'Humà

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Félix Ramajo Aliste Vida y obra del padre Juan Gilabert Jofre València: Diputación Provincial de Valencia, 1998. ISBN 978-84-7795-156-8.

Enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Gilabert Jofré